Other books that might interest you

• 

  Rosa Parks La meva història

  Jim Haskins, Rosa Parks

  • 1
  • 1
  • 0

  L'1 de desembre del 1955, Rosa Parks es va negar a cedir el seu seient a un home blanc en un autobús segregat. Això va provocar el boicot als autobusos de Montgomery (Alabama). Al cap d'un any, quan finalment el boicot es va acabar, la segregació als autobusos va ser declarada inconstitucional, el moviment pels drets civils es va convertir en una causa nacional i la Rosa va perdre la feina. En aquesta història, però, hi ha moltes més coses que no coneixem i que van més enllà d'un simple acte de desobediència. Mitjançant un llenguatge senzill i colpidor, Rosa Parks narra el seu paper crucial en la lluita per la igualtat entre la ciutadania nord-americana. La seva dedicació a la causa va ser inspiradora; la lluita, inoblidable.

  Show book

• 

  Amb l'aigua al coll

  Daniel Arbós i Labairu

  • 0
  • 0
  • 0

  Una novel·la carregada d’humor i ironia per denúncia un dels mals de la nostra societat: la devoció per les medicines alternatives que, en alguns casos, semblen haver substituït la religió.
  Després d’anys sense veure’s, tres amics d’infància (el Dídac, el Toni i l’Aurembiaix) es retroben per visitar la masia que aquesta darrera ha convertit en un centre de teràpies alternatives. El Dídac, executiu agressiu a l’atur, decideix quedar-s’hi i ajudar-la. Allà descobreix que hi ha persones que defensen que beure un parell de gots d’aigua de mar al dia és molt sa, i convenç el Toni, biòleg marí, perquè els proporcioni aigua marina i s’uneixi al negoci.
  De l'autor de l'èxit Deu top-models i una boja que parla sola.

  Show book

• 

  Pau de Gósol Picasso al Pirineu...

  Iñaki Rubio

  • 0
  • 0
  • 0

  'Les demoiselles d'Avignon' de Pablo Picasso van néixer a París, però van ser concebudes a Gósol. Si algú dubta d'això, només cal que es capbussi en aquestes pàgines. Vet aquí la crònica d'una revelació artística i d'una transformació personal. El 1906, en un poblet de l'Alt Berguedà, al peu del Cadí, Pablo Picasso va transformar-se en Pau: Pau de Gósol. Es va fascinar per l'enigmàtica Hermínia, per les «pageses d'Andorra» i per uns homes que semblaven fets de pedra i terròs. El viatge a Gósol era, a principi de segle XX, un viatge radical en el temps. Iñaki Rubio aconsegueix fer palpable el batec d'aquelles muntanyes i posar llum sobre un dels períodes més transcendentals i desconeguts de la trajectòria d'un dels artistes més influents de la història.

  Show book

• 

  Si la memòria no ens falla - Una...

  Quim Monzó, Sergi Pàmies

  • 0
  • 0
  • 0

  Quim Monzó i Sergi Pàmies són dos escriptors popularíssims. Dels seus llibres de narrativa se n'han fet desenes d'edicions. Han col·laborat amb molt d'èxit a la ràdio i a la televisió i han ofert un contrapunt crític i humorístic a temes d'actualitat: del futbol a la cuina creativa i del porno a les manifestacions de l'Onze de Setembre. Fruit de l'amistat que es va iniciar als anys vuitanta, han compartit copes i restaurants, llibres i pel·lícules, obsessions i compulsions. En una llarga entrevista de més de dotze hores, parlen amb Julià Guillamon de la família i la infantesa, dels progres, de la Barcelona moderna, dels programes de ràdio on han col·laborat, de l'articulisme, de la llengua dels seus llibres i de la seva visió de la literatura.
  Sergi Pàmies: "Jo tinc la sensació que una de les característiques d'ell és aquesta: la compulsió per damunt de la mitjana. Jo vaig a rebuf. Jo soc com allò del Marc Màrquez. Si ell sopa dues vegades doncs es sopa dues vegades". Quim Monzó: "Com deia Groucho Marx ¿per què m'hauria de preocupar jo per la posteritat si la posteritat no ha fet mai res per mi?".

  Show book

• 

  Eroica

  Cristina Masanés

  • 0
  • 0
  • 0

  Durant 65 dies, reclosa a casa per la pandèmia, l'escriptora surt cada matí al pati a fotografiar el cel. La imatge del blau, juntament amb la música de Beethoven i l'escriptura d'un diari l'ajuden a no perdre's. Entre les diferents composicions de Beethoven, la simfonia que es va acabar titulant "Eroica". Heroica, com la vida. Quan arriba la filla adolescent, pregunta per la mort de l'àvia: "ho vol saber tot, tot allò que mai no ha demanat, i jo explico i recordo sabent que la memòria escriptura la vida". És així com allò que va néixer com un diari de confinament esdevé un fil de memòria que trena generacions: "La mare no va morir de malaltia, ni d'accident. Va morir de tristesa; una tristesa profunda, acumulada i ampla que no va encertar a revocar. La mare es va arrencar el cordó de la vida quan acabava de fer cinquanta anys." Al final, cal tornar al món: "Hi estàvem bé, a la closca domèstica, a la casa tancada i a les seves notes lentes. Després de remuntar cingleres i variacions d'una melodia obsessiva extremament llarga, sortim al món, esllanguits, havent creuat l''Eroica'".

  Show book

• 

  Humans que m'he trobat

  Jordi Sánchez

  • 0
  • 0
  • 0

  "Si hi havia cap professió on el concepte de "plaça fixa" no existia, i continua sense existir, era la meva. Quan vaig fer saber als meus pares que volia ser actor i anar a l'Institut del Teatre, es van amonar tant que, de l'angoixa, el dissabte mateix van baixar fins a la catedral a posar un ciri a santa Llúcia... perque no aproves! D'on trauria un teatre on pogues ingressar despres de fer la mili i no marxar-ne fins a la jubilació?"."Humans que m'he trobat" es un retrat de la infantesa i l'adolescencia de l'actor i guionista Jordi Sánchez a la Barcelona dels setanta, l'epoca daurada de l'1, 2, 3 de Chicho Ibáñez Serrador, els jocs a la plaça o el BUP i el COU. Alhora, tambe ens presenta anecdotes del seu dia a dia actual, a mig camí entre Madrid i Barcelona i del món dels actors. Tot plegat forma un retrat ironic d'una generació i d'un país amb ganes de prosperar, que dóna com a resultat un llibre que combina perfectament l'humor i la tendresa.-

  Show book