D'autres livres qui pourraient vous intéresser

• 

  Contra-diccions - Un foc creuat...

  Beth Galí

  • 0
  • 0
  • 0

  El mes de febrer del 2009, Beth Galí viatjà a Bòston per entrevistar Noam Chomsky, professor emèrit del departament de lingüística del Massachusetts Institute of Technology i activista impenitent i mordaç. Aquella primera conversa amb Chomsky va empènyer l’autora a seguir explorant el món contemporani per mitjà de converses amb intel·lectuals, politòlegs, filòsofs, biòlegs, artistes i escriptors, amb els que ha anat teixint una xarxa de diàlegs —convertida més tard en un assaig dialogat— on les converses s’entrellacen i s’organitzen entorn dels temes més candents del moment actual.
  *Contra-diccions és el resultat d’una recerca narrativa a través de diàlegs virtuals a catorze bandes que transcorren en espais i temps diferents. Un relat que apassiona per la sinceritat i la claredat com s’expressen les idees i on, sovint, l’autora sembla jugar voluntàriament a fet i amagar amb el lector.

  Voir livre

• 

  Memòries - Mala memòria Això era...

  Maria Aurèlia Capmany

  • 0
  • 0
  • 0

  «No sé encara per què se m'ha acudit començar unes memòries», explica Capmany, l'any 1987, al volum Mala memòria. «Em sembla que fins i tot havia dit que no ho faria mai». Sortosament, se'n va desdir. Aquestes memòries adquireixen, sens dubte, una irradiació peculiar. La interrelació constant entre passat i present té, a més, una voluntat col·lectiva, de llegat a les generacions futures; per això, més enllà de ser un passeig pels escenaris del record, aquestes memòries assenyalen aspectes de la societat que encara ara, tants anys després, no hem pogut resoldre. Maria Aurèlia Capmany continua sent una advertència.

  Voir livre

• 

  No diguis res - Una història...

  Patrick Radden Keefe

  • 0
  • 0
  • 0

  El desembre del 1972, a Belfast, uns homes amb passamuntanyes es van emportar Jean McConville de casa seva. No la van tornar a veure. Tenia trenta-vuit anys i era mare de deu fills. Aquest és només un dels molts episodis ocorreguts durant el conflicte que es coneix com els Troubles.
  Aquest llibre sobre el conflicte nord-irlandès i les seves repercussions utilitza el cas McConville com a punt de partida per mostrar una societat devastada. La violència brutal no només va deixar marca en persones com els fills de McConville, sinó també en membres de l'IRA ressentits per una pau que estava lluny d'aconseguir una Irlanda unida, i els va obligar a plantejar-se si les morts que havien provocat no eren sinó mers assassinats.
  ----
  "El millor llibre sobre Irlanda del Nord que he llegit mai"
  John Banville

  Voir livre

• 

  Laboratori lector - Per entendre...

  Daniel Cassany

  • 0
  • 1
  • 0

  Laboratori lector presenta una visió àmplia, inter­disciplinària i divertida de la lectura. És només un llibre, però inclou tota mena d’experiments, com en uns autèntics «jocs reunits»: comprovar l’amplitud de les fixacions oculars, descobrir els automatismes del cervell, prendre consciència de les inferències que fem o de la manera com treballa la memòria, o revisar les estratègies amb què explorem un escrit per detectar-ne la intenció, l’estructura o la ideolo­gia. 
  També inclou reflexions sobre internet i la lec­tura digital. Ensenya a buscar informació, a distingir els webs fiables dels enganyosos, a utilitzar més efi­caçment els traductors automàtics o a evitar els pla­gis. Alhora, analitza alguns escrits clàssics, com la poesia, que ens ajuda a entendre millor les nostres emocions, o la matemàtica, que permet quantificar, però també persuadir i manipular. 
  Si us agrada llegir, si heu de llegir per feina —encara que no us agradi—, si teniu al davant anys d’estudi, si ensenyeu a llegir (o si ensenyeu alguna cosa que s’aprèn llegint), aquest és el vostre llibre. Superar tots els experiments que inclou us farà uns lector més madurs i perspicaços, més preparats per a aquesta època salvatge de postveritat, infoxicació i multiculturalitat.

  Voir livre

• 

  Fugir era el més bell que teníem

  Marta Marín-Dòmine

  • 0
  • 0
  • 0

   Menció especial Premi Llibreter 2019. 
   La filla regularment fa les maletes i se'n va, cap a un país nou on potser arribarà a sentir-se a casa. Però no: un instint l'empeny a refusar la vida sedentària. Sembla que fugi. ¿De què? 
  Aquesta pregunta es converteix en el seu fil d'Ariadna. A dins del laberint hi ha un pare a qui adora i el passat –aquest temps en què el pare era un nen, i un soldat, i travessava fronteres abans d'atracar en una ciutat que no seria mai seva. La ciutat on ella ha nascut.
  Fugir era el més bell que teníem és un homenatge a aquest pare i un viatge de Barcelona a Toronto, buscant rastres de vides nòmades. Marta-Marín-Dòmine els segueix amb la sensitivitat d'un caçador i toca amb els dits una veritat desconcertant: que els records dels altres –això que anomenem memòria– són el país on residim.

  Voir livre

• 

  La ruta blava - Viatge a les...

  Josep Maria de Sagarra

  • 0
  • 0
  • 0

  Després de dotze dies de navegació, la retina de Josep Maria de Sagarra per fi deixa enrere el Mediterrani i s'obre a tots els blaus de l'Atlàntic. És el 1937 i acaba de passar la nit de Cap d'Any a bord del Commissaire Ramel, on s'ha embarcat fugint de la guerra que comença a incendiar el continent europeu. Però el seu exili es converteix immediatament en lluna de mel.
  
  D'aquest viatge singular en va sortir La ruta blava, la crònica vibrant d'un català pel món. Hi ha la salabror picant del port de Marsella, la corba insular de les Antilles i la gran poesia mecànica del canal de Panamà. També el cor sobre el Pacífic, on vola l'albatros baudelerià i els tripulants s'aboquen a vils sainets després de tants dies a alta mar. Destinació final: Tahití.
  
  Llavors el que prometia ser el paradís autèntic, entre lagons fúlgids i cocoters, es converteix en una cosa encara més interessant: en un país real. És tot un món que desfila pel seu quadern, ple de comerciants xinesos, hotelers txecoslovacs, turistes americans fets de sucre, vells amb barba blanca i pareu, i les dues criatures de qui Sagarra es fa amic al món petit de Bora Bora…
  
  Fins que la retina s'acostuma a la llum de nous colors, i ja trobes a faltar els de casa: "Per això només accepto Punaauia com un parèntesi que no pot durar gaire, perquè, a mesura que he anat penetrant dintre el gust d'aquest país, m'he convençut que més m'estimo morir fusellat a Europa que coronat de flors i picat de mosquits dins la petxina de nacre de la Polinèsia." D'aquesta matèria estan fets els grans viatges.

  Voir livre