D'autres livres qui pourraient vous intéresser

• 

  No passeu de llarg

  Francesc Torralba

  • 21
  • 118
  • 0

  "Sense ètica, no hi ha civilització. Sense ètica no hi ha futur. Sense ètica no hi ha possibilitat de creixement. Per què hem de ser ètics? Perquè hi hagi món" Francesc Torralba, en aquesta xerrada adreçada als nens d´una escola, explica en què consisteix l´ètica: en no passar de llarg, aturar-se i respondre a la crida de l´altre

  Voir livre

• 

  La senda dels lladres -...

  Manel Arcos i Martínez

  • 0
  • 0
  • 0

  A la primeria del segle XIX, l'Estat borbònic, imposat des de la Nova Planta, fa aigües per totes bandes. En matèria d'ordre públic, les institucions judicials i militars han perdut el control sobre l'ús de tota classe d'armes, permeses i prohibides. Davant aquesta fallida del poder, el bandolerisme s'arrela a l'àmbit rural i, especialment, a l'àrea compresa entre el Mondúver i el Montgó. Ací, hi ha una sèrie d'homes, com ara Joan Berenguer de Fèlix, el Rajoler d'Ador, Marcel·la, el Valent, Frares, Antoni Sala o l'Agre, que es resisteixen a obeir i decideixen rebel·lar-se. Les colles de roders exerceixen un domini aclaparador en camins i despoblats. La senda dels lladres, XV Premi Francesc Ferrer i Pastor d'investigació històrica, reconstrueix els episodis protagonitzats per una mena d'aventurers romàntics que s'ho juguen tot a cara o creu.

  Voir livre

• 

  Jacques Rancière: L'assaig de la...

  Xavier Bassas

  • 0
  • 0
  • 0

  Explicar el pensament polític de Jacques Rancière és un acte contradictori. Explicar és, de fet, una acció que sotmet una intel·ligència al camí de coneixement que una altra intel·ligència imposa. Explicar és, doncs, un acció que crea desigualtat, dues intel·ligències, dos tipus d'homes: els que saben i els que no saben. I el pensament de Rancière rebutja l'explicació, precisament, perquè està fonamentat en una igualtat radical. Com "explicar" aquí, doncs, el pensament de Jacques Rancière?
  Diguem que hi ha d'altres formes d'aprendre que no passen per l'explicació, com també hi ha d'altres maneres de pensar la política que no són, com es practica avui en dia, la gestió de poder, recursos i interessos per part d'uns experts o professionals.
  En el pensament de Rancière, la política és efectivament una pràctica d'igualtat, escenes i moments en què qualsevol té la capacitat d'emancipar-se, és a dir, de desfer la naturalitat d'un consens jerarquitzat. Portant a l'extrem aquesta igualtat, tota jerarquia resulta llavors contingent, la política no té fonament i, així, la democràcia esdevé anàrquica.

  Voir livre

• 

  Herbes per a guarir - Un...

  Mercedes Gallent Marco

  • 0
  • 0
  • 0

  El receptari objecte d'aquest treball es troba entre les fonts manuscrites de la Biblioteca Universitària de València. Gutiérrez de Caño el registrà en la seua obra 'Catálogo de los manuscritos existentes en la Biblioteca Universitaria de Valencia', on anota que procedia de la biblioteca de D. Vicente Hernández Máñez, bibliotecari de la Universitat entre els anys 1852 i 1865. Actualment, hi consta com a 'Receptari mèdic' (signatura M 652). El manuscrit recopila una sèrie de receptes destinades a guarir o alleujar diverses malalties que es manifesten en diferents parts o òrgans del cos, i cal inscriure'l entre els textos de terapèutica farmacològica o medicamentosa que es van elaborar els darrers segles de l'edat mitjana. L'estudi consta, en primer lloc, d'una introducció en la qual es contextualitza aquest tipus d'obra, es descriu el manuscrit (format, tipus de lletra, llengua.) i se n'analitza el contingut (productes emprats i manera d'administrar-los, malalties.). A continuació, es recull la transcripció íntegra del manuscrit. Finalment, s'han confeccionat dos glossaris que recopilen els productes citats en les receptes i les diverses patologies o afeccions a què s'hi fa referència.

  Voir livre

• 

  Castor: la bombolla sísmica - El...

  Jordi Marsal

  • 0
  • 0
  • 0

  El 2013, una onada de moviments sísmics va sacsejar les Terres de l'Ebre i el Baix Maestrat. Van sonar totes les alarmes i el projecte Castor es va catapultar a les portades dels mitjans. I tot per un magatzem submarí de gas instal·lat vint-i-dos quilòmetres mar endins, davant de Vinaròs i Alcanar, gestat amb "estiuenca nocturnitat" i sense els informes sísmics exigibles, al costat mateix d'una falla de dimensions considerables.
  Les advertències insistents van ser obviades i els promotors van tirar pel dret, ocultant el fracàs de les proves d'injecció.
  Castor: la bombolla sísmica investiga els orígens del projecte i l'entramat d'empreses —l'ACS de Florentino Pérez al capdavant— que li han donat forma, sempre amb la benedicció dels governs socialista i popular.
  Jordi Marsal posa llum a la compra de voluntats, els interessos inconfessables i els intents barroers —de l'empresa i del govern espanyol— per evitar que les administracions catalanes intervinguessin en el procés d'autorització.

  Voir livre

• 

  Pensar l'assaig en el segle XXI

  Autores Varios

  • 0
  • 0
  • 0

  En més d'una ocasió, Joan Fuster va especular amb la idea de la caducitat de l'assaig. Si es donaven determinades circumstàncies, aquest gènere literari, emblema de la modernitat, podria deixar de tenir sentit en la societat del segle XXI. Tanmateix, ara que ens acostem al primer quart de la centúria, sembla que l'assaig manté un paper clau en el món cultural. Serà així en el futur? Davant de reptes com la crisi climàtica o la intel·ligència artificial, aquest «reducte humanístic d'opinió», pot continuar vigent? En aquest volum, sis especialistes agafen el guant de Joan Fuster i reflexionen sobre l'assaig actual, alhora que s'interroguen sobre el seu desenvolupament al llarg de les pròximes dècades. Des de la teoria literària fins al feminisme, des dels processos editorials i periodístics fins a la carrera acadèmica, el llibre conjuga diferents arguments i perspectives per a suggerir algunes respostes i, sobretot, per a suscitar noves preguntes.

  Voir livre