Other books that might interest you

• 

  Hi ha morts que pesen cent anys

  Tomàs Llopis

  • 0
  • 1
  • 0

  La mort, de vegades, no significa oblit, sinó la por d'un estigma que condiciona les vides dels supervivents i manté viva la memòria personal i col·lectiva. Això li esdevé a la nissaga dels Facadell de Beniarbeig, uns personatges i un microcosmos immergit en la conflictivitat social derivada de l'expulsió dels moriscos i de les condicions abusives que el senyoriu imposa als seus vasalls fins que no esclata la Segona Germania i es congria la guerra de Successió.   Durant els cent anys que abraça aquest relat, pagesos, bandolers, capellans, nobles i procuradors entrellacen una història coral en què les dones, de totes les classes socials, tenen un protagonisme decisiu a voltes inconfessable i inconfessat. Hi ha morts que pesen cent anys és alhora una mirada a la història del desballestament social, polític i econòmic del segle XVII valencià que, com diu Joan Fuster, marca el destí futur del nostre poble.

  Show book

• 

  Un tret a l'aire

  Francesc Puigpelat

  • 0
  • 0
  • 0

  Al final de la Segona República, Barcelona és un niu d'anarquistes. N'hi ha de tota mena: alguns es mouen per l'idealisme més sublim, però d'altres han fet del pistolerisme una forma de vida més propera a la delinqüència comuna. A cavall dels uns i els altres es mou K, un individu carismàtic de cognom Carrión que ha arribat a la ciutat amb la intenció d'organitzar un gran atemptat, tan atroç que posi el moviment en boca de tot Europa. Per dur a terme l'atac compta amb el Robert, el jove fill de Pierre Sabater, un veterà anarquista exiliat des de fa dotze anys a Perpinyà. Sabater no dubtarà a tornar a Barcelona, malgrat l'amenaça d'un comissari que no ha perdut mai l'esperança de veure'l a la garjola, per arrencar el noi de les urpes de K.    
  
  
  Un tret a l'aire —obra guardonada amb el I Premi de Novel·la Criminal Margarida Aritzeta-Vila de Creixell— és un retrat de la cara més negra de l'agitada Barcelona dels anys 30, on la misèria econòmica i moral empudega tant els carrers més cèntrics com la més amagada perifèria, però també un recordatori de la força dels ideals, que aporten una espurna de llum a tantes vides enfosquides per la injustícia.

  Show book

• 

  1969

  Eduard Márquez

  • 0
  • 0
  • 0

  «Vaig fer la foto de la coberta durant una manifestació a l'avinguda del Paral·lel, que llavors es deia Marqués del Duero. No recordo el motiu, però mirant els negatius del carret he vist que vam començar a la plaça Espanya i que la policia ens va dispersar quan no havíem recorregut gaire de l'avinguda, perquè les altres imatges ja són dels carrers estrets del Poble Sec, que eren uns carrers on m'agradava moure'm. Perquè podies jugar al gat i la rata amb la policia. Perquè podies amagar-te millor. Però el motiu no el recordo, la veritat. De fet, era un continu... Era algo que... En aquell món gris, perquè la ciutat era grisa, perquè la gran majoria de gent tenia que dur una vida grisa, perquè fins i tot els policies eren grisos, si buscaves la llum, si buscaves sentir-te viu, si buscaves la llibertat, tenies que sortir i lluitar contra la massa grisa aquesta. Per trencar-la. Volies vida. Només volies vida.»

  Show book

• 

  Trencatenebres

  Juli Alandes

  • 0
  • 1
  • 0

  Trencatenebres és com una navalla suïssa: un artefacte del qual sorgeixen tot d'històries, per boca dels seus personatges, que van narrant cadascun la seua història i alhora construint la història de tothom. És una novel·la històrica, un vast fresc que imprimeix una imatge cubista del País Valencià, del 1919 al 1937, entre metges i llauradors, feixistes, anarquistes i valencianistes. És una novel·la policíaca, amb un assassí en sèrie que ve de lluny, es desboca amb el caos de la guerra civil i deixa una estranya marca sobre les seues víctimes. És una novel·la sobre un amor, si no impossible, dificultós com tots els amors, una novel·la sobre la difusa frontera entre el bé i el mal, sobre les esperances perdudes, sobre la distància entre el desig i la realitat, sobre els obstacles que les dones i els hòmens, però sobretot les dones, troben per a poder ser allò que volen ser o allò que són, tot buscant la llum entre les tenebres.

  Show book

• 

  La puta i la santa

  Gemma Pasqual i Escrivà

  • 0
  • 0
  • 0

  Sants, 1909. Als peus d’una figuera centenària i bressolada per un dia de tempesta, neix la Maria, filla d’immigrants obrers d’Almoines, al País Valencià. Les primeres llums que va veure la Maria van ser les de la «Rosa de Foc», la Barcelona revoltada, un formiguer d’esperances i de violència que va marcar la seva vida. Com la de tantes dones lluitadores que ens han obert camí.
   
  Al barri del Besòs, més de cent anys després, una altra Maria rep una pallissa brutal del seu home i fuig de casa perseguint una altra vida. La vida que es mereix. Als peus de la figuera de la casa dels seus avis hi descobrirà els secrets que han marcat les dones de la seva família. Els paral·lelismes entre totes dues es van teixint per deixar-nos amb el cor rebregat i una nova llum als ulls.
   
  Gemma Pasqual i Escrivà posa la cirereta a una trajectòria marcada per l’èxit i el compromís. Amb els seus llibres per a públic juvenil ha venut centenars de milers d’exemplars. Per a adults havia publicat un recull de contes i un assaig; la seva primera novel·la s’ha fet esperar, però ha valgut la pena.

  Show book

• 

  Des de fa dos mil anys

  Mihail Sebastian

  • 1
  • 1
  • 0

  Des de fa dos mil anys és, com afirma Mihail Sebastian, un acte arriscat de sinceritat. Aquest és el balanç que fa l'autor arran de l'escàndol provocat per la publicació, l'any 1934, d'aquesta novel·la amb el pròleg del seu mentor Nae Ionescu, filòsof compromès amb l'extrema dreta i l'antisemitisme, que incorporem en aquesta edició juntament amb un pòrtic de la investigadora i escriptora Marta Petreu.
  Al llibre, que abraça deu anys de la història del Bucarest cosmopolita d'entreguerres, d'una Romania inserida de ple en el continent europeu, l'autor ressegueix la vida del protagonista que escriu en forma de dietari i es planteja amb un estil fi, a voltes racional i èpic, a voltes frívol i evocador, la recerca de la seva identitat jueva.
  El contrast entre la brutalitat del món exterior —en la narració dels abusos antisemites com avantsala del que passaria a Europa— i la veu interior del protagonista sense nom —manifesta en el relat íntim de la resistència per mantenir la llibertat individual— s'escorre enmig de passatges propis de la novel·la psicològica, vetllades de regust modernista, episodis amb debats encesos, escenes que lloen l'amistat o la solitud devastadora i moments sublims com el del retrat d'un llibreter jiddisch.
  Tota una saga de personatges rere els quals Sebastian pren distància del seu món, com si d'un espectador es tractés, per fer-lo arribar tant als lectors d'aleshores com als d'ara: amb la sagacitat de l'escriptor conscient —però no tràgic— del fet jueu.

  Show book