Weitere Bücher, die Sie mögen werden

• 

  1969

  Eduard Márquez

  • 0
  • 0
  • 0

  «Vaig fer la foto de la coberta durant una manifestació a l'avinguda del Paral·lel, que llavors es deia Marqués del Duero. No recordo el motiu, però mirant els negatius del carret he vist que vam començar a la plaça Espanya i que la policia ens va dispersar quan no havíem recorregut gaire de l'avinguda, perquè les altres imatges ja són dels carrers estrets del Poble Sec, que eren uns carrers on m'agradava moure'm. Perquè podies jugar al gat i la rata amb la policia. Perquè podies amagar-te millor. Però el motiu no el recordo, la veritat. De fet, era un continu... Era algo que... En aquell món gris, perquè la ciutat era grisa, perquè la gran majoria de gent tenia que dur una vida grisa, perquè fins i tot els policies eren grisos, si buscaves la llum, si buscaves sentir-te viu, si buscaves la llibertat, tenies que sortir i lluitar contra la massa grisa aquesta. Per trencar-la. Volies vida. Només volies vida.»

  Zum Buch

• 

  El cartògraf d'absències

  Mia Couto

  • 1
  • 0
  • 0

  Premi Literari Manuel de Boaventura 2021
  «Couto és capaç de trobar bellesa als llocs i les situacions més extrems.» El Nacional
  El poeta i professor universitari Diogo Santiago retorna a Beira, la seva ciutat d'infància, per rebre un homenatge mentre s'anuncia l'arribada d'un cicló tropical demolidor. Allà coneix la Liana, una dona misteriosa que resulta ser la neta de l'inspector de la policia secreta que va detenir el pare d'en Diogo fa més de quaranta anys. Junts, s'endinsaran en una investigació per redibuixar la personalitat d'aquesta figura paterna enigmàtica i compromesa. Alhora, la Liana també descobrirà les veritats de la seva pròpia història, marcada per la mort d'una dona en caure al buit.
  Mia Couto ens fa navegar entre dues èpoques traumàtiques en què Moçambic va quedar assolat: la guerra de la Independència i la devastació del cicló Idai. Amb una prosa poètica i lírica, l'autor ens convida a un viatge en el temps per preservar la memòria i la història de la seva terra.
   
  Sergio Abranches — «Aquest és un llibre de múltiples lectures i significats, d'aquells que recorren una reconstrucció del nostre passat i ens poden ofegar en els nostres propis records.»
  Jurat del Premi Literari Manuel de Boaventura 2021 — «Es tracta d'una narrativa amb una maduresa literària elevada que, amb una sensibilitat particular, aconsegueix creuar les diferents línies temporals de la realitat moçambiquesa, oferint al lector una representació expressiva del país en el període colonial i postcolonial.»

  Zum Buch

• 

  En l'amor i en la guerra...

  Ildefonso Falcones

  • 0
  • 0
  • 0

  Ildefonso Falcones torna a l’inoblidable univers medieval de L’església del mar amb aquesta novel·la que es llegeix a cop d’emoció, en què ens parla d’un home obligat a lluitar per defensar els seus mentre s’enfronta al final d’una era. UN MÓN A PUNT DE CANVIAR PER SEMPRE. UN HOME MARCAT PER LA FORÇA DEL SEU LLINATGE. UNA HISTÒRIA D'AMOR, LLEIALTAT I VENJANÇA. Any 1442. L'Arnau Estanyol, net del protagonista de L'església del mar, té un paper destacat a la conquesta de Nàpols a les ordres del rei d'Aragó. Tot i això, la recompensa per la seva valentia i fidelitat a la corona queda enterbolida per les maquinacions del seu enemic etern, el seu germanastre Gaspar Destorrent, que no es conformarà a atacar el seu rival, sinó que incourà en els seus plans abjectes la persona que l'Arnau estima més al món: la seva fillastra, la jove i curiosa Marina. Defensors d'uns principis que agonitzen, a cavall entre la foscor medieval i l'inici del renaixement, l'Arnau Estanyol veurà com el món es transforma al seu voltant, com canvia l'art de la guerra i com l'amor és capaç d'imposar-se a la traïció i a la injustícia. La crítica n'ha dit:«Ildefonso Falcones és el rei de la novel·la històrica.»La Vanguardia«Falcones és un dels pocs narradors als que l'èxit sempre els acompanya.»ABC«Tant de bo tots els bestsellers fossin com aquest.»El Mundo

  Zum Buch

• 

  Victus (edició actualitzada en...

