Publisher: Proteus
"Sense ètica, no hi ha civilització. Sense ètica no hi ha futur. Sense ètica no hi ha possibilitat de creixement. Per què hem de ser ètics? Perquè hi hagi món" Francesc Torralba, en aquesta xerrada adreçada als nens d´una escola, explica en què consisteix l´ètica: en no passar de llarg, aturar-se i respondre a la crida de l´altre
Feixisme persistent és un treball periodístic exigent, fruit d'anys d'investigació sobre el terreny, que ofereix totes les eines per entendre l'ascens de l'extrema dreta a Itàlia, situant-la dins del marc europeu i en paral·lel amb l'auge a l'estat espanyol. El llibre combina relats en primera persona —com les peripècies del viatge amb el fotoperiodista Jordi Borràs al poble natal de Mussolini, Predappio— amb anàlisis i cròniques que retraten amb precisió la Itàlia que ha permès que emergís amb força la figura de Matteo Salvini: des del blanqueig del feixisme de l'era de Berlusconi fins a la responsabilitat del centreesquerra, la col·laboració del Moviment 5 Estrelles, el fenomen CasaPound, el terrorisme nazifeixista i el paper dels mitjans de comunicació. Alba Sidera presenta un text de lectura ineludible davant l'augment global dels discursos d'odi contra les minories, la xenofòbia i el revisionisme històric.Show book
Un llibre incisiu i esperançador sobre el poder de la paraula per reapropiar-nos del present i del futur. Recordes la darrera promesa que has fet o que t’han fet? Així s’obre aquest assaig en què Marina Garcés explora el concepte de promesa. Vivim en una societat aterrida pel futur, obsessionada per predir i projectar, controlar i planificar. Però, qui gosa, avui, prometre res? Aquest llibre mostra les claus històriques, filosòfiques i literàries del poder de la promesa i de la seva fragilitat actual. La promesa, ens diu l’autora, pot ser una forma de rebel·lió que introdueixi la batalla pel valor de la paraula en un present incert i en un futur amenaçat. Un text incisiu i esperançador.Show book
Aquest és un llibre sobre una família francesa que als anys vuitanta solia passar les vacances en una autocaravana, una casa amb rodes, recorrent Itàlia, Portugal, Espanya, Grècia, el Marroc... És una història personal, ja que la família és la de l’autor quan era petit, però també és una història col·lectiva, perquè totes les famílies aspiren a acariciar la felicitat durant les vacances. També és un llibre sobre la infantesa com a paradís perdut; un homenatge de l’historiador Ivan Jablonka als seus pares; una reflexió sobre la relació entre generacions i sobre el moment en què un mateix esdevé pare i assumeix una responsabilitat envers els fills. En aquestes pàgines hi ha una mirada històrica sobre França i Europa (i, també, pinzellades sobre els Estats Units). S’hi entreveuen els horrors del passat –el pare de Jablonka va ser un orfe de la Shoà– i l’esperança de poder construir un món millor. Després de la crònica punyent de Laëtitia o la fi dels homes, Jablonka agafa aquí com a punt de partida l’experiència personal. I construeix una obra concisa, estructurada en capítols breus, amb aire de quadern de notes, però que és un autèntic compendi d’experiències universals. El resultat és un text mestís que es mou sinuós entre la narració íntima i l’assaig sociològic i cultural. I és en aquest encreuament de gèneres on brota la força literària de l’obra.Show book
Pensar una política de la vida, i fer-ho desactivant la lògica del poder, el control i la producció d'una subjectivitat marcada per obligacions i imperatius. Pensar una política de la vida com una política sense obra ni operativitat, un espai polític per als kafkians, els Jakob von Gunten i els Bartleby que prefereixen no fer, ni obeir, ni produir. Aquesta és la gran qüestió que ens proposa el pensament de Giorgio Agamben. A partir d'una reelaboració de la biopolítica de Foucault, Agamben desenvolupa una crítica a la màquina política d'Occident, que ha exercit el poder conformant i dividint la vida entre una vida política dotada de sentit, i una altra nua, absurda i menyspreable: poble i multitud, ciutadà i immigrant, ari i jueu. Agamben permet depassar aquests esquemes i pensar una política de l'ésser sense obra i una vida que trobi la seva política en la destitució de les formes de domini i en la inhabilitació dels dispositius de subjectivació. Una política alliberadora que s'obri a l'ús del cos, a la contemplació, a la dansa i al joc.Show book
En una primera part analítica, de llegat personal, i en una segona part testimonial com a eurodiputat al Parlament Europeu, les reflexions de Terricabras ens ajuden a mirar la complexitat del món amb esperit crític i esperançat. La situació catalana i espanyola; la pobresa i el capitalisme; les ideologies i la democràcia; el conformisme imperant; la manca de consciència lingüística, sobretot entre els professionals de la paraula; la visió més menys convencional de déu, fins i tot per part d'ateus i agnòstics... Aquests són alguns dels grans temes de l'últim assaig d'un dels pensadors més importants del país. «Com més va, menys m'agrada el món que m'ha d'acomiadar. M'hi sento molt incòmode i no crec que sigui només perquè m'he fet gran.»Show book
L'obra teatral El Tractat d'Almisrà, que presentem en tercera edició, va ser escrita amb encert i inspiració, l'any 1979, per Salvador Domènech i Llorens, a partir del Llibre dels feits de Jaume I, del document de donació d'Énguera i del text del Tractat. Se'n féu la primera edició el 1984. l'any 1994, amb motiu de la commemoració del 750è aniversari de la signatura del Tractat i a petició del president del Patronat del Tractat, Romà Francés Berbegal, l'obra va ser revisada per la Universitat de València, a càrrec dels professors Maria Conca i Josep Guia. Aquell mateix any, per tant, se'n féu la segona edició, que corregia la primera (en aspectes lingüístics, poètics i històrics) i l'ampliava (amb una nova escena d'enaltiment del rei en Jaume). Aquesta obra es representa cada 25 d'agost al Camp de Mirra, per actors no professionals de la mateixa població.Show book
