Other books that might interest you

• 

  Els invisibles

  Isabel-Clara Simó Monllor

  • 2
  • 2
  • 0

  "Quan el sol va besar la ratlla de l’horitzó, més de cent persones buscaven amunt i avall. Portaven bengales, xiulets i llanternes. La majoria cridava: «Victòria! Victòria!», en un tètric contrast entre el nom i la realitat."
  
  La desaparició d’una nena posa en marxa els engranatges d’un univers narratiu exuberant, amb protagonistes principals inusualment comuns i herois secundaris singulars. Una novel·la polifònica sobre un poble imaginari on, malgrat mèrits indiscutibles o tragèdies insuperables, sembla que un mal fat amagui tots els seus habitants sota una capa d’oblit.
  
  Una vigorosa novel·la coral de profundes ressonàncies. Un abans i un després en la impecable trajectòria d’Isabel-Clara Simó, referent ineludible de les lletres catalanes.

  Show book

• 

  Papa

  Emma Cline

  • 0
  • 0
  • 0

  Relats magistrals. Deu mirades despietades sobre l’Amèrica contemporània.  
  Deu relats de l’autora de la novel·la Les noies que s’endinsen en les esquerdes més fosques de les relacions familiars, la sexualitat i la cultura de la fama: una aspirant a actriu que treballa com a dependenta en una botiga de roba descobreix una manera alternativa de guanyar-se la vida venent quelcom molt íntim per internet; un pare recull el seu fill de l’escola després d’un incident violent que li pot costar l’expulsió; la mainadera de la família d’un actor famós intenta esquivar la premsa després de veure’s implicada en un escàndol; una dona en rehabilitació es fica en xats d’intercanvi de fotos obscenes a internet; una reunió familiar nadalenca es tensa cada cop més a causa de les ombres del passat; un pare va a l’estrena de la lamentable pel·lícula del seu fill...  
  Emma Cline retrata de manera brillant situacions quotidianes de personatges enfrontats als seus dimonis, a situacions que els superen, a realitats que voldrien no haver d’entomar... Aquests relats confirmen l’autora com una veu imprescindible de la literatura nord-americana actual.

  Show book

• 

  Responsània El nou món - II La...

  Marc Malagarriga

  • 0
  • 0
  • 0

  Han passat 8 anys des de l'arribada de la família Bonafita a Responsània. El Pau, la Sofia i l'Enric es consideren i són considerats ciutadans de ple dret d'aquest nou país i, amb ells, una nova membre apareguda recentment, la Sandra, tancant el cercle familiar. Hi ha hagut molts canvis des que arribaren, tant a nivell individual com general. Cada un d'ells té el seu propi "sobrenom"; han esbrinat "què" i "qui" són i ja estan practicant lliurement i feliç els seus respectius "dons". Però encara són més les novetats i els enigmes que els esperen al girar la cantonada, aprofundint en el seu interior i en el sinus d'aquesta peculiar societat.
  Amb un Pau adolescent i carregat d'hormones, una Sandra en la fase de voler saber-ho tot i un convidat inesperat vingut de més enllà de les fronteres, aquesta segona entrega afrontarà temes com la mort i el que allà anomenen "retir"; la naturalesa, constitució i funció de la família; l'essència primera i última de l'amor, i la intricada xarxa que formen les relacions interpersonals. Temes com en què consisteix l'amistat; problemes i alegries de la sexualitat; les relacions de parella i la necessitat o no del matrimoni; i, com no, diferències i semblances entre homes i dones... A més a més de la interconnexió que hi ha entre totes les coses i totes les persones; la transcendència de la paternitat; la importància de la comunicació. Així com què és i com afrontar la mort, i què és i com viure l'amor... Un nou seguit de qüestions que apareixeran a mesura que els nostres protagonistes vagin creixent i evolucionant fins a ser persones que són alhora individus i ciutadans, formant tots part de la mateixa col·lectivitat; d'un mateix tot.
  Un nou viatge al cor d'un mateix i de Responsània, tant en un sentit metafòric com literal.

  Show book

• 

  Soc llegenda

  Richard Matheson

  • 0
  • 1
  • 0

  Robert Neville sembla ser l'únic supervivent d'una guerra bacteriològica que ha assolat el planeta i convertit la resta de la humanitat en vampirs. Serà ell l'últim home viu a la Terra?
  Tot un clàssic en el seu gènere, aquesta novel·la és un pertorbador relat sobre la soledat i l'aïllament i una magnífica reflexió sobre conceptes que ens semblen molt clars com normalitat i anormalitat o bé i mal.

  Show book

• 

  Efendi

  Elisabet Riera

  • 0
  • 0
  • 0

  El protagonista d'Efendi treballa a la Ciutat Blanca per a una corporació especialitzada a administrar píndoles lexicocromàtiques que contribueixen a mantenir l'Harmonia, l'Ordre i el Benestar en la societat ideal on viu. És un dels millors i això el fa gaudir de certs privilegis. Fins que un dia —una nit— les visions comencen a irrompre en els seus somnis i es troba en un entorn natural exuberant, animal, brut i fortament sensual, amb un camí que el porta sempre al mateix lloc: la casa sobre el turó. Allà on s'amaga la Paraula que és principi i fi, origen i explicació de qui és (de qui som).
  Amb aquest text, que parteix de la distopia de tall clàssic per endinsar-se en un món simbòlic, Elisabet Riera posa damunt la taula la necessitat de recuperar la mirada màgica i poètica sobre l'existència, que la societat moderna ha expulsat sense miraments, amputant-nos allò que ens fa plenament humans.

  Show book

• 

  La ràbia

  Lolita Bosch Sans

  • 1
  • 1
  • 0

  Valenta, honesta i brutalment personal, la nova novel·la de Lolita Bosch rememora el bullying patit per l’autora en l’adolescència. El premi Roc Boronat 2016 és una narració emocionant i imprescindible, una denúncia d’una realitat execrable i massa sovint silenciada.
  Avui la Lolita és una escriptora i periodista reconeguda; és mare, treballa per la pau i li agrada viure la vida. I per fi ha trobat la força per escriure sobre la seva adolescència, quan dels catorze als disset anys, com tants altres adolescents, va ser víctima de bullying.
  La Lolita va patir insults i humiliacions, i va sentir la indiferència i el menyspreu. Va convertir-se en algú que vol passar desapercebut, una ningú, i va haver d’aprendre què és ser de ferro i només voler que els dies que passaven tan lents s’acabessin, s’acabessin, s’acabessin... Un temps de cruel complicitat entre companys i companyes de classe, però alleujada per un diari de color verd on l’autora va començar a escriure sobre la insuportable sensació d’ofec que l’ensorrava, sobre la foscor que l’envoltava i la ràbia que va créixer pensant que seria eterna. Fins avui.
  Una narració que traspua emoció i sinceritat i que es llegeix amb el cor encongit, tal com l’autora va viure els anys que aquí descriu. Una lectura obligatòria.
  «Odiar és anar-se’n. Marxar. Fugir. Perdre. Sentir ràbia, en canvi, és sentir-se vençut. És mirar les coses des d’una porta molt petita i molt alta que duu a un món immens que és molt avall i on gairebé tot sembla ser a les fosques. Un món on no saps per què però hi vols tornar a entrar. Fer-lo teu. Potser per trobar-hi l’única porta de sortida. La ràbia és una forma estranya d’esperança.»

  Show book