Editorial: 3i4 edicions
El poemari són reflexions en to moral i llengua acolorida sobre el pas del temps. Secreta Dàlia és la imatge del naixement de la vida. Davant les reflexions d'un final d'existència s'hi contraposa la memòria del seu principi. D'aquesta manera es tanca el cercle dels dies i s'obren els poemes com l'esclat de les flors. Tot acaba perquè tot torni a començar.
Com diu David Castillo al pròleg, "Teresa Colom reté l'aire i diu el vers. Ho fa com els jugadors a punt de fer un llançament de tirs lliures o de xutar un penalti. Una mena de clímax de fràgil tensió, com un vidre prim o les ales d'una papallona. A continuació, s'endinsa en l'estructura del poema mentre el recita de memòria i el modula fins a ficar-nos en la bombolla que ha creat, un exercici alquímic per on la veu vocalitza cada paraula, cada gir, la frequència i les cesures, com si fóssim en un reialme aliè a tot allò que pogués ser impoètic, inútil. He vist molts poetes recitar els seus versos, però Teresa Colom els explica diferent, atmosfèrics i sensuals, amb la duresa càlida del que t'ho pot dir tot si mantens l'atenció i et concentres com ella t'obliga a concentrar-te."Ver libro
Obra guanyadora de l' XI Premi de Poesia Maria Mercè Marçal 2009. Un homenatge a l'obra mestra de Woody Allen, Match Point. Escrita per Xavier Macià i Costa.Ver libro
Amb «Arquitectura d'un buit», l'actor, director i autor teatral Francesc Adrià Cucarella, ha obtingut el Premi Micalet de Teatre (2012), convocat per la Societat Coral El Micalet. L'extrema precaució de l'agrupació SÍDIGNITAT perquè no s'hi infiltre cap grup antieutanàsia fa alterar els plans acordats amb un matrimoni d'artistes. Activistes de ple dret del maig del 68, no admeten, ni entenen, que les noves lleis andaluses de mort assistida reparen en terminis i premisses, i això els fa acudir a Suïssa. Els fills volen acompanyar-los en el moment crucial. L'autor embulla l'espectador -en aquest cas, el lector- en un caos seqüencial per a portar-lo finalment a un interrogatori que més bé sembla dirigit a qui ho veu (llegeix), que no als personatges.Ver libro
De manera simplificada, es defineix el mur de Planck com un punt en el temps, extremadament proper a l'origen de l'Univers, a partir del qual deixen de ser explicables per la ciència els fenòmens físics que s'hi produeixen. Prenent en préstec aquest concepte de la Física, el poeta, de manera similar a com els científics es remunten enrere en el temps - i troben explicacions a quasi tot el que succeeix en l'Univers, fins a topar-se amb aquest mur - fa un viatge a l'interior de si mateix, cada cop més profund fins que, com aquells, arriba al lloc on no és capaç d'entendre el perquè de les seves pulsions. No entendre les pròpies raons del que se sent o es fa, no significa la immobilitat o la inacció; el mateix que no entendre les causes del moviment dels astres farà que aquests s'aturin. Així, en aquest llibre l'autor ens parla, en el capítol "Fi de Trajecte", del que ha arribat a albirar des d'aquest mur estant, per després, en "Estació de Sortida", donar-nos unes claus de les lleis que el governen. Finalment, els tres poemes que coronen el llibre "In Itinere", ens diu què és el més important que ha après en aquest camí.Ver libro
Tota l'obra de Blanca Llum Vidal és dedicada a l'amor. Les cartes d'amor de La princesa sou Vós no escapen aquest destí. D'esperit vuitcentista amb vetes punk, les escriu una una dona a algú de qui s'ha enamorat. No hi ha resposta d'aquest algú, ni seguretat que existeixi: hi ha un joc que es val de totes les armes per inflamar la seducció. ¿Un joc? El més absorbent de tots, impulsat per la imaginació d'una dona mig filòsofa mig brètola que camina per un segle estúpid de naixement: "El Futur sembla antic i el Present és una merda. El proper dia us parlaré d'animals." Amb estil barroc i, per això modern, La princesa sou Vós és un Werther en temps de poliamor. Blanca Llum Vidal desmunta les relacions de poder dins el discurs amorós. I transmuta a cada carta la figura de l'amat: home, persona, animal, habitants d'una Creació que només existeix en el desig de la dona que escriu.Ver libro
Aquesta obra ha obtingut el XXIX Premi de Teatre El Micalet (2016), convocat per la Societat Coral El Micalet amb la col·laboració de la Universitat de València. El jurat va estar integrat per Lucrecia Cervelló, Jaime Linares, Begonya Tena, Pep Ricart i Pilar Almeria. L'autor situa l'acció en una trinxera de la serra de Pàndols durant l'estiu de 1938, en plena contraofensiva de l'exèrcit franquista obligat a recular posicions quan l'exèrcit republicà va travessar l'Ebre el 25 de juliol. Quatre soldats republicans d'edat, procedència i ideals diferents conviuen en aquesta situació de barbàrie i comparteixen les pors, les il·lusions, l'enyorança i els records mentre trenen imprescindibles relacions de confiança i amistat per poder sobreviure sota el foc enemic.Ver libro
