D'autres livres qui pourraient vous intéresser

• 

  Contra els galileus

  Julià Emperador dit l'Apòstata

  • 0
  • 0
  • 0

  Para Juliano era evidente que el proyecto de restauración del imperio era indisoluble de la reconstrucción de la cultura que lo había engendrado: de la tradición, las ideas, la filosofía, la religión y el culto a los dioses. Esta restauración del estado romano y de la sociedad tradicional sólo sería sólida y eficaz si se eliminaban los factores que habían provocado la degeneración. Esta crítica del cristianismo en aras de la filosofía neoplatónica, el paganismo tradicional y el panteón grecolatino, se inscribe en una línea de polémica anticristiana temprana. Escrita en 363, «Contra los galileos», como denominaba los cristianos, se perdió probablemente como resultado de los decretos de Justiniano, pero se ha conservado gracias a su reproducción en la refutación de Cirilo («Contra Juliano»), patriarca de Alejandría y padre de la Iglesia del siglo V.

  Voir livre

• 

  Escriure - Memòries d'un ofici

  Stephen King

  • 1
  • 0
  • 0

  Poques vegades un llibre ha estat tan clar, tan útil i tan revelador com aquest assaig sobre l'ofici d'escriure, que comença amb la peculiar infància d'Stephen King, que ja de ben petit va mostrar un interès inusual i precoç per l'escriptura, i ofereix al lector, a partir d'una sèrie de records d'adolescència i de joventut, una mirada amena i divertida sobre la seva formació. Descriu les eines bàsiques de l'ofici d'escriure, com polir-les i multiplicar-les a còpia de fer-les servir, i acompanya el lector a través d'aspectes crucials de la vida i l'art d'un escriptor, oferint consells pràctics i inspiradors sobre tots els aspectes del procés d'escriptura, des de la trama i la construcció dels personatges fins als hàbits de treball i com encarar el rebuig editorial.
  Escriure culmina amb el commovedor relat de com la seva necessitat d'escriure el va ajudar a recuperar-se del gravíssim accident que va patir l'estiu de l'any 2000, quan el va atropellar una furgoneta.

  Voir livre

• 

  La cultura a la Universitat de...

  José Garcelán Muñoz

  • 0
  • 0
  • 0

  Des d'època isabelina, el món estudiantil ha intentat organitzar-se per satisfer les inquietuds intel·lectuals que hi havia més enllà de les aules i arran d'aquesta voluntat s'han produït, amb més o menys intensitat en funció dels contextos, moltíssimes activitats culturals -des de conferències a representacions teatrals, passant per debats, publicacions periòdiques... Al seu torn, l'Estudi General s'ha maldat per impulsar i estendre la cultura més enllà de l'àmbit estrictament universitari, al servei de la ciutadania, sobretot des de principis del segle XX. Aquest text fa un recorregut, des de mitjan segle XIX fins a la creació del Vicerectorat de Cultura i Esport (1985), per la història de l'activitat cultural de la Universitat de València, que, després de la docència i la recerca, constitueix la seua tercera missió, una dimensió de la vida universitària plena d'interès i encara poc coneguda.

  Voir livre

• 

  El Pla de Transformació de la...

  Josep Maria Monferrer i Celades

  • 0
  • 0
  • 0

  Encara no havien acabat de construir la Mina, als anys setanta, que ja l'abandonaven (com bé escrivia el gran periodista Huertas Clavería). La gent del barri es va mobilitzar. En una de les manifestacions veïnals, una pancarta feta amb un tros de llençol vell deia: "Luchemos por nuestra dignidad".
  Ni els Jocs Olímpics ni el Fòrum de les Cultures 2004 van aportar beneficis socials al barri de la Mina. Això sí, no hi va faltar una gran especulació, una vegada més, fruit de la unió d'interessos dels poders econòmics i polítics. Aquests mateixos poders van intentar esborrar un passat que contenia fets com els crims del franquisme al Camp de la Bota o l'arraconament de milers d'immigrants als barris de barraques de Barcelona.
  
  Per aquesta raó es va crear l'Arxiu Històric del Camp de la Bota i la Mina. Perquè no s'esborrés la memòria dels nostres orígens, ja que, com diu el poeta, "qui perd els orígens perd identitat". A l'entrada de l'Arxiu, una pancarta ens recorda: "Lluitem per la nostra dignitat". 
  El premi del Memorial Joan XXIII per la Pau 2015, organitzat per l'Institut Víctor Seix de Polemologia i la Universitat de la Pau, atorgat a l'autor d'aquest llibre, és més que un premi "personal". És un reconeixement a tota la gent que, malgrat el que ha hagut de suportar, no ha tirat la tovallola. Les lluites socials de la Mina, igual que les dels moviments obrers i populars d'arreu del món, persistiran. Estem convençuts que la lluita social per la justícia i la dignitat és el veritable camí cap a la pau.

  Voir livre

• 

  Asmodeu - Dona dimoni i sexe a...

  Albert Toldrà i Vilardell

  • 0
  • 0
  • 0

  Asmodeo es uno de los diablos más poderosos, el «capitán» del pecado capital de la lujuria. La edad media, dominada por el pensamiento religioso, establece un vínculo perdurable entre la feminidad y el mal, vínculo que pasa por el sexo que, como dice san Vicent Ferrer, «no es sino fuego del infierno». Este volumen trata sobre esta relación entre la mujer y el demonio, un estudio a medio camino entre la divulgación y la erudición, que usa como fuente preferentemente las voces medievales. Encontraremos diferentes perspectivas, contradictorias en algunos aspectos y convergentes en otros: de la idealización cortés a la brutalidad de los relatos populares y la misoginia teológica, pasando por las interesantes visiones de la incipiente medicina medieval.

  Voir livre

• 

  Humanitats en acció

  Marina Garcés

  • 0
  • 0
  • 0

  Humanitats en acció recull les propostes de l'Aula oberta, un cicle de conferències dirigit per la filòsofa Marina Garcés en col·laboració amb l'Institut d'Humanitats de Barcelona.
  Humanitats en acció és pensar les humanitats des del seu potencial transformador i com un actiu positiu per al conjunt de la societat. Les humanitats no són un conjunt de disciplines acadèmiques en extinció, sinó que són el conjunt d'activitats amb les que donem sentit a l'experiència humana, des del punt de vista de la seva dignitat. Per aquest motiu, a l'Aula oberta s'han convocat una vintena de ponents d'àmbits molt diferents per reflexionar sobre les seves respectives línies de treball, els seus límits i els seus reptes. Artistes, acadèmics, activistes, periodistes, cineastes, científics, entre d'altres, han participat en aquest projecte, cadascun i cadascuna des de la seva disciplina, mirada i trajectòria.
  
  El resultat és aquest conjunt de vint veus, que presenten una aposta generacional i renovadorasobre el discurs i les pràctiques de les humanitats actualment, i sobre quin pot ser el seu futur.Textos de:
  David Bueno, David Casassas, Lúa Coderch, Eduard Escoffet, Eudald Espluga, Oriol Fontdevila, Marina Garcés, Marcos García, Raül Garrigasait, Ingrid Guardiola, Albert Lladó, Pablo La Parra, Irene Masdeu, Joana Masó, Karo Moret, Manel Ollé, María Ruido, Mireia Sallarès, Victoria Szpunberg i Brigitte Vasallo.

  Voir livre