Escafarlata d'Empordà - Paria d'un pària

Adrià Pujol

Summary

Aquest llibre és el miratge d'unes memòries, el retrat d'una generació nascuda amb l'anomenada democràcia, i també a l'empara d'un món que mirava endavant amb la promesa d'un futur tan esperançador com probablement utòpic. Escrites amb intel·ligència, ironia, valentia i tendresa, aquestes pàgines enllacen a la perfecció tradició i modernitat, i traspuen a voltes ressentiment, a voltes nostàlgia per un país mitificat i per aquella part del riu on "ja no nedarà mai més".
Adrià Pujol ens convida a trepitjar l'Empordà, conscient que és matèria molt suada, trillada, enaltida i batuda. Per això ho fa fugint de convencionalismes, de tòpics i amb la sinceritat de qui escriu sobre un món que estima i que per això mateix no simplifica. Serveix el joc des de les dues bandes de la barrera, perquè al capdavall és un empordanès de Barcelona o un barceloní de l'Empordà, en qualsevol cas "un neuròtic del seu passat".
Amatent als tòtems que l'han precedit, però ignorant-los el punt just, l'autor ens descriu paisatges, esdeveniments i persones amb una llengua vivaç, rica, potent, i sovint al llindar del joc de paraules. "L'endemà de morir-se'm la mare, de nit me'n vaig anar de festa, pel poble, flanquejat pels amics de sempre que, en aquest cas, se'ns veia realment desorientats, perquè érem joves...".

Available since: 03/31/2020.

Other books that might interest you

L'última colònia

Philippe Sands

Les tragèdies personals que amaga el passat colonial. Un llibre sobre la injustícia i la necessitat de reparació.
El 27 d’abril del 1973, Liseby Elysé, que aleshores tenia vint anys i estava embarassada de quatre mesos, va pujar a un vaixell que salpava de la petita illa de Peros Banhos, a l’arxipèlag de Chagos, a l’Oceà Índic. Amb ella viatjaven la resta dels habitants nadius, els quals eren reubicats a l’illa Maurici. L’explicació d’aquest èxode forçat la trobem a la Guerra Freda: els americans van decidir d’instal·lar-hi, durant els anys seixanta, una base militar, concretament a l’illa Diego Garcia, i no volien població autòctona a les illes properes. El lloc havia estat cedit pels britànics, perquè era una possessió colonial seva, i el 1965 la van esqueixar de Maurici i la van convertir en el Territori Britànic de l’Oceà Índic.
Quan Maurici es va independitzar, l’any 1968, ho va fer sense aquell arxipèlag, i després va litigar als tribunals per provar de recuperar-lo. El 2018 el cas va arribar al Tribunal Internacional de la Haia. Philippe Sands hi va estar involucrat com a advocat de la part demandant, i el testimoni estrella que va presentar va ser el de Liseby Elysé, que va explicar davant dels jutges la seva tragèdia personal.
Aquest és un llibre sobre les vergonyes del passat i sobre una població autòctona arrencada de la seva pàtria; una història sobre el colonialisme i les seves herències, però també sobre les petites històries que s’amaguen darrere de la Història en majúscula.

Show book

Ocell de bosc Mirar pensar-hi...

Antoni Puigverd

Un àlbum de records, idees i pensaments, en què l'Antoni Puigverd expressa la seva visió del món, a través de textos de formats molt diferents.Les experiències al voltant del menjar, des dels primers records amb la família fins al present, són reviscudes en aquest llibre amb pausa i amb una ambició literària cada dia més difícil de trobar. 

Com a La finestra discreta, també de Libros de Vanguardia, Ocell de bosc és una barreja de dietari i llibre de memòries que beu de la tradició de Pla, Leopardi o Goethe.Diversos gèneres s'hi barregen: del narratiu a l'aforístic, de l'assaig literari a l'elegia. També hi treuen el cap figures de l'escena política, amb qui l'autor ha compartit taules i sobretaules. Sense oblidar la crítica a "un temps que s'esforça a ser tràgic i frívol alhora, un temps en el qual, com ja deia Jacques, el criat de Diderot, tothom corre i vola, però encara ningú no sap on va".

Show book

Departament d'especulacions

Jenny Offill

Considerada una de les 10 millors novel·les de l’any 2014 pel New York Times Review, Departament d’especulacions és una petita joia literària; una brillant, divertida i original història d’amor.
Al començament era fàcil poder imaginar el futur, eren joves i esbojarrats. Estaven segurs d’ells mateixos i de l’amor que sentien l’un per l’altre. Podien parlar de poetes, filòsofs i astronautes i conviure amb ratolins i xinxes. Podien imaginar monstres de l’art i riure’s dels pantalons de ioga. El departament d’especulacions només era un joc, un codi particular per dir-se les coses, però amb el temps va esdevenir molt més, una manera d’aprendre a estimar-se al llarg dels anys.
Pàgines que mesclen tendresa, excentricitat i una bona dosi de sentit de l’humor, i que es llegeixen com un inusual diari emocional d’una dona, com una radiografia lleugerament esbiaixada de la parella moderna.
«És d’Ohio, ell. Això vol dir que no es descuida mai de donar les gràcies al conductor de l’autobús i que no empeny mai per passar al davant a la recollida de maletes. I que tampoc no porta cap llista de totes les persones que el fan enrabiar un dia determinat. La gent és bona de mena. Això és el que pensa ell. Com és que es va casar amb mi, així?»

