Històries de l'esport - Més enllà dels rècords

César Sánchez, Eugeni Junyent, Jordi Bonvehí

Summary

Quan varen aparèixer els esports que coneixem actualment? Des de quan tenen normes? Quina relació varen tenir el nazisme, els estats soviètics i els occidentals o capitalistes amb l’esport? Des de quan la seguretat a les olimpíades és un maldecap? Per què les masses segueixen els seus equips o ídols arreu on vagin? Des de quan es dopen els esportistes? S’arreglen els resultats de partits i competicions? Aquí hi trobareu la resposta a aquestes i moltes preguntes més.

Aquest llibre, el primer de la col·lecció Història de la Societat, més enllà d’historietes sobre reis i batalletes, vol acostar al lector aspectes que popularment i de forma errònia, no es relacionen amb la matèria històrica fora d’àmbits acadèmics. En aquest cas, tracta la pràctica esportiva, que afecta bona part de la societat. Ens apropem als orígens d’una àmplia diversitat d’esports i als seus significats a través del temps, especialment, l’estreta relació entre la política i l’esport.

Històries de l’esport. Més enllà dels rècords és un recull de textos entretinguts, adaptats a un estil formal amè que, amb les convenients ampliacions de context històric i antropològic, permeten al lector d’encaixar peces al trencaclosques de la Història.

Available since: 10/01/2018.

Humanities & Social Sciences

Other books that might interest you

El periodisme després de Twitter...

Albert Sáez

El periodisme després de Twitter és una reflexió sobre l'impacte de les xarxes socials i els dispositius mòbils en la gestió de la informació. L'obra parteix de la hipòtesi que el periodisme és una realitat històrica i, com a tal, podria desaparèixer. A partir d'aquí s'analitzen els canvis en el context cultural, econòmic i polític que afavoririen l'extinció del periodisme, a més dels nous hàbits de consum informatiu dels ciutadans. La conclusió apunta a la possibilitat que el nou lloc del periodisme sigui el que tenia inicialment: un espai de conversa entre els membres d'una comunitat social. Per esdevenir-ho, hauria de desprendre's d'algunes adherències pròpies de la seva organització a través dels mitjans de comunicació de massa i reprendre el seu vincle amb el públic i la seva essència narrativa.

Show book

Coeducació aposta per la llibertat

Marina Subirats Martori

A la nostra societat, els perfils d'homes i dones canvien, i l'educació ha de contribuir a facilitar aquests canvis. Què vol dir ser nen? Què vol dir ser nena? Coses molt diferents del que significava en el passat. Sovint, però, l'educació intenta encara imposar models antics, a vegades sense que ningú en sigui conscient.

Per on cal anar? Ja no es tracta que les nenes puguin estudiar igual que els nens, vell objectiu de la coeducació. Aquesta fita ha estat aconseguida al nostre país. Ara es tracta d'un canvi cultural que elimini els prejudicis, els límits imposats a les criatures pel fet d'haver nascut amb un sexe o altre, que els obri totes les possibilitats perquè puguin ser el que són i volen ser amb total llibertat. 
Marina Subirats és catedràtica emèrita de Sociologia de la UAB. Fa anys que treballa en temes d'educació i coeducació, en els que ha fet aportacions molt conegudes. En aquest llibre, dedicat sobretot al professorat, planteja un repte apassionant: el de contribuir, des de les escoles i instituts, a aquest canvi cultural, el de la desaparició dels models de gènere i el cultiu de totes les capacitats humanes de les nenes, però també dels nens.

Show book

El món el nostre món

Ágnes Heller

El conflicte entre la llibertat i la felicitat s'ha de resoldre a favor de la llibertat, opina Ágnes Heller, i ho defensa amb determinació a les lliçons d'aquest volum.
La quotidianitat i la tradició, l'art i la música, l'ètica i la política, la modernitat i la postmodernitat, l'humor i l'espiritualitat, la metafísica i la ideologia, les emocions i la imaginació, les desigualtats i les lleis... són només alguns dels temes que tracta aquí però que també han estat motiu de la seva reflexió filosòfica al llarg dels anys. L'ampli espectre dels seus interessos i la manera d'abordar-los il·lustren quina actitud personal va tenir davant el món, i com el va viure.
Des d'una esquerra ideològica explícita, Heller adverteix de l'enorme poder de la biopolítica, l'ús polític dels cossos, i de com el poder alimenta la por i en fa l'eina fonamental per sacrificar la llibertat. La seva visió és d'una actualitat inqüestionable.

