Other books that might interest you

• 

  Beatlebone

  Kevin Barr

  • 0
  • 0
  • 0

  John Lennon va comprar una illa a Irlanda. Aquesta és la història del fascinant viatge que va fer deu anys després per trobar l'illa, però sobretot per trobar-se a si mateix.
  
  Fugint de la premsa, Lennon intenta asserenar l'esperit i superar així els fantasmes que el persegueixen i li bloquegen la creativitat. Per aconseguir-ho, un conductor irlandès d'allò més peculiar li farà de guia espiritual improvisat.
  
  Després de Ciutat de Bohane, Beatlebone (obra guanyadora del Premi Goldsmith 2015) és la segona incursió de Kevin Barry en el camp de la novel·la, amb resultats igualment extraordinaris. Amb un domini sublim del llenguatge i dels personatges, Barry ens ensenya el Lennon més autèntic, el de l'humor canviant i l'ànim atribolat, i ens submergeix en l'exploració del passat propi, els orígens, el que hem fet i el que hem deixat per fer.

  Show book

• 

  La ràbia

  Lolita Bosch Sans

  • 1
  • 1
  • 0

  Valenta, honesta i brutalment personal, la nova novel·la de Lolita Bosch rememora el bullying patit per l’autora en l’adolescència. El premi Roc Boronat 2016 és una narració emocionant i imprescindible, una denúncia d’una realitat execrable i massa sovint silenciada.
  Avui la Lolita és una escriptora i periodista reconeguda; és mare, treballa per la pau i li agrada viure la vida. I per fi ha trobat la força per escriure sobre la seva adolescència, quan dels catorze als disset anys, com tants altres adolescents, va ser víctima de bullying.
  La Lolita va patir insults i humiliacions, i va sentir la indiferència i el menyspreu. Va convertir-se en algú que vol passar desapercebut, una ningú, i va haver d’aprendre què és ser de ferro i només voler que els dies que passaven tan lents s’acabessin, s’acabessin, s’acabessin... Un temps de cruel complicitat entre companys i companyes de classe, però alleujada per un diari de color verd on l’autora va començar a escriure sobre la insuportable sensació d’ofec que l’ensorrava, sobre la foscor que l’envoltava i la ràbia que va créixer pensant que seria eterna. Fins avui.
  Una narració que traspua emoció i sinceritat i que es llegeix amb el cor encongit, tal com l’autora va viure els anys que aquí descriu. Una lectura obligatòria.
  «Odiar és anar-se’n. Marxar. Fugir. Perdre. Sentir ràbia, en canvi, és sentir-se vençut. És mirar les coses des d’una porta molt petita i molt alta que duu a un món immens que és molt avall i on gairebé tot sembla ser a les fosques. Un món on no saps per què però hi vols tornar a entrar. Fer-lo teu. Potser per trobar-hi l’única porta de sortida. La ràbia és una forma estranya d’esperança.»

  Show book

• 

  Tinc un coll que fa pena

  Nora Ephron

  • 0
  • 1
  • 0

  Amb una veu seductora, íntima, accessible i càlida, i un sentit de l'humor àcid i sense pèls a la llengua, Nora Ephron es retrata, en aquests assajos, com una cuinera obsessiva, una mare desastrosa i una ciutadana apassionada i militant. Però, per sobre de tot, ens parla obertament i amb perplexitat genuïna de l'experiència de fer-se gran, de l'envelliment del cos i la decadència de la ment, de la frustració de perdre el ritme i de veure que el món comença a girar massa depressa.
  Valent, escandalosament divertit i sorprenentment commovedor, sobretot per la força i la veritat que contenen els textos, "Tinc un coll que fa pena" és un recull irresistible i deliciós ple de veritats innegables, anècdotes hilarants i reflexions que apel·laran a lectors de totes les edats.

