Other books that might interest you

• 

  El camí d'Aristòtil

  Edith Hall

  • 0
  • 0
  • 0

  El camí d’Aristòtil mostra la manera com una escola de pensament ens pot ajudar a assolir l’eudaimonia: la felicitat que consisteix a desenvolupar plenament el nostre potencial.  
  Al segle IV aC, Aristòtil funda a Atenes la seva escola, una versió millorada de l’Acadèmia platònica, on ell mateix havia estudiat. Des d’aquell nou Liceu, centre de formació dels futurs pensadors clàssics, va saber exercir una influència inestimable. 
  El camí d’Aristòtil mostra la manera com una escola de pensament ens pot ajudar a assolir l’eudaimonia: la felicitat que consisteix a desenvolupar plenament el nostre potencial. Les lliçons d’Aristòtil no caduquen, diu l’autora. Si l’objectiu és viure bé, el missatge del filòsof d’Estagira no passarà de moda: portar una vida virtuosa, entenent la virtut com allò que ens fa feliços; aprendre a deliberar i a encertar-la en les decisions; ser conscients del nostre potencial i caràcter... El «camí», doncs, convida a la reflexió pausada, a la contemplació, a analitzar les relacions amb el proïsme, entendre i millorar la nostra comunicació i fer front a la mort amb serenor. 
  Rastrejant exhaustivament l’obra d’Aristòtil, inserida en el context de la seva biografia, Edith Hall ofereix una actualització del pensament aristotèlic per mitjà d’una tesi interessant i original: servir-nos-en, dos mil quatre-cents anys després, per canviar la nostra vida.

  Show book

• 

  Pedagogies i emancipació

  Marina Garcés, Jordi Solé...

  • 0
  • 0
  • 0

  Educar, per a què? No podem deixar de fer-nos aquesta pregunta en una època en què l'educació sembla amenaçada per l'imperatiu de la productivitat i de l'eficiència al servei del mercat laboral. Els assaigs que integren aquest volum proposen un exercici crític sobre els models educatius que se'ns imposen gairebé sense marge per plantejar alternatives. Des d'experiències i perspectives diverses, totes les aportacions coincideixen a apostar per l'educació com a espai polític per a l'emancipació individual i col·lectiva. Un àmbit i una pràctica des dels quals se'ns permeti imaginar el futur.

  Show book

• 

  La veu del Regne 600 anys de la...

  VV AA

  • 0
  • 0
  • 0

  El 1418 es creava la Generalitat Valenciana, la més alta institució representativa del regne de València durant l'època foral. En realitat, la Diputació del General, el nom original de la institució, havia començat a configurar-se molt abans, però no va ser fins les corts de 1418 que es va constituir com un òrgan permanent, amb una estructura administrativa i unes funcions clares i definides. Aquesta diputació permanent de les corts representava el conjunt dels habitants del regne de València, i se la coneixia habitualment amb el nom de Generalitat. La seua existència es prolongà fins a començaments del segle XVIII, quan va ser abolida, junt amb les altres institucions valencianes, pels decrets de Nova Planta. Finalment, i en el marc de l'Estatut d'Autonomia de 1982, es va recuperar el nom de Generalitat per a designar el conjunt d'institucions de l'autogovern valencià. Amb motiu de l'efemèride, les universitats públiques valencianes van rebre l'encàrrec de la Generalitat d'organitzar un congrés internacional sobre la història de la institució. El congrés reuní més de cent vuitanta investigadors d'universitats europees i americanes, les intervencions dels quals aportaren nous coneixements i també noves reflexions tant sobre la Generalitat Valenciana, com sobre altres conceptes i temes claus relacionats. Aquest primer volum de la sèrie recull els parlaments de naturalesa protocol·lària o acadèmica que es pronunciaren en les sessions institucionals del congrés, junt amb el programa i una crònica de les activitats que s'hi van dur a terme.

  Show book

• 

  Els homes no són illes - Els...

