Matèria elemental
Xavier Macià i Costa
Publisher: Pagès Editors
Summary
Obra guanyadora de l' XI Premi de Poesia Maria Mercè Marçal 2009. Un homenatge a l'obra mestra de Woody Allen, Match Point. Escrita per Xavier Macià i Costa.
Publisher: Pagès Editors
Obra guanyadora de l' XI Premi de Poesia Maria Mercè Marçal 2009. Un homenatge a l'obra mestra de Woody Allen, Match Point. Escrita per Xavier Macià i Costa.
"El reverend i digne de gran memòria mestre Ramon Llull del regne de Mallorques, instat i sol·licitat una i moltes vegades per alguns dels seus devots, referí i recontà les coses devall escrites, les quals contenen la seva vida, conversió i penitència molt alta i meravellosa..."Qualificada com una de les primeres "autobiografies" conegudes d'un autor medieval, la Vida coetània ens obre les portes a l'apassionant vida de Ramon Llull, que, plena d'episodis atzorosos, dedicà a l'estudi de Déu i a la conversió dels "infidels", per a la qual cosa elaborà una complicada Art, que els havia de convèncer definitivament dels seus errors.Tot i que la Vida lul·liana no dóna resposta a tot el que ens agradaria saber sobre Llull, l'obra té el mèrit que ens proporciona moltes notícies referents a l'autor que altrament ignoraríem.Show book
Quan el pare Gabriel va a beneir el cos d'una difunta a l'asil, troba unes llibretes amagades sota el seu vestit. Així coneix la història de la Rose, la filla d'una família d'agricultors que ha estat venuda pel seu pare a un home benestant. Aïllada en una mansió enmig del bosc i separada de tots aquells que estima, la jove és sotmesa a tota mena de maltractaments i s'acaba convertint en la peça clau d'un pla macabre que ningú gosa aturar. Aquest relat colpidor descriu la vida de servitud d'una nena obligada a fer-se gran abans d'hora a la França rural de finals de segle XIX. Franck Bouysse ens presenta un text que navega per les complexitats del desig i la resiliència i es converteix, pàgina a pàgina, en una exploració sobre l'abús de poder i la fortalesa humana.Show book
L'Alice se n'ha anat a viure a una mansió d'un poble on ningú sap qui és ni a què es dedica. Al cap de poc, coneixerà en Felix, un mosso de magatzem. Mentrestant, a Dublín, la seva amiga Eileen intenta arribar a final de mes mentre es recupera d'una ruptura amorosa flirtejant amb un vell conegut, en Simon. A través dels missatges que s'envien les amigues, comprendrem la importància que tenen les relacions afectives i sexuals per a una generació que se sent amenaçada per la precarietat i el desencís. I quan finalment es retrobin, les acompanyarem en la recerca de l'amor en aquest món bonic però incert.Show book
Guardonat amb el Premi Micalet de Teatre (2014), convocat per la Societat Coral El Micalet. Un camí sense llambordes. Al final, una casa on viuen dues persones. Hostatgen una visita del passat... Aquest volum ens mostra l'aroma de l'espígol i de la incomunicació. El suau tacte d'un cos en moviment ballant amb l'aire, d'una banda, i la fredor dels barrots d'una presó, d'una altra. El gust agredolç dels besos que es fan des dels ulls, però que no arriben als llavis, i el tast amarg de les píndoles que pretenen curar la demència. Com a música de fons, el soroll de la mar, un piano i un violí. I al cel, la presència còmplice de la lluna, que guaita per la finestra per a empeltar d'argent aquesta estança llòbrega, habitada per tres ombres i un mocador fúcsia que no sap ballar.Show book
L'Alba del vespre és la llum encesa de magentes i turqueses que fa que el cel adquireixi la transparència del cristall quan el Sol s'acaba de pondre i les estrelles encara s'amaguen rere la claror. En aquest llibre Carles Duarte recorre a aquesta imatge per dir el goig i la ferida de ser amb poemes que expressen commogudament la seva manera, alhora lúcida i vital, d'entendre l'existència i la seva consciència profunda del vincle que ens uneix a la naturalesa. A l'Alba del vespre sentim el batec de la terra, l'alè del mar, esdevingut horitzó, l'univers acollint-nos, explicant la nostra fragilitat, però també convidant-nos a transcendir els nostres propis límits.Show book
Les poesies aquí congregades ens porten records de fets que mai no varen succeir o de naixements truncs per les obscures aigües de l'Estígia que només un Poeta que sigui també fill de tots els morts pot convocar. L'autor va ser escollit per ser el Poeta i és precisament Poeta perquè parla quan tots han callat per a dir-nos que sols s'estranya allò que no ha succeit mai. Del pròleg de Gabriel BertottiShow book