Weitere Bücher, die Sie mögen werden

• 

  Llum de lluna

  Ignasi Moreno Gutiérrez

  • 0
  • 0
  • 0

  Sempre s'ha dit que la lluna influeix d'alguna manera en tot el que fem. La lluna nova, per exemple, és el pitjor moment per començar una història d'amor; per contra, en lluna creixent és el moment més adient. En lluna plena es consolida fins que, com la mateixa lluna, comença a minvar. I sempre, sempre, amb un punt de misteri en cadascuna de les històries, ocult en la cara eternament amagada de l'astre. Fins que tot torna a començar una altra vegada... Per això, de vegades, les històries d'amor acaben com la lluna... Plenes, noves, en augment, extingint-se o, senzillament, desapareixent sota el mantell d'un cel negre...

  Zum Buch

• 

  El camp polític - Nous...

  Pierre Bourdieu

  • 0
  • 0
  • 0

  Es pot callar quan es divisa un perill? La resposta a aquesta pregunta és, certament, moral i política. Tot i això, en la conferència que dictà a Lió l'11 de febrer de 1999 i que constitueix el nucli d'aquesta obra, Pierre Bourdieu la respon, preferentment, en qualitat de sociòleg. 
  
  Centrades en el "camp polític", les seves propostes van perfilant progressivament el significat d'aquesta noció i el que permet copsar, les condicions de dominació política i el que suposa el silenci de les multituds, però també el que es pot aconseguir amb la força crítica de la ciència. Les recerques en què es basa la seva resposta són evocades per Philippe Fritsch en una introducció on es palesen les successives troballes i on és repassada tant la continuïtat com la diversitat d'aquesta problemàtica. 
  
  Aquests treballs d'investigació són evocats, un cop més, al llarg de la transcripció de l'entrevista que, aquell mateix dia, Pierre Bourdieu va concedir a Philippe Fritsch i que va tractar sobre les relacions entre les ciències socials i la política. En darrer lloc, aquests mateixos treballs són directament recordats pels quatre textos inèdits que aplega el volum en la seva part final, i que donen constància d'una preocupació i de la varietat de registres de la seva enunciació.

  Zum Buch

• 

  Herois indepes - Els veritables...

  Jordi Calvís, Andre Gonzalez

  • 0
  • 1
  • 0

  Qui ha lluitat més per la independència de Catalunya? Uns respondran que si en Mas, uns altres que si en Junqueras, uns altres de més enllà diran que la CUP... Segons siguin les seves preferències polítiques, vaja. I, en part, tots tenen raó. Però els veritables herois indepes, aquells que de debò creen independentistes a cabassos, no són els separatistes de tota la vida o els conversos, sinó tots aquells que amb menyspreus, insults i atacs continuats no deixen d'esperonar més i més persones perquè se sumin a la massa ingent dels que volen abandonar Espanya en direcció a la República Catalana. El Tribunal Constitucional, Paco Marhuenda, Rajoy, Pdr Snchz, Jiménez Losantos, Pedro J. o Curri Valenzuela, són ells els veritables herois indepes que tenen la missió de recordar-nos a diari que no volem compartir un Estat amb ells.
  
  Per homenatjar els incansables lluitadors de la causa independentista, en Jordi Calvís ha concebut aquesta col·lecció de cromos que l'Andreu González ha complementat amb textos breus, uns textos d'agraïment emocionat.
  
  Gràcies, herois, perquè sense vosaltres res de tot això no hauria estat possible!
  
  Il·lustracions de: Jordi Calvís i Burgués

  Zum Buch

• 

  La cultura a la Universitat de...

  José Garcelán Muñoz

  • 0
  • 0
  • 0

  Des d'època isabelina, el món estudiantil ha intentat organitzar-se per satisfer les inquietuds intel·lectuals que hi havia més enllà de les aules i arran d'aquesta voluntat s'han produït, amb més o menys intensitat en funció dels contextos, moltíssimes activitats culturals -des de conferències a representacions teatrals, passant per debats, publicacions periòdiques... Al seu torn, l'Estudi General s'ha maldat per impulsar i estendre la cultura més enllà de l'àmbit estrictament universitari, al servei de la ciutadania, sobretot des de principis del segle XX. Aquest text fa un recorregut, des de mitjan segle XIX fins a la creació del Vicerectorat de Cultura i Esport (1985), per la història de l'activitat cultural de la Universitat de València, que, després de la docència i la recerca, constitueix la seua tercera missió, una dimensió de la vida universitària plena d'interès i encara poc coneguda.

  Zum Buch

• 

  Retrat d'un magnicidi - Les...

  Jordi Finestres Martínez

  • 0
  • 0
  • 0

  En el 75è aniversari de l’afusellament de Lluís Companys, Jordi Finestres revela un dels grans misteris de la història de Catalunya:
  Qui va posar punt i final a la vida del president Companys al castell de Montjuïc?
  De qui fou el tret de gràcia?
  Una descoberta excepcional que permet a l’historiador seguir les últimes passes del president republicà hora a hora, pràcticament minut a minut, i recrear un dels episodis més obscurs del passat recent del nostre país: la persecució a França del president electe a l’exili, la seva captura i empresonament i la seva vergonyosa execució per part del bàndol franquista insurgent.
  Una documentadíssima investigació, en edició il·lustrada, que es llegeix com una intriga absorbent, de trist i cèlebre final, en la qual ressonen amb emoció les últimes paraules del president: “Per Catalunya!”.

  Zum Buch

• 

  No pots buscar en el blau - Una...

  Antoni Defez

  • 0
  • 0
  • 0

  Wittgenstein, separant-se de la tradició, no va practicar mai una filosofia narrativa, discursiva o argumentativa, sinó que hi emprà el comentari breu, l'observació lacònica, l'exemple o el contraexemple, l'apotegma, l'aforisme... I aquesta manera trencada d'escriure no sols genera el problema de com llegir els seus escrits –una lectura lineal no n'és mai aclaridora–, té també la conseqüència que no es pot presentar la seua filosofia fent servir el seu estil. Si es vol explicar Wittgenstein, és indefugible adoptar un format narratiu, discursiu i, de vegades, argumentatiu, és a dir, cal ser wittgensteinians no a la manera de Wittgenstein.

  Zum Buch