Otros libros que te pueden interesar

• 

  La jugada de la meva vida -...

  Andrés Iniesta Luján, Ramon...

  • 0
  • 0
  • 0

  Aquest llibre sincer es la conseqüència d'una necessitat del propi Iniesta: la d'explicar-se com a jugador de futbol, però sobretot com a esser humà. Per aconseguir-ho utilitza la seva pròpia veu i ens explica com va ser la seva infantesa i la seva adolescència a Fuentealbilla i a la Masia, com va viure els moments més feliços i els més tristos de la seva carrera esportiva i com és la seva vida quotidiana, voltat de la seva família i els seus amics. Però, La jugada de la meva vida també conta amb els testimonis de tots aquells que han compartit molts dels grans moments d'Iniesta. Els seus companys del Barça, els seus amics d'infantesa, els seus companys a la selecció espanyola i els seus entrenadors. La jugada de la meva vida ens descobreix a la persona que s'amaga darrera del mite.

  Ver libro

• 

  Primera sang

  Amélie Nothomb

  • 1
  • 0
  • 0

  A la primera pàgina d’aquest llibre hi trobem un home davant d’un escamot d’afusellament. Som al Congo, el 1964. Aquest home, segrestat pels rebels juntament amb mil cinc-cents occidentals més, és el jove cònsol belga a Stanleyville. Es diu Patrick Nothomb i és el futur pare de l’escriptora. 
  A partir d’aquesta situació extrema, Amélie Nothomb reconstrueix la vida del seu pare fins a aquest moment. I ho fa donant-li veu. De manera que és el mateix Patrick qui narra les seves peripècies. I així coneixerem el seu pare militar, mort en unes maniobres quan ell era molt petit; la mare distant que l’envia a viure amb els padrins; l’avi poeta i tirànic desconnectat del món; la família aristocràtica, decadent i arruïnada que tenia un castell; la fam i les penúries de la Segona Guerra Mundial.  
  Coneixerem també les seves lectures de Rimbaud i les cartes d’amor que escrivia per a un amic i que responia la germana de la destinatària; la història dels dos veritables artífexs de les cartes, que es van acabar casant…  
  A Primera sang, trentena novel·la de Nothomb, guanyadora del Premi Renaudot 2021, l’autora ret homenatge al pare i alhora reconstrueix els seus orígens, la història de la seva família fins al seu naixement. El resultat és un llibre vivaç i intens, de vegades dramàtic i de vegades divertit. Com la vida mateixa.

  Ver libro

• 

  Stalingrad i L'Oucomballa - Un...

  Llibert Ferri, Teresa Ferri

  • 0
  • 0
  • 0

  A finals de l'estiu del 2019, Llibert i Teresa Ferri passegen per Berlín, sota la coberta de vidre del Mall, a pocs metres d'on hi havia la cancelleria nazi. Cap dels dos sap que serà l'últim viatge que faran junts.
  Ja de nou a Barcelona, comença un nou trajecte enmig de la incertesa dels diagnòstics mèdics, que acaba en dol el maig del 2021, quan la leucèmia s'emporta la Tere.
  En aquests vint mesos, els germans Ferri travessen moltes barreres físiques i emocionals, entremig d'anades i vingudes a l'Hospital del Mar. En paral·lel, el Llibert va donant forma en el seu interior a una crònica intimista teixida amb el seu diàleg amb la Tere.
  Stalingrad i L'Oucomballa és una conversa fora del temps, sobre el passat i el present. Una narració que busseja en els orígens familiars dels germans, i que s'escampa pels carrers de Barcelona, Berlín, Roma i sobretot Nova York, on una resplendent Audrey Hepburn es transforma davant l'aparador de Tiffany en el símbol del desconsol que provoca la mort i també en el record dels moments més plens de llum i de vida.

  Ver libro

• 

  L'última colònia

  Philippe Sands

  • 0
  • 0
  • 0

  Les tragèdies personals que amaga el passat colonial. Un llibre sobre la injustícia i la necessitat de reparació.  
  El 27 d’abril del 1973, Liseby Elysé, que aleshores tenia vint anys i estava embarassada de quatre mesos, va pujar a un vaixell que salpava de la petita illa de Peros Banhos, a l’arxipèlag de Chagos, a l’Oceà Índic. Amb ella viatjaven la resta dels habitants nadius, els quals eren reubicats a l’illa Maurici. L’explicació d’aquest èxode forçat la trobem a la Guerra Freda: els americans van decidir d’instal·lar-hi, durant els anys seixanta, una base militar, concretament a l’illa Diego Garcia, i no volien població autòctona a les illes properes. El lloc havia estat cedit pels britànics, perquè era una possessió colonial seva, i el 1965 la van esqueixar de Maurici i la van convertir en el Territori Britànic de l’Oceà Índic. 
  Quan Maurici es va independitzar, l’any 1968, ho va fer sense aquell arxipèlag, i després va litigar als tribunals per provar de recuperar-lo. El 2018 el cas va arribar al Tribunal Internacional de la Haia. Philippe Sands hi va estar involucrat com a advocat de la part demandant, i el testimoni estrella que va presentar va ser el de Liseby Elysé, que va explicar davant dels jutges la seva tragèdia personal. 
  Aquest és un llibre sobre les vergonyes del passat i sobre una població autòctona arrencada de la seva pàtria; una història sobre el colonialisme i les seves herències, però també sobre les petites històries que s’amaguen darrere de la Història en majúscula.

  Ver libro

• 

  Les possessions

  Llucia Ramis

  • 1
  • 6
  • 0

  Aquest és un relat de fantasmes. Una novel·la que comença amb un retorn i acaba amb un udol. La narradora de Les possessions vola de Barcelona a Palma per posar fre a l’espiral conspiranoica del seu pare, que amb la jubilació ha passat de ser un plàcid professor d’institut a iniciar una batalla legal contra un presumpte delicte urbanístic. Són dies incòmodes, de converses amb un pare de sobte desconegut, una mare que actua com si res, i un antic amant i mentor. Aquestes trobades reobren velles ferides i transporten la protagonista al centre de la història familiar, marcada per un succés ocorregut a Madrid l’any 1993: implicat en martingales econòmiques i veient-se abocat a la ruïna, l’empresari Benito Vasconcelos, exsoci del seu avi, assassina la dona i el fill i posteriorment se suïcida. 
  Entre l’elegia, la crònica i el thriller, Llucia Ramis ha escrit una novel·la de múltiples capes que es descabdellen amb lleugeresa i profunditat alhora. Una indagació personalíssima i valenta en el passat d’una família i d’un país; en la naturalesa de les relacions amoroses i els desenganys, de les ambicions i les frustracions; en com construïm la pròpia identitat i ens aferrem a objectes i afectes, conscients que no hi ha res que duri per sempre. Ni tan sols les cases on vam ser feliços, perquè créixer consisteix a no tenir un lloc on tornar.

  Ver libro

• 

  Llibertat i generositat

  René Descartes

  • 7
  • 53
  • 0

  "La generositat és la clau de volta de la resta de virtuts i el remei general contra tots els desordres de les passions" - René Descartes

  Ver libro