Other books that might interest you

• 

  Els peus que calciguen la terra...

  Pau Viciano Navarro

  • 0
  • 0
  • 0

  Los campesinos eran considerados por los tratadistas medievales como la base que sostenía el pesado tronco de la sociedad, pero más allá de estas imágenes, ya hace dos o tres décadas que los historiadores valencianos empezaron a prestar atención a los labradres, con una voluntad de renovación científica ligada, también, a la reivindicación de su papel histórico. Este libro es fruto del itinerario historiográfico de la «escuela valenciana» de medievalistas, una aproximación a los campesinos del País Valenciano como grupo social configurado alrededor del trabajo y de las condiciones en que tenía lugar, sobretodo las formas de desigualdad y de dominación, pero integrando a la vez los factores «inmateriales», como los marcos legales, los lazos comunitarios y familiares o, incluso, los usos del lenguaje, sin los cuales no se haría inteligible su realidad «material».

  Show book

• 

  El malson de Chandos - La crisi...

  David Vidal Castell

  • 0
  • 0
  • 0

  Hugo von Hofmannsthal, a la Viena del 1902, imaginava un desesperat Philip Lord Chandos que escrivia al seu amic el filòsof Francis Bacon: "Les paraules ja no signifiquen res per a mi, se'm tornen com cendra i se'm desfan quan les vull fer servir, se'm podreixen com bolets passats a la boca". S'estava obrint en aquell temps un abisme, ja anunciat anys abans per Rimbaud i Mallarmé, per Nietzsche i per Graus, que distanciaria per sempre l'experiència de les paraules. Aquest llibre, guardonat amb el XV Premi a la Investigació en Comunicació de Masses del Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC), proposa una descripció i una análisi d'aquesta crisi lingüística postmoderna i n'aplica el diagnòstic i els possibles remeis a dues crisis més, de carácter més disciplinari i reduït: la crisi del periodisme i la crisi de la teoria del periodisme.

  Show book

• 

  L'oració simple

  Carlos Hernández Sacristán

  • 0
  • 0
  • 0

  L'estudi de Carlos Hernández constitueix una suggestiva descripció dels significats o valors que cobren les funcions sintàctiques en el domini de l'oració simple. Tot i que l'anomenada Gramàtica del Cas resulta ser el seu marc de referència més acostat, el lector trobarà ací esbossada, amb un criteri certament novedós, una formulació de les bases que permeten de discriminar els valors actancials i de distingir entre tipus i subtipus de predicat.

  Show book

• 

  El naixement d'una colònia -...

  Josep Torró

  • 0
  • 0
  • 0

  Aquest llibre, Premi Ferran Soldevila (1997) en la seua versió original, situa la conquesta i la creació del regne de València en el context de l'expansió -predadora i migratòria- del sistema feudal europeu i de la lògica que l'animava, alhora que descriu la resistència del camperolat andalusí i la integració dels supervivents en el nou ordre colonial. L'anàlisi del domini catalanoaragonès a la frontera valenciana del segle XIII mostra, així, l'inici dels trets decisius del colonialisme europeu modern. Ara, s'edita la segona edició. On ne peut que conseiller la lecture de cet ouvrage intelligent qui n'hésite pas à remettre en question bien des idees reçues. II a force d'une demonstration: dans un projet coherent, il articule magistralement les différents acteurs, les divers phénomènes et les diversités régionales en un tout astucieux et séduisant. Pascal Burési, Bulletin Critique des Annales Islamologiques (2001). Allò que Torró mostra al seu llibre és el fet que les «plantilles» que alguns historiadors anteriors havien utilitzat com a marcs analítics han demostrat ser febles o incompletes, si no errònies... Torró dirigeix la nostra atenció vers una visió nova i més realista de la societat feudal del regne de València medieval. Thomas F. Glick, Afers (2000). Un llibre intel·ligent i ambiciós, que proposa hipòtesis sòlides i suggeridores a partir de les quals és possible repensar en nous termes, des de l'Edat Mitjana, el procés d'expansió occidental... L'obra mereix de ser llegida. I hauria de servir de punt de partida per a un debat certament fecund. Pierre Guichard, L'Espill (1999). How thoroughly and how rapidly James's own experiment in building a society was blown off course needs the closer scrutiny which Torró gives it... This clear and concise account makes a good case for seeing the later years of the Conqueror's reign as the decisive starting-point of Valencian identity. Peter Rycraft, Euglish Historical Review (2004). L'obra de Torró destaca per la seva originalitat de plantejaments i metodologia... Es tracta de reinterpretar un dels problemes més importants de les ciències socials... i no pas crear un higiènic passat on les seqüències cronològiques entre ètnies, llengües i religions ho expliquen tot. Ricard Soto, Recerques (2001).

  Show book

• 

  ¿Què ens fa humans?

  Salvador Macip

  • 0
  • 0
  • 0

  Els humans disposem d'una capacitat única d'entendre la nostra existència. Conèixer les nostres característiques genètiques, bioquímiques i cel·lulars, en el context de la història, la cultura i l'evolució, ens pot ajudar a comprendre'ns millor com a espècie i a respondre, des de la metodologia científica, algunes de les preguntes que ha plantejat tradicionalment la filosofia.
  
  En aquest assaig, Macip proposa analitzar la condició humana a través del que anomena «biohumanisme racionalista», una eina que ens ha de permetre transgredir el determinisme biològic per assolir una vida en societat digna i justa.

  Show book

• 

  Viles planificades valencianes...

  Vicenç M. Roselló Verger

  • 0
  • 0
  • 0

  El País Valencià és massa llarg i divers per poder reduir a un comú denominador l'evolució urbana de les seues viles i ciutats. N'hi ha d'origen romà, andalusí, cristià catalanesc o aragonès, senyorial o reialenc, renaixentista o il·lustrat... Aquest treball és el resultat de quatre o cinc anys de recerca sobre més de quaranta nuclis valencians que mostren una planificació geomètrica i tenen origen medieval o pertanyen als segles XVI o XVII. La part general presenta unes conclusions, sempre provisionals, sobre les condicions físiques (relleu, hidrografia, litoral), les circumstàncies històriques (xarxa caminera, assentament, estratègia) i planteja les dicotomies islàmic/cristià, senyoria/reialenc per després incidir en la geometria urbana i les qüestions de mètode. Més endavant desfilen els quaranta-un nuclis, ordenats de nord a sud com a litorals o interiors, cadascun amb la seua bibliografia. S'hi observa un cert desequilibri, favorable a la part septentrional del País Valencià, que es justifica per les viles planificades modèliques.

  Show book