Other books that might interest you

• 

  En contra - 23 contes teatralitzats

  Esteve Soler

  • 1
  • 3
  • 0

  En contra. 23 contes teatralitzats són 23 narracions curtes escrites seguint l'esperit dels contes tradicionals, però que l'atzar va fer encaixar en una forma teatral. 23 històries molt diferents, però lligades per tres conceptes que poden definir la nostra realitat: progrés, amor i democràcia. O no. Perquè, de fet, potser allò que defineix la nostra existència no són pas aquestes idees, sinó la recerca impossible que en fem. 23 relats que volen oferir una mirada calidoscòpica, brutal, sarcàstica i terrífica que incomodi el lector al mateix temps que el diverteix, que li faci sentir un calfred sense poder contenir una riallada.    "Molt fort, boig al mateix temps que polític [...], tan divertit com contundent i eficaç" Armelle Hélliot, Le Figaro "En les seves escenes burlesques desemmarcara les monstruositats generades pels temps en què vivim" Hinrike Gronewold, Weltexpress  

  Show book

• 

  El mur de Planck

  Josep Antoni Soldevila

  • 0
  • 0
  • 0

  De manera simplificada, es defineix el mur de Planck com un punt en el temps, extremadament proper a l'origen de l'Univers, a partir del qual deixen de ser explicables per la ciència els fenòmens físics que s'hi produeixen. Prenent en préstec aquest concepte de la Física, el poeta, de manera similar a com els científics es remunten enrere en el temps - i troben explicacions a quasi tot el que succeeix en l'Univers, fins a topar-se amb aquest mur - fa un viatge a l'interior de si mateix, cada cop més profund fins que, com aquells, arriba al lloc on no és capaç d'entendre el perquè de les seves pulsions. No entendre les pròpies raons del que se sent o es fa, no significa la immobilitat o la inacció; el mateix que no entendre les causes del moviment dels astres farà que aquests s'aturin. Així, en aquest llibre l'autor ens parla, en el capítol "Fi de Trajecte", del que ha arribat a albirar des d'aquest mur estant, per després, en "Estació de Sortida", donar-nos unes claus de les lleis que el governen. Finalment, els tres poemes que coronen el llibre "In Itinere", ens diu què és el més important que ha après en aquest camí.

  Show book

• 

  El silenci de la Sara

  Berta Vidal

  • 0
  • 0
  • 0

  La Isolda evoca la fugida de la seva filla després d'una llarga sèrie de desavinences. No n'acaba d'entendre les causes. Què s'interposa entre totes dues? Potser l'estreta relació que la nena mantenia eamb el seu pare? Un fet inesperat , la trobada del diari que l'Adrià va escriur durant la malaltia...

  Show book

• 

  Eugeni Oneguin

  Aleksandr Puixkin

  • 0
  • 0
  • 0

  Premi Ciutat de Barcelona 2019 a la millor traducció
  Premi Serra d'Or 2020 a la millor traducció
  
  La primera gran novel·la russa és en vers. Venerada com l'obra mestra absoluta per tots els que vindran després —Dostoievski, Tsvetàieva, Nabókov, Dovlàtov—, fora de Rússia se l'ha llegida poc, perquè el peu forçat de la rima i del metre n'han llastat la traducció. En català faltava qui desafiés l'obstacle i traduís l'Oneguin en vers. Arnau Barios s'ho va proposar i, set anys més tard, ofereix l'obra mestra al seu públic.
  "Tota la literatura russa que estimem ve de Puixkin. No és tan sols la peça que articula una literatura encarcarada amb una de nova i palpitant. És un dels creadors més divertits i lluminosos d'aquells anys. La seva llengua costa de traduir, massa clara i arrelada. Per això, i en una paradoxa molt russa, el clàssic més famós a casa és potser el més desconegut a fora. L'anomenen el nostre tot. Se l'han fet seu uns i altres. Tothom hi ha trobat el que ha volgut, un rebel, un patriota, un llibertí o un visionari. El poeta Aleksandr Blok dirà l'any 1921, en un país devastat: "La nostra memòria guarda des de la infantesa un nom alegre: Puixkin. Aquest nom, aquest so ha omplert molts dies de la nostra vida.""
  Arnau Barios (traductor al català d'Eugeni Oneguin)

  Show book

• 

  Traït

  Pau Vadell i Vallbona

  • 0
  • 0
  • 0

  Sense por de patir cap altra traïció que la que pot suposar el propi llenguatge, són poques les coses que es puguin afegir a un text tan directe i ple de veritat com Traït, de Pau Vadell i Vallbona, 34è Premi de poesia Senyoriu d'Ausiàs March. […] La traïció que sobrevola aquests poemes pren formes diverses. És, per una banda, la traïció que la persona pateix per part de la resta d'individus, el que sovint s'anomena societat. Tots aquells que furguen les entranyes del poeta, que li suposen una antiga nafra, un corc que s'afica, un ganivet de fil prim i tall gruixut. És la traïció de la guerra oberta i de la postguerra, de la fecundació de la por i de les ortigues, d'aquells que urbanitzen el mapa de l'escriptura a marxes forçades i que ens obliguen a gratar entre el seu ciment inútilment, amb les ungles. És també la traïció que el llenguatge imposa al poeta, la gàbia en què l'atrapa.

  Show book

• 

  La Princesa sou Vós

  Blanca Llum Vidal

  • 0
  • 0
  • 0

  Tota l'obra de Blanca Llum Vidal és dedicada a l'amor. Les cartes d'amor de La princesa sou Vós no escapen aquest destí. D'esperit vuitcentista amb vetes punk, les escriu una una dona a algú de qui s'ha enamorat. No hi ha resposta d'aquest algú, ni seguretat que existeixi: hi ha un joc que es val de totes les armes per inflamar la seducció. ¿Un joc? El més absorbent de tots, impulsat per la imaginació d'una dona mig filòsofa mig brètola que camina per un segle estúpid de naixement: "El Futur sembla antic i el Present és una merda. El proper dia us parlaré d'animals."
  Amb estil barroc i, per això modern, La princesa sou Vós és un Werther en temps de poliamor. Blanca Llum Vidal desmunta les relacions de poder dins el discurs amorós. I transmuta a cada carta la figura de l'amat: home, persona, animal, habitants d'una Creació que només existeix en el desig de la dona que escriu.

  Show book