Otros libros que te pueden interesar

• 

  Perdre la por - Un manifest a...

  Marta Pascal i Capdevila

  • 0
  • 0
  • 0

  El juliol del 2018 Marta Pascal va renunciar al càrrec de coordinadora general del PDeCAT. Durant dos anys havia format part d’alguns dels cercles de decisió més importants de la política catalana en un dels moments més convulsos de tota la seva història. La seva aposta estratègica per la moció de censura, que va portar Pedro Sánchez a La Moncloa, va capgirar el taulell polític espanyol. L’experiència viscuda durant aquest període, sumada als anys de militància fidel, són el capital humà, polític, partidista i ideològic que en aquest llibre posa en valor per elaborar una proposta que és alhora pragmàtica i ambiciosa i que parteix d’una convicció ferma: allò que més li convé a Catalunya ja no és ressuscitar la vella Convergència sinó actualitzar el seu discurs, la seva proposta i la seva organització perquè sigui útil per construir el país de demà. Perdre la por és un manifest personal que aposta radicalment per la política en temps de polarització, demagògia i populismes. És un assaig madur que pensa els grans problemes del present —a escala nacional i europea— i que elabora una proposta valenta però inclusiva per resoldre el conflicte territorial. Aquesta crida no mira el passat. És la renovació pública d’una voluntat de servei compromesa en reconstruir una Catalunya oberta i pròspera.

  Ver libro

• 

  Thomas Hobbes: La fundació de...

  Josep Monserrat

  • 0
  • 0
  • 0

  La qüestió fonamental és aquella que planteja com una multitud pot esdevenir una persona civil única. Hobbes és un pensador ineludible perquè explicita el mecanisme constitutiu de l'artifici que és tot ordre polític com a artefacte humà que resultarà més o menys adequat si sap establir l'obediència a la llei de manera que garanteixi prou seguretat i pau com perquè la llibertat i el benestar siguin possibles.
  El càlcul de la voluntat racional humana compartida és capaç de generar l'instrument o aparell polític que supera, tot incorporant-la en el seu si, la dinàmica pròpia de les associacions naturals de beneficis i afectes mutus particulars que veien perillar la seva existència en la lluita a mort per la supervivència. En Hobbes tots som iguals en les inclinacions fonamentals, fins al punt que no garanteixen per si el respecte a les regles de convivència elementals. D'aquí en resultarà la institució d'una república, Commonwealth o Leviatan.

  Ver libro

• 

  Èdip Rei

  Sofokles

  • 0
  • 0
  • 0

  Molts crítics consideren Èdip rei l'obra mestra de Sòfocles. Èdip és l'heroi tràgic per antonomàsia: l'home just, intel·ligent, pietós envers els déus, que vol conèixer la veritat pel bé del seu poble, costi el que costi; i que no defalleix en l'intent de descobrir-la,malgrat que, a mesura que s'hi apropa, ja intueix que serà la causa de la seva ruïna. La solució diversa amb què Iocasta i Èdip afrontaran el coneixement de la veritat és també el reflex de dues maneres d'encarar les dificultats vitals.

  Ver libro

• 

  Capbreu de la Confraria...

  VV VVAA

  • 0
  • 0
  • 0

  El present treball s'acompanya d'un breu recorregut per l'organització, funcionament i activitats de la Confraria d'Òrfenes a Maridar des de la seua fundació en 1293 fins a la segona meitat del segle XX en què va cessar la seua activitat. Durant aquests segles, la confraria, que no tenia una seu fixa, va arribar a una certa estabilitat després de la seua ubicació en l'Hospital General des de 1517 fins a la seua eixida en 1760. La documentació conservada fins a mitjan segle XVI ens ha permès conèixer amb detall els ingressos econòmics i les despeses de la confraria. La seua evolució després de la seua eixida de l'Hospital General queda més incompleta per la pèrdua de documentació. Ací es presenta un breu resum sobre la confecció, el contingut del Capbreu i la seua descripció codicològica. S'inclouen les 10 regestes dels documents copiats en el Capbreu i es dóna pas a la seua edició íntegra seguint l'orde intern del mateix. Uns índexs onomàstic i toponímic permeten i faciliten la seua consulta.

  Ver libro

• 

  El descrèdit de la modernitat

  Neus Campillo Iborra

  • 0
  • 0
  • 0

  La història del segle XX es presenta com la història del «descrèdit de la modernitat». Si l'«edat de la Raó» convé com un títol global per a encunyar el segle XVIII, sens dubte, el «descrèdit de la modernitat» pot definir la característica cultural d'un segle com el que acaba, l'obsessió filosoficointel·lectual del qual ha sigut l'abast i els límits de la modernitat, les seues paradoxes.  La reflexió sobre el que som, sobre el que significa la nostra cultura, la nostra societat, ha sigut un quefer característic de la raó occidental. Prendre consciència de si és un tret definidor del que som. Quan es produeixen situacions crítiques dels paradigmes i de punts de referència, la reflexió en dóna compte com d'una crisi dels seus propis pressupòsits, com un qüestionament de si mateixa. Aquesta és una situació característica del moment actual, i no única en la història de la societat i la cultura occidentals. Més aviat al contrari: és recurrent i podria quedar definida com el «descrèdit de la modernitat».

  Ver libro

• 

  Comunicar i marcar la diferència...

  VV VVAA

  • 0
  • 0
  • 0

  El mercat condemna les dones periodistes, una de les professions més feminitzades, a pitjors condicions de treball i més dificultats de progressió professional que els seus companys d'ofici. A partir d'aquesta constatació, els testimonis en primera persona de 30 periodistes titulades per la Universitat de València palesen les dificultats que pateixen per a accedir a les empreses de comunicació, particularment als àmbits de més prestigi i poder. Quines barreres troben per a exercir la professió? Els mitjans, són receptius, valoren i reconeixen les maneres de les dones d'observar les realitats i de contar-les? Cal reivindicar un estil i una manera femenina d'exercir les tasques comunicatives? Les estructures organitzatives de les empreses i els discursos dominants dels mitjans, segueixen perpetuant percepcions i esquemes dominants del passat?

  Ver libro