  Albert Sánchez Piñol

  • 0
  • 0
  • 0

  «Ho explicaré tot! Com van fotre el general Villarroel, com van derrotar les nostres victòries. Perquè, fins ara, d'aquella guerra només he sentit les versions que vénen de dalt o de l'enemic.» Victus és una novel·la històrica que ens narra la guerra de Successió espanyola, un conflicte que pot considerar-se la primera de les conteses mundials i que s'acaba l'11 de setembre del 1714 amb l'apocalíptic assalt a Barcelona. També és la tragèdia d'en Martí Zuviría, un jove barceloní, alumne avantatjat del marquès de Vauban, que es converteix en un geni de l'enginyeria militar. Victus és un prodigi d'informació i rigor històric al servei d'un relat àgil, potent i directe, amb una dicció rabiosament contemporània, que ens porta de França a Barcelona passant per Madrid, Toledo, Tortosa o les batalles de Brihuega i Almansa. I és també una obra sobre la Barcelona irreductible del 1714, que va sofrir un setge desigual de tretze mesos i el bombardeig de més de trenta mil projectils. Victus posa en qüestió les versions oficials de tots dos bàndols i cedeix la paraula als autèntics protagonistes de la història, des de la figura immensa d'en Villarroel, el general que va defensar la capital catalana amb llàgrimes als ulls, fins als civils i soldats anònims de totes les nacions que van lluitar a un costat i l'altre de les muralles. Però, per sobre de tot, Victus és un festí literari de primer ordre que es devora de la forma en què sempre s'han devorat les grans obres, com ho demostra que se n'hagin venut els drets al rus, l'alemany, l'holandès, l'italià, el portuguès, el coreà, el croata i el francès. Ressenyes:«Un huracà d'aire fresc, una iconoclasta visió des de baix que refà el mite del 1714 amb més potència. Més vibrant. Més proper.»Joan B. Culla, professor d'Història Contemporània «No s'assembla a cap escriptor. Extraordinària.»Pere Gimferrer «Un antídot contra el verí de la manipulació.»Sergi Pàmies

  Zum Buch

• 

  La puta i la santa

  Gemma Pasqual i Escrivà

  • 0
  • 0
  • 0

  Sants, 1909. Als peus d’una figuera centenària i bressolada per un dia de tempesta, neix la Maria, filla d’immigrants obrers d’Almoines, al País Valencià. Les primeres llums que va veure la Maria van ser les de la «Rosa de Foc», la Barcelona revoltada, un formiguer d’esperances i de violència que va marcar la seva vida. Com la de tantes dones lluitadores que ens han obert camí.
   
  Al barri del Besòs, més de cent anys després, una altra Maria rep una pallissa brutal del seu home i fuig de casa perseguint una altra vida. La vida que es mereix. Als peus de la figuera de la casa dels seus avis hi descobrirà els secrets que han marcat les dones de la seva família. Els paral·lelismes entre totes dues es van teixint per deixar-nos amb el cor rebregat i una nova llum als ulls.
   
  Gemma Pasqual i Escrivà posa la cirereta a una trajectòria marcada per l’èxit i el compromís. Amb els seus llibres per a públic juvenil ha venut centenars de milers d’exemplars. Per a adults havia publicat un recull de contes i un assaig; la seva primera novel·la s’ha fet esperar, però ha valgut la pena.

  Zum Buch

• 

  El passatge

  Maria Carme Roca

  • 0
  • 0
  • 0

  Quan la Regina Soldevila era una nena i jugava a fet i amagar pel passatge de Sert, va creuar la mirada per primer cop amb un noiet esquifit que ho espiava tot des de la seva finestra. Som a finals del segle XIX, la Barcelona de les grans il·lusions. Josep Maria Sert, que acabaria sent el millor pintor muralista del món, es va enamorar de la Regina abans de començar la seva fulgurant carrera d'èxit internacional, i no es van acabar de separar mai del tot. Mentre ell col·leccionava amants il·lustres (Colette, Misia, Roussy Mdivani…), ella procurava formar una família que li fes oblidar la pobresa, els conflictes que sotragaven la ciutat i aquell primer amor. La seva aventura ens emociona i ens obre els ulls a una ciutat fascinant. En el creixement de la Regina hi tindran molt a veure el teatre, els amics, el barri de Sant Pere i un altre passatge més amagat, més humil, que sovint li va servir de refugi. El passatge d'en Cirici: la distància més curta entre la ciutat vella i la ciutat nova. Un dels racons amb més secrets de Barcelona.

  Zum Buch