Other books that might interest you

• 

  La puta i la santa

  Gemma Pasqual i Escrivà

  • 0
  • 0
  • 0

  Sants, 1909. Als peus d’una figuera centenària i bressolada per un dia de tempesta, neix la Maria, filla d’immigrants obrers d’Almoines, al País Valencià. Les primeres llums que va veure la Maria van ser les de la «Rosa de Foc», la Barcelona revoltada, un formiguer d’esperances i de violència que va marcar la seva vida. Com la de tantes dones lluitadores que ens han obert camí.
   
  Al barri del Besòs, més de cent anys després, una altra Maria rep una pallissa brutal del seu home i fuig de casa perseguint una altra vida. La vida que es mereix. Als peus de la figuera de la casa dels seus avis hi descobrirà els secrets que han marcat les dones de la seva família. Els paral·lelismes entre totes dues es van teixint per deixar-nos amb el cor rebregat i una nova llum als ulls.
   
  Gemma Pasqual i Escrivà posa la cirereta a una trajectòria marcada per l’èxit i el compromís. Amb els seus llibres per a públic juvenil ha venut centenars de milers d’exemplars. Per a adults havia publicat un recull de contes i un assaig; la seva primera novel·la s’ha fet esperar, però ha valgut la pena.

  Show book

• 

  Des de fa dos mil anys

  Mihail Sebastian

  • 1
  • 1
  • 0

  Des de fa dos mil anys és, com afirma Mihail Sebastian, un acte arriscat de sinceritat. Aquest és el balanç que fa l'autor arran de l'escàndol provocat per la publicació, l'any 1934, d'aquesta novel·la amb el pròleg del seu mentor Nae Ionescu, filòsof compromès amb l'extrema dreta i l'antisemitisme, que incorporem en aquesta edició juntament amb un pòrtic de la investigadora i escriptora Marta Petreu.
  Al llibre, que abraça deu anys de la història del Bucarest cosmopolita d'entreguerres, d'una Romania inserida de ple en el continent europeu, l'autor ressegueix la vida del protagonista que escriu en forma de dietari i es planteja amb un estil fi, a voltes racional i èpic, a voltes frívol i evocador, la recerca de la seva identitat jueva.
  El contrast entre la brutalitat del món exterior —en la narració dels abusos antisemites com avantsala del que passaria a Europa— i la veu interior del protagonista sense nom —manifesta en el relat íntim de la resistència per mantenir la llibertat individual— s'escorre enmig de passatges propis de la novel·la psicològica, vetllades de regust modernista, episodis amb debats encesos, escenes que lloen l'amistat o la solitud devastadora i moments sublims com el del retrat d'un llibreter jiddisch.
  Tota una saga de personatges rere els quals Sebastian pren distància del seu món, com si d'un espectador es tractés, per fer-lo arribar tant als lectors d'aleshores com als d'ara: amb la sagacitat de l'escriptor conscient —però no tràgic— del fet jueu.

  Show book

• 

  Un anarquista

  Diego Ameixeiras

  • 0
  • 0
  • 0

  Primavera de 1977. Miguel Duarte acaba d'arribar a Barcelona. Té vint anys, és cambrer del Nebraska, un bar de la Rambla on l'amo somia amb protagonitzar una pel·lícula de l'Oest, i viu esperant alguna cosa que l'elevi per damunt de la seva timidesa. Per això hi és la Montse, una estudiant acomodada per qui sent una irresistible atracció. Després d'implicar-se en política, amb ella experimentarà l'amor, el sexe i els plaers de la vida. Al mateix temps, una ciutat en flames després de la mort de Franco segueix disposada a pitjat l'accelerador de la història: Barcelona experimenta un renaixement del moviment anarquista que s'enfronta als consensos de la Transició. Duarte, un personatge obscur i desconcertant per a alguns, capaç de matar a ganivetades un home per venjança, enèrgic militant antiautoritari per a uns altres, es veurà immers enmig d'aquesta corrent que l'arrossegarà fins al cas Scala.
  Entre la ficció negra i la crònica històrica, amb un peu en els fets reals i un altre en la fabulació, aquesta novel·la recrea els successos més vibrants d'aquella breu primavera llibertària. Una lluita popular que seria desmantellada, el gener de 1978, pels serveis d'intel·ligència de la policia. Només queda una pregunta per fer: qui era, de debò, Miguel Duarte?

  Show book

• 

  El silenci dels arbres

  Eduard Márquez

  • 0
  • 0
  • 0

  El violinista Andreas Hymer arriba a una ciutat assetjada per fer un concert i recuperar l'Amela Jensen. Allí, a més a més, gràcies a l'Ernest Bolsi, que, desafiant les bombes, fa de guia al museu de música buit, trobarà explicacions i respostes que li serviran per acceptar el seu passat i entendre la misteriosa desaparició de la seva mare.
  
  Les històries entrellaçades d'aquests tres personatges alternen amb les cartes que els visitants del museu escriuen als familiars i amics per posar-los al corrent de la seva situació. Com si es tractés del cor d'una tragèdia, les seves veus plasmen les emocions i la capacitat de supervivència i de lluita dels qui han d'enfrontar-se a la mort amb l'única arma que els queda: la voluntat de viure.
  
  Publicada per primera vegada fa gairebé vint anys, El silenci dels arbres conserva intacta la seva vigència literària, i és per això que hem volgut posar-la en circulació altra vegada incorporant-la al catàleg de L'Altra.

  Show book

• 

  Veu de foc

  Neus Arqués, Jordi Meya

  • 0
  • 0
  • 0

  Què és millor, perdre un somni o no aconseguir-lo mai?
  En Juan Vicente Llorens, conegut artísticament com Veu de foc, vol convertir-se en cantant d'èxit a l'Espanya de principis dels setanta. 
  Acompanyat de Los Truenos, el grup de rock que ha format amb els amics del barri de La Plata, inicia una aventura que el porta primer a Benidorm i després a Madrid, de la mà d'un obscur personatge.
  A la capital, el protagonista es fa un lloc a l'efervescent escena musical i comença a pagar peatge. Descobreix el costat fosc de la indústria discogràfica mentre es deixa arrossegar per tota mena d'impulsos. 
  En el camí a la fama, en Juan Vicente s'enfronta al seu pare, que el vol treballant a la botiga familiar d'electrodomèstics. A cop de concert, comprova que la il·lusió, l'empenta i el talent són necessaris, però no suficients per triomfar. Serà capaç d'assolir el somni sense trair-se a ell mateix i a qui l'envolta?

  Show book

• 

  Hi ha morts que pesen cent anys

  Tomàs Llopis

  • 0
  • 1
  • 0

  La mort, de vegades, no significa oblit, sinó la por d'un estigma que condiciona les vides dels supervivents i manté viva la memòria personal i col·lectiva. Això li esdevé a la nissaga dels Facadell de Beniarbeig, uns personatges i un microcosmos immergit en la conflictivitat social derivada de l'expulsió dels moriscos i de les condicions abusives que el senyoriu imposa als seus vasalls fins que no esclata la Segona Germania i es congria la guerra de Successió.   Durant els cent anys que abraça aquest relat, pagesos, bandolers, capellans, nobles i procuradors entrellacen una història coral en què les dones, de totes les classes socials, tenen un protagonisme decisiu a voltes inconfessable i inconfessat. Hi ha morts que pesen cent anys és alhora una mirada a la història del desballestament social, polític i econòmic del segle XVII valencià que, com diu Joan Fuster, marca el destí futur del nostre poble.

  Show book