Otros libros que te pueden interesar

• 

  Tan a prop de la vida

  Santiago López Petit

  • 0
  • 0
  • 0

  Un nou alumne, I, vol deixar enrere el seu passat i ingressa a l'Escola de la Vida, on es formen els líders del futur. La formació d'I es basa en un conjunt d'aprenentatges que li han de permetre ser lliure, desplegar la seva creativitat i així poder reinventar-se. No obstant això, I aviat descobreix que a l'Escola de la Vida succeeixen fets estranys, inexplicables, com si la Vida, que la dirigeix, amagués les seves veritables intencions.
  
  Un enemic intern, enfront del qual falla tot intent de diàleg o de repressió, amenaça aquest món. El poder, que es mostra incapaç de veure el que té davant dels seus ulls, persegueix un únic objectiu: entendre què passa a la societat per tal de restaurar l'ordre. Però la comprensió del poder no arriba al subsòl, d'on brolla una estranya alegria.
  
  "De què serveix un crit que ningú no escolta? Per a l'home cansat, l'ofici de viure s'ha convertit en l'art de dissimular."
  
  Santiago López Petit reuneix en aquesta novel·la el seu pensament filosòfic i la seva experiència en la derrota del moviment obrer, que es veu i es viu en el mateix fet de buscar feina i tan sols trobar precarietat.

  Ver libro

• 

  Barbablava

  Amélie Nothomb

  • 2
  • 5
  • 0

  Com al conte de Charles Perrault, al Barbablava d?Amélie Nothomb hi ha un ogre, un castell i una cambra secreta. La Saturnine és una bella jove que arriba impacient a una cita per llogar una habitació a París. El propietari de la mansió és un aristòcrata espanyol amant de la bona cuina i àvid lector de les actes de la Inquisició, però també dels textos de Ramon Llull. Abans de la Saturnine, unes altres vuit dones li van llogar una habitació i van desaparèixer misteriosament. Com als millors contes de fades, en aquesta fantasia sinistra l?autora dosifica humor i horror, alhora que subverteix la història en què s?ha inspirat. «Aquest Charles Perrault, amanit amb la salsa Nothomb, té una aroma exquisida de sofre, d?erudició i d?humor» (Valérie Lejeune, Le Figaro Magazine).

  Ver libro

• 

  Panxacontent

  David Sedaris

  • 0
  • 0
  • 0

  Quan la teva vida queda marcada pels abusos familiars i les morts de persones estimades, l'humor esdevé un escut per defensar i una espasa per ferir. La comicitat de Sedaris és una arma de doble tall, que tant pot traspuar la tendresa de l'innocent com la fredor de qui té el pare sedat abans de morir. Imaginem-nos-ho: «Soc un zombi», li diu el pare al caire de la mort, i a ell només li surt de dir: «En realitat, no. Els zombis caminen i mengen sòlid. Tu ets més aviat un vegetal».

  Ver libro

• 

  Mare i filla

  Jenn Díaz

  • 0
  • 0
  • 0

  La mort de l'Àngel —el pare de família, el marit, el germà, un home de cap a peus— canvia per sempre l'existència de les dones de la seva vida. La seva germana Dolors, la seva dona Glòria i les seves filles, Àngela i Natàlia, hauran de fer front a la pena per la pèrdua del cap de família i seguir endavant en una casa habitada només per dones, on ja no hi ha la referència de l'home. A través de cadascuna d'elles coneixerem les seves maneres d'entendre el món i l'amor, i les seves maneres especials d'expressar l'afecte. Perquè no hi ha un únic model de dona i perquè no hi ha una única manera de viure la vida. Amb una veu inusual i molt pròxima, Jenn Díaz ens explica a través del narrador d'aquesta història, com si es tractés d'un personatge, la vida de quatre dones fortes, i alhora fràgils, i com fan front a la seva necessitat del món masculí, just en el moment en què el seu màxim representant desapareix.-

  Ver libro

• 

  L'amor quiet - Un retrat...

  Mercé Foradada

  • 0
  • 0
  • 0

  Una caixa tancada, que passa de mans a mans, conté un tresor que ara veu la llum: les cartes que es van intercanviar una parella d'enamorats, María Simón i Alejandro Morillo, durant el primer terç del segle XX, escrites a cavall de Barcelona, Puigcerdà i Lamalou-les-Bains.
  Basant-se en aquests documents, Mercè Foradada, neta de la María i l'Alejandro, elabora una obra que retrata d'una manera fidel i des d'una posició privilegiada la vida real de l'alta burgesia barcelonina, amb les seves grandeses i misèries, a partir de la quotidianitat de la vida familiar al passeig de Gràcia i de la devoció per l'amor dins d'un ordre, en una època especialment convulsa des d'un punt de vista social i polític. Aquest amor es perpetua fins avui dia en una història paral·lela que fa immortals els sentiments responsables.
  L'amor quiet ens dona l'oportunitat de conèixer les interioritats d'una nissaga que comença amb el copropietari de l'Editorial Montaner y Simón, on van treballar Pere Calders i Jesús Moncada, domiciliada a l'edifici que ara acull la Fundació Tàpies.

  Ver libro

• 

  Traça un perímetre - (Quatre...

  Cesc Martínez

  • 0
  • 1
  • 0

  Un retrat calidoscòpic d’una societat malalta, d’un temps i les seves misèries  –que són les nostres.  
  Escrit com una cartografia de les últimes dècades i —potser— les que vindran, Traça un perímetre aplega quatre moviments. Del relat històric a la re-cerca detectivesca, la faula, el reportatge i la ficció pulp, les aventures que s’hi narren travessen paisatges canviants per la força dels seus personatges. Adolescents de perifèria, a tocar dels despoblats de la Catalunya interior, que proven d’entendre fins on poden arribar envoltats com estan de quinquis, bojos, cap-rapats i adults que se’ls endú el corrent. Artistes delinqüents que alimenten el propi mite de silenci i que documenten clandestinament les cues de migrants que travessen Europa. Una caravana que avança des de l’Hindu Kush seguint una crida animal, buscant inversament el límit cap a l’interior, creuant-se amb xarxes de traficants i amb la necessitat de sentir explicar històries. Un espia industrial que es reinventa i una coyote altruista que fugen per un espai distòpic sense noms, recorrent un amor sotmès a la provisionalitat. 
  Quatre moviments sobre l’instint de construir el propi món i les possibilitats de sortir-se’n, i que reflexionen sobre la permanència —o no— de l’escriptura. Entrellaçats de vegades conceptualment, de vegades pels seus protagonistes o narradors, els quatre relats de Traça un perímetre componen un retrat calidoscòpic d’una societat malalta, d’un temps i les seves misèries, que són les nostres. Els personatges que donen vida al nou llibre de Cesc Martínez estan abocats a una recerca perpètua en un espai que es plega i s’esquinça contínuament, obligant-los a obrir, l’un rere l’altre, tota mena de camins imperfectes.

  Ver libro