Otros libros que te pueden interesar

• 

  Hi ha morts que pesen cent anys

  Tomàs Llopis

  • 0
  • 1
  • 0

  La mort, de vegades, no significa oblit, sinó la por d'un estigma que condiciona les vides dels supervivents i manté viva la memòria personal i col·lectiva. Això li esdevé a la nissaga dels Facadell de Beniarbeig, uns personatges i un microcosmos immergit en la conflictivitat social derivada de l'expulsió dels moriscos i de les condicions abusives que el senyoriu imposa als seus vasalls fins que no esclata la Segona Germania i es congria la guerra de Successió.   Durant els cent anys que abraça aquest relat, pagesos, bandolers, capellans, nobles i procuradors entrellacen una història coral en què les dones, de totes les classes socials, tenen un protagonisme decisiu a voltes inconfessable i inconfessat. Hi ha morts que pesen cent anys és alhora una mirada a la història del desballestament social, polític i econòmic del segle XVII valencià que, com diu Joan Fuster, marca el destí futur del nostre poble.

  Ver libro

• 

  Un anarquista

  Diego Ameixeiras

  • 0
  • 0
  • 0

  Primavera de 1977. Miguel Duarte acaba d'arribar a Barcelona. Té vint anys, és cambrer del Nebraska, un bar de la Rambla on l'amo somia amb protagonitzar una pel·lícula de l'Oest, i viu esperant alguna cosa que l'elevi per damunt de la seva timidesa. Per això hi és la Montse, una estudiant acomodada per qui sent una irresistible atracció. Després d'implicar-se en política, amb ella experimentarà l'amor, el sexe i els plaers de la vida. Al mateix temps, una ciutat en flames després de la mort de Franco segueix disposada a pitjat l'accelerador de la història: Barcelona experimenta un renaixement del moviment anarquista que s'enfronta als consensos de la Transició. Duarte, un personatge obscur i desconcertant per a alguns, capaç de matar a ganivetades un home per venjança, enèrgic militant antiautoritari per a uns altres, es veurà immers enmig d'aquesta corrent que l'arrossegarà fins al cas Scala.
  Entre la ficció negra i la crònica històrica, amb un peu en els fets reals i un altre en la fabulació, aquesta novel·la recrea els successos més vibrants d'aquella breu primavera llibertària. Una lluita popular que seria desmantellada, el gener de 1978, pels serveis d'intel·ligència de la policia. Només queda una pregunta per fer: qui era, de debò, Miguel Duarte?

  Ver libro

• 

  El cartògraf d'absències

  Mia Couto

  • 1
  • 0
  • 0

  El poeta i professor universitari Diogo Santiago retorna a Beira, la seva ciutat d'infància, per rebre un homenatge mentre s'anuncia l'arribada d'un cicló tropical demolidor. Allà coneix la Liana, una dona misteriosa que resulta ser la neta de l'inspector de la policia secreta que va detenir el pare d'en Diogo fa més de quaranta anys. Junts, s'endinsaran en una investigació per redibuixar la personalitat d'aquesta figura paterna enigmàtica i compromesa. Alhora, la Liana també descobrirà les veritats de la seva pròpia història, marcada per la mort d'una dona en caure al buit.
  
  Mia Couto ens fa navegar entre dues èpoques traumàtiques en què Moçambic va quedar assolat: la guerra de la Independència i la devastació del cicló Idai. Amb una prosa poètica i lírica, l'autor ens convida a un viatge en el temps per preservar la memòria i la història de la seva terra.

  Ver libro

• 

  Desig

  Richard Flanagan

  • 0
  • 2
  • 0

  Desig és una història sobre l'ambició, els desitjos i els anhels que ens fan humans. L'obra uneix dues icones de la civilització occidental: una exploració àrtica llegendàriament desastrosa i un dels episodis més infames de la història de la humanitat: la colonització de Tasmània.
  És 1839. Charles Dickens ha publicat amb gran èxit Oliver Twist i ha perdut el seu pare i la seva filla petita, la Dora. A la remota colònia penal de la Terra de Van Diemen, una nena aborigen fa de model per a un retrat en un vestit de seda vermella. Aquesta nena és Mathinna, la filla adoptiva del governador de l'illa, Sir John Franklin. La seva dona, Lady Jane, fa servir Mathinna en un experiment per determinar si la ciència, el cristianisme i la raó es poden imposar a la barbàrie, l'impuls i el desig. Anys després, en algun lloc de l'Àrtic, Sir John Franklin desapareix amb la seva tripulació en una expedició per trobar el llegendari canal del Nord-oest.
  Richard Flanagan és una de les veus literàries internacionals més inventives, i Desig evidencia la manera com el desig, amb el nostre control o negació, configura les nostres vides.

  Ver libro

• 

  Pac qui deu

  Antoni Rodríguez Mir

  • 0
  • 0
  • 0

  Any 1520. El Regne de Mallorca està en fallida econòmica a causa de la mala administració. La fam s'ha estès arreu i és l'origen del neguit entre la gent més humil, que no veu futur, i fa créixer el malestar envers l'oligarquia i el representant del rei a l'illa.
  En aquesta situació, en Pere Negre, pagès de Muro, poc pot pensar quin futur l'espera quan un matí de setembre surt de casa cap a Inca per acudir a una reunió secreta a can Pau Casesnoves, amb antics companys d'armes en la defensa de Bugia. Tot i que els dos amics prenen la decisió de no sumar-se a la revolta imminent, pocs mesos després es veuran arrossegats pels esdeveniments i prendran part a favor de la Germania contra l'oligarquia mascarada, en una lluita que vessarà un riu de sang sobre Mallorca.

  Ver libro

• 

  La filla de l'hostalera

  Anna Tortajada Artigas

  • 0
  • 2
  • 0

  En el Sabadell feudal del segle XIV, Arraona, la filla de l’hostalera, es deleix per decidir el seu futur. Només pot comptar amb la seva amiga Elisendis, d’un estament molt diferent, i que tampoc no es vol resignar al paper que li assigna l’època. Lligades per un vincle indestructible, es rebel•len contra tot i tothom, mentre la vila es fa gran amb el comerç de bestiar, de sous i de teixits, i s’acosta inexorablement a una transformació crucial.
  A cavall del relat mític i la novel•la històrica, seguint els amors i peripècies d’aquestes dues dones, Anna Tortajada recrea amb la veu propera i evocadora de les rondalles d’abans la fundació d’Arraona —l’origen de l’actual Sabadell— i, especialment, el seu creixement de quatre segles més tard fins a convertir-se en vila reial el 1366.

  Ver libro