Otros libros que te pueden interesar

• 

  Espais i imatges de la...

  VV VVAA

  • 0
  • 0
  • 0

  La Generalitat Valenciana, nascuda fa ara sis-cents anys, va tenir quasi des dels orígens la necessitat de comptar amb una "marca corporativa", uns elements simbòlics que la representaren, cridaren l'atenció i, d'alguna manera, ressaltaren la seua presència i la seua importància. És per això que va invertir diners i esforços per a alçar una seu monumental que posés cara a aquest nou poder que cercava fer-se lloc en la xarxa política del regne. A més, lluny de limitar-se al recinte del flamant palau, la Diputació del General va buscar també projectar la seua imatge en el territori, dissenyant emblemes propis, participant en els actes públics o finançant obres. Aquest procés és paral·lel al que altres palaus dels altres estats de la Corona d'Aragó, com els de Barcelona o Saragossa –analitzats també en aquest llibre–, van viure pels mateixos anys, quan les tres diputacions territorials estaven consolidant-se. Sobre tot això versa aquest tercer volum de la sèrie "La veu del Regne", que se centra en els espais i les imatges de la Generalitat i que, sens dubte, ens ajudarà a comprendre millor l'herència tangible que aquesta institució, al llarg de sis segles d'existència, ha deixat als valencians.

  Ver libro

• 

  Herbes per a guarir - Un...

  Mercedes Gallent Marco

  • 0
  • 0
  • 0

  El receptari objecte d'aquest treball es troba entre les fonts manuscrites de la Biblioteca Universitària de València. Gutiérrez de Caño el registrà en la seua obra 'Catálogo de los manuscritos existentes en la Biblioteca Universitaria de Valencia', on anota que procedia de la biblioteca de D. Vicente Hernández Máñez, bibliotecari de la Universitat entre els anys 1852 i 1865. Actualment, hi consta com a 'Receptari mèdic' (signatura M 652). El manuscrit recopila una sèrie de receptes destinades a guarir o alleujar diverses malalties que es manifesten en diferents parts o òrgans del cos, i cal inscriure'l entre els textos de terapèutica farmacològica o medicamentosa que es van elaborar els darrers segles de l'edat mitjana. L'estudi consta, en primer lloc, d'una introducció en la qual es contextualitza aquest tipus d'obra, es descriu el manuscrit (format, tipus de lletra, llengua.) i se n'analitza el contingut (productes emprats i manera d'administrar-los, malalties.). A continuació, es recull la transcripció íntegra del manuscrit. Finalment, s'han confeccionat dos glossaris que recopilen els productes citats en les receptes i les diverses patologies o afeccions a què s'hi fa referència.

  Ver libro

• 

  Catàleg de benefactors de la...

  Joan Antoni Exarch

  • 0
  • 0
  • 0

  A punt de complir-se el 750 aniversari de la cartoixa de Portaceli, la degana de les fundacions valencianes, de l'orde fundada per sant Bru i encara en funcionament des del 1272, amb aquesta transcripció crítica del 'Catàleg de benefactors', manuscrit de Joan Antoni Eixarch i altres amanuenses posteriors, podem conèixer els noms dels donants i la seua ascendència social des del segle XIII fins al XVII, així com les quantitats que serviren per a sanejar l'economia del cenobi i enriquir-lo amb noves edificacions i obres artístiques, entre d'altres menesters. L'original de l'obra, una còpia realitzada entre 1780 i 1781 per Josep Pastor, també monjo de Portaceli, es troba en l'arxiu del Reial Convent de Predicadors de València des de data desconeguda.

  Ver libro

• 

  Les perfeccions

  Vincenzo Latronico

  • 1
  • 0
  • 0

  Una parella que tracta de fer realitat els seus somnis a Berlín. Una gran novel·la europea del present.  
  L’Anna i en Tom són una parella de joves dissenyadors gràfics que decideixen d’instal·lar-se a Berlín, on creuen que podran fer realitat els seus somnis: viure sense cenyir-se a les convencions, reinventar codis de conducta i explorar nous espais. Gaudeixen de la gastronomia, acudeixen a festes il·legals, es comprometen amb principis polítics progressistes... 
  Però el temps passa i la monotonia s’apodera d’ells, la feina es torna rutinària i tot el que semblava a punt d’acomplir-se esdevé fugisser. Se senten atrapats, encaparrats a trobar alguna cosa que sigui pura i vertadera, sense saber si realment existeix. 
  Vincenzo Latronico ha escrit, en un clar homenatge a Les coses de Georges Perec, una vibrant i implacable crònica generacional. El retrat de l’esfondrament d’uns ideals, dels dubtes i les decepcions que apareixen quan, amb els anys, els somnis van quedant enrere. Una paràbola sobre la recerca d’una autenticitat cada vegada més fràgil i estranya.

  Ver libro

• 

  Matèria - El grau zero de la...

  Mercè Rius i Santamaria

  • 0
  • 0
  • 0

  Què és la matèria? No ho sabem, però sí que entenem el significat de «material» en els diversos jocs lingüístics. En filosofia ressona la jugada del mestre de Plató: i què ho fa, que siguen materials les coses amb què exemplifiqueu la materialitat, sinó la idea de matèria? Així, els materialismes tradicionals no són ?escriu l'autora d'aquest llibre? sinó perversions de l'idealisme. «La perplexitat que ens desvetlla la matèria, en la seva il·lusòria familiaritat, s'assembla a la de l'infant que prova de tocar la imatge reflectida en el mirall, perplex perquè els grans li han dit que no és real. [...] Quan passem la mà per l'epidermis d'un cos o per la pell de les coses, només en resseguim la forma sense la qual la matèria se'ns torna escàpola. I això no obstant, al nostres ulls, la darrera paraula la tindria ella, la més silenciosa.»

  Ver libro

• 

  Substantiu i adjectiu

  Julio Calvo Pérez

  • 0
  • 0
  • 0

  La pretensió d'aquest treball es mou entre dos pols. D'una banda no es decanta per una recerca monogràfica —per bé que es traete d'una monografia— en el sentit que siga comprensible sols als especialistes. D'altra, tampoc no voldria ser un treball només de divulgació que sacrificat, fent honor al gran grup, comportàs una visió trivialitzada d'uns problemes lingüístics. És, doncs, una temptativa d'apropar-se a l'especialista mitjà: al professor i al deixeble. Al primer, perquè s'hi troben suggerències més que de sobra per a un aprofundiment posterior i fins i tot per a polemitzar de continent sobre el tema elegit: SUBSTANTIU I ADJECTIU en llurs relacions dialèctiques; al segon perquè en la seua exhaustivitat no oblida donar impuls als que comencen per a prosseguir la formació en alguns dels dominis de l'àmbit en què aquest treball se circumscriu. A més a més, aquesta tasca monogràfica recolza en les recerques lingüístiques dels darrers anys, tot basant-s'hi metòdicament, però deixant lloc també a la creativitat personal. Volem dir que en el treball es vessen opinions força noves i fins i tot controvertibles, sense deixar de tenir una relació profunda, al mateix temps, amb les més depurades per l'ús o per la norma. És, al capdavall, l'ambigüitat, la duplicitat més dinàmica la que marca aquest treball, puix que dinàmic déu ser l'estudi lingüístic en la nostra comunitat de parlants.

  Ver libro