Join us on a literary world trip!
Add this book to bookshelf
Grey
Write a new comment Default profile 50px
Grey
Subscribe to read the full book or read the first pages for free!
All characters reduced
L'última colònia - cover

L'última colònia

Philippe Sands

Translator Ariadna Pous Solà

Publisher: Editorial Anagrama

  • 0
  • 0
  • 0

Summary

Les tragèdies personals que amaga el passat colonial. Un llibre sobre la injustícia i la necessitat de reparació.  
El 27 d’abril del 1973, Liseby Elysé, que aleshores tenia vint anys i estava embarassada de quatre mesos, va pujar a un vaixell que salpava de la petita illa de Peros Banhos, a l’arxipèlag de Chagos, a l’Oceà Índic. Amb ella viatjaven la resta dels habitants nadius, els quals eren reubicats a l’illa Maurici. L’explicació d’aquest èxode forçat la trobem a la Guerra Freda: els americans van decidir d’instal·lar-hi, durant els anys seixanta, una base militar, concretament a l’illa Diego Garcia, i no volien població autòctona a les illes properes. El lloc havia estat cedit pels britànics, perquè era una possessió colonial seva, i el 1965 la van esqueixar de Maurici i la van convertir en el Territori Britànic de l’Oceà Índic. 
Quan Maurici es va independitzar, l’any 1968, ho va fer sense aquell arxipèlag, i després va litigar als tribunals per provar de recuperar-lo. El 2018 el cas va arribar al Tribunal Internacional de la Haia. Philippe Sands hi va estar involucrat com a advocat de la part demandant, i el testimoni estrella que va presentar va ser el de Liseby Elysé, que va explicar davant dels jutges la seva tragèdia personal. 
Aquest és un llibre sobre les vergonyes del passat i sobre una població autòctona arrencada de la seva pàtria; una història sobre el colonialisme i les seves herències, però també sobre les petites històries que s’amaguen darrere de la Història en majúscula.
Available since: 10/25/2023.
Print length: 296 pages.

Other books that might interest you

  • Crònica i memòria Textos històrics de Martí de Viciana el Vell - cover

    Crònica i memòria Textos...

    Martí de Viciana

    • 0
    • 0
    • 0
    El llibre recull la part escrita en català dels documents existents en un manuscrit miscel·lani de la Biblioteca d'El Escorial, datat al segle XV. El contingut és divers però tots els documents són de tipus historicista sobre els regnes i la dinastia de la Corona d'Aragó des dels temps carolingis fins als temps d'Alfons el Magnànim, en què pren més la forma de dietari sobre la ciutat i regne de València, en alguns moments amb força detall. D'origen discutit, segons Joan Iborra foren reunits per Martí Viciana el Vell, avi del cronista Martí de Viciana, probablement amb la intenció de disposar de la informació per ser utilitzada posteriorment ja que, en la majoria dels casos, són fragments d'altres obres que l'editor identifica en les notes crítiques.
    Show book
  • Del llatí al català (2ª Edició) - Morfosintaxi verbal històrica - cover

    Del llatí al català (2ª Edició)...

    Manuel Pérez Saldanya

    • 0
    • 0
    • 0
    En aquest llibre es presenta un exhaustiu estudi sobre els canvis lingüístics produïts en les categories morfosintàctiques del verb des del llatí fins al català actual. El canvi lingüístic es reinterpreta a partir de perspectives i models lingüístics actuals, i s'atorga una especial rellevància als factors i als mecanismes que el justifiquen: la morfologització de regles fonològiques històriques, els principis de naturalitat morfològica, les gramaticalitzacions d'implicatures pragmàtiques, etc. Les solucions del català contemporani es presenten dins el marc general de les llengües romàniques. A més, en aquells casos en què hi ha variació dialectal, s'analitzen tant les formes del català estàndard com les variants d'abast geogràfic més restringit, partint de la idea que la variació diatòpica normalment se superposa a la variació diacrònica i reprodueix un procés històric unitari.
    Show book
  • Opinions d'un pallasso - cover

