Editorial: Editorial Comte d’Aure
Cada poema és un sentiment important, cada vers és escrit pensant en un moment viscut, i cada paraula neix de l'aprenentatge d'una persona....Cada lletra escrita és doncs un batec del cor que lluita per viure en aquesta realitat social.
Aquesta obra ha obtingut el XXIX Premi de Teatre El Micalet (2016), convocat per la Societat Coral El Micalet amb la col·laboració de la Universitat de València. El jurat va estar integrat per Lucrecia Cervelló, Jaime Linares, Begonya Tena, Pep Ricart i Pilar Almeria. L'autor situa l'acció en una trinxera de la serra de Pàndols durant l'estiu de 1938, en plena contraofensiva de l'exèrcit franquista obligat a recular posicions quan l'exèrcit republicà va travessar l'Ebre el 25 de juliol. Quatre soldats republicans d'edat, procedència i ideals diferents conviuen en aquesta situació de barbàrie i comparteixen les pors, les il·lusions, l'enyorança i els records mentre trenen imprescindibles relacions de confiança i amistat per poder sobreviure sota el foc enemic.Ver libro
Caïm neix de la necessitat imperiosa de l'autor de donar un cop de puny sobra la taula. De proclamar ben alt i amb veu irada que la insolidaritat, l'excés de poder, el fanatisme, la humiliació, el racisme i tantes altres negacions de la llibertat i del benestar moral de les persones destrueix la humanitat d'una manera irrevocable.Ver libro
Quins moments ens connecten ja no amb l'eternitat, sinó amb la nostra eternitat? Aquesta podria ser la pregunta central que es planteja Vicenç Llorca a Calendari d'instints, una obra de poesia essencial que mira fit a fit el pas del temps per retenir en la mirada aquells instants que ens descobreixen l'instint de la vida a través de la bellesa del món. Tot seguint el cicle anyal, el llibre s'estructura en quatre parts, una per cada estació, i proposa, a partir de diversos motius, una reflexió ètica que vol convidar el lector a gaudir del calendari d'instints que és per a Llorca la poesia. Després de la bona recepció de la seva novel·la Tot el soroll del món (2011) i d'haver reunit la poesia publicada fins el 2010 en el volum Les places d'Ulisses (2010), Calendari d'instints significa el retorn de Vicenç Llorca a la poesia i l'obertura d'una nova etapa en la seva trajectòria literària.Ver libro
Els versos dels calaixos és una nova proposta de lectura del Llibre de meravelles, de Vicent Andrés Estellés, obra emblemàtica per a diverses generacions de lectors del País Valencià i una de les principals de la poesia en llengua catalana del segle xx. Ferran Carbó fa una anàlisi exhaustiva del poemari -la paratextualitat, l'estructura...- i de la recepció de les diferents edicions, comparades. També ens parla de l'autor, de la seua trajectòria i producció, i de la documentació original d'aquesta obra. Com un annex final, es recupera el pròleg de Manuel Sanchis Guarner a la primera edició del llibre (1971), un document interessant de conèixer i que ha estat oblidat en les edicions posteriors.Ver libro
Aquest que el lector acaba de llegir no és, estrictament, un llibre sobre la mort. Certament la mort —que ja forma part del títol mateix de l'obra— determina l'orientació de la majoria dels poemes (¿hi ha, però, cap poema escrit a consciència l'orientació del qual no depengui de la brúixola única de la Desconeguda?). La mort o, potser d'una manera més precisa, la pèrdua, en un sentit ampli. I, tanmateix, jo vull creure que Matí... és una obra que tracta de la vida, i que ha arribat als vostres ulls tota bombollejant dels assumptes que solen omplir l'existència de qualsevol persona: el cos, els fills, el somni, els amics, la por, el sexe, la joia, el menjar, l'angoixa, els animals, el desencant, la música, l'esperança, les cases, el desig, el silenci, el dolor, l'absència, l'eufòria, el desfici, els indrets, l'amor, la malenconia, la llum, la fosca... També el mal de coll, la gana, alguns objectes insignificants, els diners. I, per damunt de tots —i per damunt de tot—, tal vegada el temps i la memòria. He d'admetre, però, que, sense haver viscut l'experiència, a final del 2012, d'acompanyar l'amic Antoni Magrané Prades en els seus últims tres mesos de vida —i, per raons que ara no cal explicar, ho vaig fer dos o tres cops per setmana—, probablement jo no hauria escrit aquest llibre. O, almenys, és segur que no l'hauria escrit exactament així. La vivència d'aqueix fet —la malaltia que l'anà consumint a poc a poc i, finalment, el traspàs, la desaparició— no es troba en cap detall precís de l'obra. Però, en canvi, diria que el sentit d'aquella emoció tan trasbalsadora que em continua entristint quan la recordo està dissolt en força dels poemes de Matí de la mort.Ver libro
El poemari són reflexions en to moral i llengua acolorida sobre el pas del temps. Secreta Dàlia és la imatge del naixement de la vida. Davant les reflexions d'un final d'existència s'hi contraposa la memòria del seu principi. D'aquesta manera es tanca el cercle dels dies i s'obren els poemes com l'esclat de les flors. Tot acaba perquè tot torni a començar.Ver libro