Show book

Ser del Barça és… - La llarga...

Juanjo González, Eduardo Gonzalo

El joc del Barça ha obtingut els darrers anys l’admiració i el reconeixement del món sencer. La premsa internacional s’ha tret el barret davant el seu joc i ha proclamat les virtuts dels jugadors i l’entrenador. En paraules de Franklin Roer, editor de la prestigiosa The New Republic: «El lema del FC Barcelona és “més que un club”. I he de confessar que hi estic d’acord. El Barça és un dels grans regals de Déu al temps d’oci». Què hi ha darrere d’aquest gran èxit? Què amaga aquesta idea centenària que el Barça és «més que un club»?Buscant l’essència que ens fa diferents, aquest llibre recull el testimoni de molts barcelonistes, des de Pep Guardiola fins a Leo Messi, passant per Cesc Fàbregas, Carles Puyol o Guillermo Amor; culers de pedra picada com Josep Carreras, el director d’orquestra Antoni Ros-Marbà o el doctor Cugat, i també Josep Maria Minguella o el president Sandro Rosell; recupera les dones implicades en la història i la gestió del club, com Anna Maria Martínez Sagi —la primera directiva— i identifica els grans pioners del planter, com Josep Boter, Oriol Tort o Miquel Gual. Ser del Barça és... ret tribut a les grans estrelles al camp o a la banqueta, com Samitier, Ladislau Kubala, Helenio Herrera, Johan Cruyff o Ronaldinho, i també jugadors com César, Ferran Olivella, Josep Fusté, Carles Rexach o Xavi Hernández, entre molts d’altres que han estat capitans emblemàtics i ambaixadors del que el Barça simbolitza.«Qui és el millor de tots? El Barcelona!» Time

Show book

Tot el que hauries de saber...

Gerard Guix Badosa

Aquesta novel·la és un road trip pel centre d'Europa que ficarà a prova la relació de parella d'en Gerard i l'Anastàsia.Han passat cinc anys d'amor trontollant d'ençà que es van conèixer a Londres, en els quals els secrets i les decepcions han empantanegat la convivència. Ella és una estudiant russa que guarda el seu passat amb clau. Ell, un escriptor frustrat que no troba la seva mussa. Junts emprendran un viatge per Suïssa que ho podrà capgirar tot. Amb tocs autobiogràfics, la novel·la parla de relacions de parella amb humor, una mica de fantasia i un misteri que acompanyarà als personatges per mitja Europa.-

Show book

La ruta blava - Viatge a les...

Josep Maria de Sagarra

Després de dotze dies de navegació, la retina de Josep Maria de Sagarra per fi deixa enrere el Mediterrani i s'obre a tots els blaus de l'Atlàntic. És el 1937 i acaba de passar la nit de Cap d'Any a bord del Commissaire Ramel, on s'ha embarcat fugint de la guerra que comença a incendiar el continent europeu. Però el seu exili es converteix immediatament en lluna de mel.

D'aquest viatge singular en va sortir La ruta blava, la crònica vibrant d'un català pel món. Hi ha la salabror picant del port de Marsella, la corba insular de les Antilles i la gran poesia mecànica del canal de Panamà. També el cor sobre el Pacífic, on vola l'albatros baudelerià i els tripulants s'aboquen a vils sainets després de tants dies a alta mar. Destinació final: Tahití.

Llavors el que prometia ser el paradís autèntic, entre lagons fúlgids i cocoters, es converteix en una cosa encara més interessant: en un país real. És tot un món que desfila pel seu quadern, ple de comerciants xinesos, hotelers txecoslovacs, turistes americans fets de sucre, vells amb barba blanca i pareu, i les dues criatures de qui Sagarra es fa amic al món petit de Bora Bora…

Fins que la retina s'acostuma a la llum de nous colors, i ja trobes a faltar els de casa: "Per això només accepto Punaauia com un parèntesi que no pot durar gaire, perquè, a mesura que he anat penetrant dintre el gust d'aquest país, m'he convençut que més m'estimo morir fusellat a Europa que coronat de flors i picat de mosquits dins la petxina de nacre de la Polinèsia." D'aquesta matèria estan fets els grans viatges.

Show book