Show book

El camí d'Aristòtil

Edith Hall

El camí d’Aristòtil mostra la manera com una escola de pensament ens pot ajudar a assolir l’eudaimonia: la felicitat que consisteix a desenvolupar plenament el nostre potencial.  
Al segle IV aC, Aristòtil funda a Atenes la seva escola, una versió millorada de l’Acadèmia platònica, on ell mateix havia estudiat. Des d’aquell nou Liceu, centre de formació dels futurs pensadors clàssics, va saber exercir una influència inestimable. 
El camí d’Aristòtil mostra la manera com una escola de pensament ens pot ajudar a assolir l’eudaimonia: la felicitat que consisteix a desenvolupar plenament el nostre potencial. Les lliçons d’Aristòtil no caduquen, diu l’autora. Si l’objectiu és viure bé, el missatge del filòsof d’Estagira no passarà de moda: portar una vida virtuosa, entenent la virtut com allò que ens fa feliços; aprendre a deliberar i a encertar-la en les decisions; ser conscients del nostre potencial i caràcter... El «camí», doncs, convida a la reflexió pausada, a la contemplació, a analitzar les relacions amb el proïsme, entendre i millorar la nostra comunicació i fer front a la mort amb serenor. 
Rastrejant exhaustivament l’obra d’Aristòtil, inserida en el context de la seva biografia, Edith Hall ofereix una actualització del pensament aristotèlic per mitjà d’una tesi interessant i original: servir-nos-en, dos mil quatre-cents anys després, per canviar la nostra vida.

Show book

Les Corts valencianes de Felip III

M. Lluïsa Muñoz Altabert

Esta obra no sólo es la exposición sistemática y documentada de las únicas Cortes celebradas en el Reino de Valencia durante el reinado de Felipe III, sino que también refleja un momento fluido de las relaciones del reino con la monarquía y la influencia del duque de Lerma como favorito real. Estos nuevos aires de acuerdo fueron aprovechados por el monarca para obtener una buena contribución económica y recompensar a la nobleza valenciana, sin comprometer sus intereses políticos encaminados hacia el autoritarismo. Asimismo, las Cortes de 1604 respondían a la necesidad del país de normalizar su vida pública y de canalizar, dentro del marco institucional, el diálogo con la monarquía, después de diecinueve años sin celebrarse Cortes y de sufrir una sistemática política antiforal por parte de los virreyes de Felipe II. En definitiva, en esta asamblea todos jugaron favorablemente sus cartas, excepto el pueblo, que quedó endeudado por muchos años.

Show book

L'explosió de Capità Arenas - La...

Santiago Vilanova

La nit del 6 de març de 1972 s'esfondra un edifici de deu pisos al carrer Capità Arenas de Barcelona. En el sinistre hi perden la vida divuit persones. S'intenta desviar l'atenció de l'opinió pública dient que l'explosió està relacionada amb un grup d'extrema dreta. La intenció: amagar una explosió de gas natural, de recent i encara deficient implantació, que està substituint el gas ciutat, un producte molt menys eficient i més contaminant.
Aquest cas va posar de manifest la manca de llibertat de premsa i la intervenció del sector energètic sobre els mitjans de comunicació. Malauradament, els següents anys hi va haver altres explosions; la companyia Gas Natural no va poder negar que el seu nou producte, el gas natural, n'era el responsable.
Santiago Vilanova, que llavors era periodista i va seguir tot el cas, va acabar processat per criticar l'indult reial a tots els encausats per aquelles explosions i pel sobreseïment dels sumaris oberts. Cap judici oral mai va poder explicar els orígens de les explosions, frustrant els drets dels familiars de les víctimes.
L'explosió de Capità Arenas, el primer títol que publiquem sota la col·lecció Apostroph Assaig, és un document insòlit de com el control dels mitjans de comunicació per part dels oligopolis energètics i les connivències polítiques amb la Justícia poden silenciar la llibertat d'expressió i manipular-la, una qüestió que està, avui, gairebé mig segle després, de trista i permanent actualitat com posen de manifest casos com el Castor, a les Terres de l'Ebre.

Show book