Other books that might interest you

• 

  Morts qui us ha mort? - Crònica...

  Iñaki Rubio

  • 0
  • 0
  • 0

  L'any 1943, Andorra entomava com podia els embats del polvorí europeu. Espanya estava immersa en la pitjor postguerra, amb l'èxode republicà en marxa i el feixisme imperant orgullosament; França patia l'ocupació dels nazis, que estaven especialment interessats en les muntanyes andorranes. En aquest context, a cal Gastó, va tronar una escopetada. Mesos després, el germà que quedava viu era condemnat a mort i humiliat a la plaça pública. Quina mort va ser més injusta? Aquesta crònica intenta donar-hi resposta.
  
  Iñaki Rubio és un dels autors andorrans més interessants de les últimes dècades, és considerat un contista de primera magnitud i un coneixedor profund de la vida del Pirineu. Una ploma literària de primer nivell que brilla més que mai en aquesta obra de no-ficció.

  Show book

• 

  Cada dia és festa

  Bienve Moya

  • 0
  • 0
  • 0

  La festa es pot entendre com un pacte de no-agressió, com un espai mental i físic sense conflictes que una comunitat, una societat local, un sector social o un grup amb interessos afins utilitza per retrobar-se, reconèixer-se, i que fa servir com a eina de socialització. Des de la festa popular, les noves generacions tenen l'oportunitat de conèixer les normes i formes pròpies en les quals s'han reconegut els seus antecessors; i, als nous membres arribats ja adults a la comunitat, els les mostra i els hi inicia per poder ser acceptats com a membres comuns de ple dret. Aquest llibre no té la voluntat de ser una guia, ni una relació de festes i poblacions on se celebren, perquè el lector pugui preparar la sortida de cada cap de setmana. Té la pretensió de mostrar, en una panoràmica prou àmplia, el ric paisatge actual de la festa popular catalana. 

  Show book

• 

  Pantheisticon - Fórmula per...

  John Toland

  • 0
  • 0
  • 0

  'Pantheisticon, o fórmula per a celebrar una fraternitat socràtica' (1720), la darrera obra de Toland, és una brillant exposició de la força i la perennitat de la natura, un exercici d'interpretació del pensament clàssic i un irònic pamflet antireligiós en forma de litúrgia paròdica. Escrit i pu- blicat originalment en llatí, va tenir una circulació limitada, no només pel seu format inusual, sinó també per voluntat de l'autor, que en va distribuir personalment uns pocs exemplars entre un cercle reduït d'amics. Aquesta obra constitueix un dels primers manifests en favor de la llibertat de pensament, de la recerca de la veritat i de l'amistat entre persones que no tenen por d'imaginar noves realitats.

  Show book

• 

  1111 llamps i pestes -...

  Antoni Rodríguez Mir

  • 0
  • 0
  • 0

  El recull que ha compilat Antoni Rodríguez i que ara teniu a les mans és una proposta original i fins i tot un punt sorprenent. Anar a la recerca dels insults antics i moderns, dels que consten en fonts escrites —aplecs, diccionaris, rondalles i molts d'altres documents— i dels que encara just es fan presents a l'oralitat més actual, dels més greus als més innocus, dels senzills que són tan sols un mot carregat de força als que formen una frase absurda però plena de sentit, dels més nostrats als manllevats, dels blancs als escatològics… és una bella aventura, divertida però que també convida a la reflexió. Perquè no ha estat just una recerca per fer-ne un caramull o una llista, l'autor els ha ordenat, classificat i explicat, n'ha indicat les fonts i hi ha adjuntat molts d'exemples. En definitiva, n'ha fet un recull que posa a l'abast dels lectors a qui la curiositat empeny a obrir aquest llibre, a fullejar-lo, a llegir-lo per saber i descobrir, per riure i sorprendre's, per valorar i recordar. (Del pròleg de Caterina Valriu)

  Show book

• 

  Som llengua

  AA. VV.

  • 0
  • 0
  • 0

  Tant si pensem que la situació del català és esperançadora com si creiem que és catastròfica, estarem d'acord que ens trobem davant d'un moment crític, en què els catalanoparlants ens hi juguem molt. Som llengua és un intent de ressituar el debat sobre el català en el nou escenari que ha sorgit després dels embats dels darrers anys: el fracàs del Procés, la pandèmia i la crisi del model de la immersió lingüística. A tot això hi podem afegir el recent escàndol del Catalangate, que ens demostra que vivim la plena dissociació entre l'estat de dret i el dret de l'estat. És evident que a Espanya el segon trepitja el primer. Per tot això, l'homo fabra avui es troba exhaust. És hora de seure al marge del camí i treure la brúixola.
   
  Al llarg dels darrers anys, Núvol ha estat un espai obert a aportacions, que sovint han suscitat debats interessants. Molts encara recordareu l'encesa polèmica Garolera, que va portar cua. En els darrers quatre anys, d'ençà de l'ensulsiada del Procés, l'anhel de molts catalans per una independència altament improbable s'ha traslladat a la llengua, que és el cor des d'on s'irriga tota una cultura. El debat al voltant de l'estat de la llengua que es desprèn de les enquestes sobre l'ús del català ha donat a Núvol un cert joc amb intervencions i rèpliques que recollim en aquest volum.

  Show book

• 

  Identitat (2a ed) - Converses...

  Zygmunt Bauman

  • 0
  • 0
  • 0

  «Identitat» és un concepte elusiu però central i omnipresent en tota mena de discursos sobre l'existència social i individual. Es parla d'identitat nacional, cultural, de grup, personal, col·lectiva, de la identitat d'un país, d'una ciutat, d'Europa, de la identitat corporativa... Fins i tot, de vegades, es fa l'elogi d'una mena de no identitat, que no deixa de ser una altra forma d'identitat. Però, sobretot, poques vegades s'aclareix el contingut precís del terme. En aquest llibre en forma de diàleg amb el periodista italià Benedetto Vecchi (director de Il Manifesto), el sociòleg Zygmunt Bauman explora el contingut i les transformacions d'aquesta noció al món modern, en un context de grans canvis 'relacionats amb el que en diu la modernitat líquida' en què les identitats esdevenen cada vegada més precàries i provisionals, sense deixar però de tenir una enorme significació, com a font de lligams necessaris i també com a espai de conflicte. La identitat, tot i el seu caràcter vague i ambivalent, esdevé un concepte clau per a entendre l'evolució de la vida social i personal en l'època contemporània, de creixent inseguretat i disgregació de vincles de sentit.

  Show book