  Nuccio Ordine

  • 0
  • 0
  • 0

  Partint de la cèlebre meditació de John Donne, Nuccio Ordine amplia la seva «biblioteca ideal» convidant-nos a llegir—i rellegir—més pàgines escollides de la literatura universal. Convençut que una cita brillant pot despertar la curiositat del lector i animar-lo a llegir l'obra de la qual procedeix, Ordine continua la seva defensa dels clàssics, demostrant que la literatura és fonamental per fomentar l'entesa i la compassió entre les persones. En una època marcada per l'individualisme, les terribles desigualtats socials i econòmiques, la por del «foraster», l'antisemitisme i el racisme, aquestes pàgines ens conviden a comprendre que «viure per als altres» és una oportunitat de dotar de sentit les nostre vides. Com «La utilitat de l'inútil» i «Clàssics per a la vida», aquest nou volum és una defensa i un himne de tot allò que, lamentablement, una part de la societat acostuma a menysprear perquè no reporta profit material.
  
  «Ordine milita contra la mercantilització de la cultura i contra la burocratització de l'ensenyament, però sobretot contra la degradació dels principis humanistes i il·lustrats que han sostingut la formació dels ciutadans a Europa».
  Domingo Ródenas, El Periódico
  
  «En Els homes no són illes Nuccio Ordine desenvolupa i actualitza els encertats arguments de l'exitós assaig La utilitat de l'inútil posant especial èmfasi a la necessitat de ser més solidaris i resistir al dogma».
  Andrés Seoane, La Lectura (El Mundo)
  
  «Ordine connecta amb el present una cinquantena de joies literàries, des de la Metafísica d'Aristòtil a Les ones, de Virginia Woolf, passant per El rei Lear de Shakespeare, Montaigne i Emily Dickinson».
  Jordi Nopca, Ara
  
  «Una selecció de fragments de clàssics –Plutarc, Sèneca, Shakespeare, Ariosto, Ibsen, Camus– que desmantellen els supremacismes i fan vibrar el costat lluminós de la vida».
  Núria Navarro, El Periódico
  
  «Nuccio Ordine recupera el prestigi de la literatura clàssica per no perdre la memòria i afrontar el present amb coneixement».
  Joan Carles Martí, Abril (El Periódico)
  
  «Un deliciós assaig traduït al català per Jordi Bayod, on aflora d'una banda una erudició exquisida i, per una altra, un sentiment de compassió extraordinari que combrega amb una qualitat universal que semblem haver perdut de vista: la comprensió».
  Eric Gras, El Periódico Mediterráneo

  Show book

• 

  Reptes de la vertebració...

  VV AA

  • 0
  • 0
  • 0

  Fins a quin punt els actuals models d'ordenació del territori permeten donar solució a problemes tan greus com la despoblació de l'interior, la infraestructura verda o la sostenibilitat dels ecosistemes? En quina mesura el canvi de model d'ordenació del territori pot revertir les creixents desigualtats entre litoral i interior? La creació d'ens territorials administratius d'escala intermèdia, pot contribuir a millorar la prestació de serveis indispensables en les àrees rurals? Es pot evitar que queden obsolets els plans d'acció dissenyats per a combatre aquests problemes quan s'allarga el temps d'implementació de les solucions adoptades? Són algunes de les reflexions, essencials per a la vertebració territorial valenciana, que foren exposades en la trobada celebrada al febrer de 2019 entre especialistes de la Universitat de València, investigadors dels instituts d'estudis comarcals (IDECO) i representants polítics de l'administració pública local.

  Show book

• 

  999 Les primeres dones...

  Heather Dune Macadam

  • 0
  • 0
  • 0

  El primer transport oficial de jueus a Auschwitz no estava format per combatents de la resistència ni presoners de guerra. No hi havia homes, de fet: eren noies enganyades, que van partir d'Eslovàquia creient que anaven a treballar per al seu govern durant uns pocs mesos. Era una «oportunitat de feina» que, literalment, no podien rebutjar. Les poques supervivents d'aquell grup amb la xifra maquiavèl·lica de 999 dones han ajudat a recuperar el relat ocult de la construcció de Birkenau: una història d'amistat, sororitat i resistència a la barbàrie.

  Show book