    Opinions d'un pallasso

    Tortell Poltrona

    • 9
    • 67
    • 0
    En aquesta conversa, Tortell Poltrona des-vetlla la seva visió del món: ferma, clara i compromesa, amb un punt d?escepticisme però amb la convicció rotunda que un altre món és no només possible sinó també to-talment necessari. Reviu els inicis de la seva trajectòria, les seves motivacions i algunes de les fites aconseguides fins ara. El seu reco-rregut i la seva activitat han esdevingut un referent no només pels artistes que volen combinar creació i solidaritat, sinó també per a tothom que vol apropar-se a les realitats més dures del món. Sempre amb un somriure i provocant una rialla.
    Show book
  • Pensar diferent - cover

    Pensar diferent

    Josep-Maria Terricabras

    • 0
    • 0
    • 0
    En una primera part analítica, de llegat personal, i en una segona part testimonial com a eurodiputat al Parlament Europeu, les reflexions de Terricabras ens ajuden a mirar la complexitat del món amb esperit crític i esperançat. La situació catalana i espanyola; la pobresa i el capitalisme; les ideologies i la democràcia; el conformisme imperant; la manca de consciència lingüística, sobretot entre els professionals de la paraula; la visió més  menys convencional de déu, fins i tot per part d'ateus i agnòstics... Aquests són alguns dels grans temes de l'últim assaig d'un dels pensadors més importants del país. 
    «Com més va, menys m'agrada el món que m'ha d'acomiadar. M'hi sento molt incòmode i no crec que sigui només perquè m'he fet gran.»
    Show book
  • El camí d'Aristòtil - cover

    El camí d'Aristòtil

    Edith Hall

    • 0
    • 0
    • 0
    El camí d’Aristòtil mostra la manera com una escola de pensament ens pot ajudar a assolir l’eudaimonia: la felicitat que consisteix a desenvolupar plenament el nostre potencial.  
    Al segle IV aC, Aristòtil funda a Atenes la seva escola, una versió millorada de l’Acadèmia platònica, on ell mateix havia estudiat. Des d’aquell nou Liceu, centre de formació dels futurs pensadors clàssics, va saber exercir una influència inestimable. 
    El camí d’Aristòtil mostra la manera com una escola de pensament ens pot ajudar a assolir l’eudaimonia: la felicitat que consisteix a desenvolupar plenament el nostre potencial. Les lliçons d’Aristòtil no caduquen, diu l’autora. Si l’objectiu és viure bé, el missatge del filòsof d’Estagira no passarà de moda: portar una vida virtuosa, entenent la virtut com allò que ens fa feliços; aprendre a deliberar i a encertar-la en les decisions; ser conscients del nostre potencial i caràcter... El «camí», doncs, convida a la reflexió pausada, a la contemplació, a analitzar les relacions amb el proïsme, entendre i millorar la nostra comunicació i fer front a la mort amb serenor. 
    Rastrejant exhaustivament l’obra d’Aristòtil, inserida en el context de la seva biografia, Edith Hall ofereix una actualització del pensament aristotèlic per mitjà d’una tesi interessant i original: servir-nos-en, dos mil quatre-cents anys després, per canviar la nostra vida.
    Show book
  • Foucault: un il·lustrat radical? - cover

    Foucault: un il·lustrat radical?

    Josep Antoni Bermúdez Roses

    • 0
    • 0
    • 0
    Michel Foucault ha sido considerado un nihilista, un neoanarquista, un antiilustrado, un neoconservador y, en definitiva, un peligroso irracionalista, desde las posiciones canónicas del racionalismo y la modernidad. La tesis que aquí se mantiene es justamente la contraria. Es cierto que Foucault no sólo ataca a aquello irracional de  la sociedad moderna, sino que ataca y desenmascara precisamente la parte que muchos quieren salvar: el componente racional y humanitarista, y de aquí las impugnaciones en nombre de la racionalidad. La lectura que se propone en estas páginas ?oblicua, lateral, a partir del Foucault disperso- permite, en cambio, leer su obra como una aportación muy personal al proyecto moderno e ilustrado, atenta a los mecanismos profundos, y a menudo olvidados, de dominación. Crítica radical y defensa de la Ilustración no son una dualidad opuesta, sino todo lo contrario, son una dualidad complementaria y necesaria. En Foucault la crítica radical y consistente a la razón se convierte en realidad en una versión sui generis de la teoría crítica, se convierte en una forma radical de modernidad.
    Show book