Altri libri che potrebbero interessarti

• 

  Joan Fuster i el periodisme

  Josep Lluís Gómez Mompart, Joan...

  • 0
  • 0
  • 0

  Joan Fuster fou un cas modèlic d'autor vocacional, que va saber convertir en professió una necessitat personal de comunicar-se mitjançant l'escriptura col·laborant habitualment en la premsa escrita. El resultat de la seua intensa dedicació foren milers d'articles apareguts en periòdics i revistes de periodicitat setmanal, mensual o anual, una tasca que no sols va ser la seua professió, sobretot entre els anys cinquanta i setanta, sinó que havia de ser i és un aspecte definitori de la seua manera d'escriure, de la seua escriptura.
  Més de quatre mil col·laboracions foren publicades en mitjans com 'Jornada', 'Levante', 'El Correo Catalán', 'La Vanguardia', 'Avui', 'El País', 'Diario de Valencia', 'Informaciones', 'Serra d'Or', 'Destino', 'Jano', 'El Temps', 'Por Favor', 'Tele/eXprés', 'La Nostra Revista' o 'Pont Blau', entre altres. Aquest volum inclou cinc estudis d'especialistes (Josep Lluís Gómez Mompart, Joan Manuel Tresserras, Empar Marco Estellés, Francesc Pérez i Moragón i J. Àngel Cano Mateu) que presenten visions detallades sobre parcel·les ben significatives del periodisme i el pensament fusterià. El conjunt aprofundeix en aquest aspecte de la seua producció, poc analitzat per la bibliografia existent fins ara.

  Mostra libro

• 

  Ocell de bosc Mirar pensar-hi...

  Antoni Puigverd

  • 0
  • 0
  • 0

  Un àlbum de records, idees i pensaments, en què l'Antoni Puigverd expressa la seva visió del món, a través de textos de formats molt diferents.Les experiències al voltant del menjar, des dels primers records amb la família fins al present, són reviscudes en aquest llibre amb pausa i amb una ambició literària cada dia més difícil de trobar. 
  
  Com a La finestra discreta, també de Libros de Vanguardia, Ocell de bosc és una barreja de dietari i llibre de memòries que beu de la tradició de Pla, Leopardi o Goethe.Diversos gèneres s'hi barregen: del narratiu a l'aforístic, de l'assaig literari a l'elegia. També hi treuen el cap figures de l'escena política, amb qui l'autor ha compartit taules i sobretaules. Sense oblidar la crítica a "un temps que s'esforça a ser tràgic i frívol alhora, un temps en el qual, com ja deia Jacques, el criat de Diderot, tothom corre i vola, però encara ningú no sap on va".

  Mostra libro

• 

  El periodisme després de Twitter...

  Albert Sáez

  • 0
  • 0
  • 0

  El periodisme després de Twitter és una reflexió sobre l'impacte de les xarxes socials i els dispositius mòbils en la gestió de la informació. L'obra parteix de la hipòtesi que el periodisme és una realitat històrica i, com a tal, podria desaparèixer. A partir d'aquí s'analitzen els canvis en el context cultural, econòmic i polític que afavoririen l'extinció del periodisme, a més dels nous hàbits de consum informatiu dels ciutadans. La conclusió apunta a la possibilitat que el nou lloc del periodisme sigui el que tenia inicialment: un espai de conversa entre els membres d'una comunitat social. Per esdevenir-ho, hauria de desprendre's d'algunes adherències pròpies de la seva organització a través dels mitjans de comunicació de massa i reprendre el seu vincle amb el públic i la seva essència narrativa.

  Mostra libro

• 

  La nostra malaltia

  Timothy Snyder

  • 0
  • 0
  • 0

  Un virus no és humà, però com s'hi reacciona és una manera de mesurar la humanitat. Els Estats Units no n'han sortit ben parats. Centenars de milers dels seus ciutadans han mort sense necessitat. Se suposa que els Estats Units és el país de la llibertat, però la malaltia i la por ens fan menys lliures. La llibertat és impossible quan estem massa malalts per pensar en la felicitat i massa febles per perseguir-la. Per això, si un govern ens priva de la salut, també ens està traient llibertat. El 29 de desembre de 2019, l'historiador Timothy Snyder es va posar greument malalt. Mentre s'aferrava a la vida va reflexionar sobre la fragilitat de la salut, que als Estats Units no es reconeix com un dret humà, però sense la qual els drets i les llibertats no tenen sentit. I això va ser poc abans de la pandèmia. Des de llavors hem vist com els hospitals, infradotats de personal i d'equipament, es col·lapsaven sota les onades de pacients amb coronavirus. El govern federal va empitjorar la situació amb una barreja d'ignorància deliberada, desinformació i especulació. Les lliçons que Snyder ofereix en aquest llibre, basades en les reflexions i experiències que va anotar en el seu diari d'hospital, s'adrecen a tots nosaltres, siguem on siguem. Només si reconeixem l'assistència sanitària com un dret humà, realcem l'autoritat dels metges i de la veritat, atorguem al coneixement la importancia que es mereix i planifiquem el futur dels nostres fills, podrem ser veritablement lliures. La llibertat pertany a cada individu. Però per ser lliures necessitem estar sans, i per estar sans ens necessitem els uns als altres.

  Mostra libro

• 

  Adéu a la Universitat

  Jordi Llovet Pomar

  • 0
  • 0
  • 0

  Aquest llibre narra les experiències viscudes per l’autor al llarg d’una vida universitària de quaranta-tres anys, començada com a estudiant el 1965 i acabada com a catedràtic, d’una manera prematura, l’any 2008: un pla de prejubilació pensat per les autoritats de la Universitat de Barcelona va determinar l’autor a acollir-s’hi, cosa que potser no hauria fet si les circumstàncies de la vida acadèmica que s’expliquen al llibre no l’haguessin convidat a prendre aquesta decisió.Durant tots aquests anys l’autor ha viscut experiències i moments d’una gran bellesa, de profit i de molta dignitat, però també n’ha viscut d’altres que cauen de ple en el malestar i en la consternació, si no en l’horror. L’autor intentarà que totes i cada una de les situacions narrades vagin acompanyades d’una reflexió ara pedagògica, adés política, també moral, per tal de fer aquest llibre útil a les generacions presents d’estudiants, professors i directors de l’ensenyament secundari i de les universitats de Catalunya i de tot Espanya, i també a les generacions d’estudiants d’Humanitats –que l’autor ja comença a plànyer– que vindran.El títol del llibre fa referència a dues coses: l’adéu de l’autor a la universitat com a catedràtic en actiu, i allò que s’afanya a qualificar com el final, potser no definitiu, de la puixança o el crèdit de les Humanitats en el si de les nostres universitats i societats.

  Mostra libro

• 

  Ombres esvalotades

  Juli Avinent Martínez

  • 0
  • 0
  • 0

  Dels contes que segueixen, sis no són estrictament inèdits. Aparegueren, amb petites variants en la majoria dels casos, publicats en revistes. Són els titulats "Un conte cruel" (publicat a La Relia, n° 2, hivern del 1984), "Plat únic i postres", "Al·lèrgia", "A la deriva", "Disputes conjugals" i "Ombres esvalotades" (publicats a L'Espill, n° 21, juny del 1985). Trobe que mantenen una unitat certa amb la resta i per això estan ací.

  Mostra libro