  Show book

• 

  Novel·les (I)

  Francesc Trabal

  • 0
  • 0
  • 0

  L'obra de Francesc Trabal, narrador agosarat i brillant, és d'una modernitat intemporal. Hi va saber copsar, amb una ironia sagaç i un humor sovint absurd i corrosiu, la buidor i la insatisfacció en les relacions humanes dins la societat benestant de principis del segle XX, amb un estil elegant que combina el millor del classicisme i de l'avantguarda. Aquest volum recull quatre de les seves primeres novel·les—"L'home que es va perdre" (1929), "Quo vadis, Sànchez?" (1931), "Era una dona com les altres" (1932) i "Hi ha homes que ploren perquè el sol es pon" (1933)—, en les quals l'escriptor defuig el realisme i el melodrama per, com deia Trabal mateix, "fixar el punt dolç de la vida a través d'un punt de vista personal […] basat en l'humor".
  "Un dels luxes més cosmopolites que hem tingut en aquest últim segle".
  Quim Monzó.
  "En Trabal fa com els grans il·lusionistes: tira un noi, una noia, un llibre major, una caixa de cabals, un transatlàntic, una cigarrera, el somriure d'una feminista i la dentadura postissa d'un criminal dintre d'un barret de copa. Després, tot això ho barreja a la vista del públic, i en surten unes tires de prosa elàstica, neta i acolorida, aquelles tires de seda de tots colors que fan volar els grans il·lusionistes".
  Josep Maria de Sagarra
  "Hi ha tantes coses bones a dir de Trabal! La llibertat amb la qual inventa escenes impossibles, que es barregen amb la realitat, com en les novel·les de Boris Vian o Jean Echenoz… No es cansin mai de rellegir. En un escriptor com Trabal sempre hi trobes coses noves, algunes de les quals s'anticipen de manera prodigiosa al seu temps".
  Julià Guillamón, La Vanguardia
  "Hi ha homes que ploren… resulta, a la vegada, una broma colossal i una cosa ben seriosa, el retrat esborronador d'un home que ha malgastat la vida en un desig inassolible i que no ha deixat mai d'enfonsar-se en la seva obssessió. Un drama en tota regla. Això sí, un drama presentat de manera nova, una mica desconcertant. Rellegir Trabal sempre és agradable".
  Jordi Llavina, El Punt Avui

  Show book

• 

  bestiari cultureta

  Laura Gost

  • 0
  • 0
  • 0

  Bestiari cultureta recull els dotze capítols de la sèrie homónima que Laura Gost va publicar Núvol entre el 20 de noviembre de 2021 i el 2 de maig de 2022. L'autora hi desplega de manera subtil el seu sentit de l'humor, sovint àcid, satíric, sempre analític. Amb un ull mordaç, Gost agafa uns perfils típics de cada sector cultural —crítica literària i premis literaris inclosos— i, a partir d'un tic concret, fa un petit conte que li permet desmuntar els clixés, les maneres de fer, els llocs comuns, la cursileria, les ensabonades mútues, l'egoisme, les capelletes, els enfants terribles del panorama cinematogràfic català, l'egolatria de certs escriptors o, en general, el funcionament hipòcrita del sistema cultural. Aquestes dotze vinyetes conformen una mena d'auca que exposa sense pietat les vergonyes i l'impudor d'un seguit de personatges que no poden amb el seu ego i que, tot i així, sovint fingeixen modèstia i desperten la vergonya aliena.

  Show book

• 

  Com explicar Catalunya a un...

  Ferran Folch i Bot

  • 0
  • 1
  • 0

  En Genís, un home normal i corrent, accepta el repte d'explicar a un foraster com som els catalans, perquè som d'aquesta manera i què val la pena apuntar-se. L'home no sap per on començar, però de
  seguida descobreix el plaer d'ensenyar la pròpia casa i acaba fent-se més preguntes que el visitant. Tot allò que en Genís dóna per fet, per suposat o per sabut pot resultar enigmàtic, estrany i fins i tot grotesc per qui ve de fora.
  En aquest llibre s'hi recull una pila incompleta, desordenada i esbiaixada d'elements que configuren un retrat dels catalans. Què ens defineix més, el nostre folklore, el que mengem o el tipus de gos
  que tenim? Si ens diuen garrepes i antipàtics, ens hem de preocupar? Som els millors en alguna cosa? De vegades, en presentar-nos davant dels altres, descobrim coses de nosaltres mateixos que ens
  vénen de nou.

  Show book