Other books that might interest you

• 

  Els registres notarials de...

  Miquel Llagària

  • 0
  • 0
  • 0

  Aquest volum conté la documentació generada pel notari Miquel Llagària, una activitat que es prolongà durant vint anys, des de la dècada de 1540 fins a l'any 1561. Procedent de Xàtiva, s'establí a Sueca, una comunitat rural de l'orde de Montesa que vivia un moment d'expansió agrària. A través d'aquestes actes es pot seguir la vida quotidiana d'una població formada sobretot per llauradors. Tota la vida social i econòmica de les famílies camperoles es reflecteix en els registres notarials, des dels capítols matrimonials fins als testaments i inventaris post mortem, passant per les compravendes, les cessions, l'endeutament o les procuradories. Fins i tot les actuacions del govern local de Sueca i les de la senyoria han deixat un rastre documental que inclou la recaptació d'impostos com la peita o el sequiatge i l'arrendament de drets senyorials, com ara el molí o la carnisseria.

  Show book

• 

  Els constructors de l'Horta de...

  Ferrán Esquilache Martí

  • 0
  • 0
  • 0

  L'Horta de València és l'àrea irrigada històrica més gran i coneguda de la Mediterrània occidental i s'ha discutit durant molt de temps quins n'eren realment els orígens; ara sabem que estan vinculats, sens dubte, al període d'al-Àndalus. Més enllà d'aquest debat, la present obra empra els mètodes de l'arqueologia hidràulica i l'anàlisi morfològica de les estructures agràries per a analitzar la formació i l'evolució de l'horta en relació amb la societat andalusina, que s'hi erigeix com l'autèntic objecte d'estudi. En quin moment, com i per què van forjar i ampliar els grups camperols andalusins l'Horta de València? Ací es proposen diverses fases de construcció, que pareixen estar relacionades amb l'evolució i els canvis socials que es van produir durant aquella època, i fins i tot es planteja una hipòtesi d'adscripció cronològica per a cada fase. També s'analitza el paper que hi va tenir la ciutat de València com a seu del mercat i del poder, així com la possible intervenció dels diversos estats islàmics andalusins en tota aquella evolució, en el context d'una societat tributària com era l'andalusina.

  Show book

• 

  Humanitats en acció

  Marina Garcés

  • 0
  • 0
  • 0

  Humanitats en acció recull les propostes de l'Aula oberta, un cicle de conferències dirigit per la filòsofa Marina Garcés en col·laboració amb l'Institut d'Humanitats de Barcelona.
  Humanitats en acció és pensar les humanitats des del seu potencial transformador i com un actiu positiu per al conjunt de la societat. Les humanitats no són un conjunt de disciplines acadèmiques en extinció, sinó que són el conjunt d'activitats amb les que donem sentit a l'experiència humana, des del punt de vista de la seva dignitat. Per aquest motiu, a l'Aula oberta s'han convocat una vintena de ponents d'àmbits molt diferents per reflexionar sobre les seves respectives línies de treball, els seus límits i els seus reptes. Artistes, acadèmics, activistes, periodistes, cineastes, científics, entre d'altres, han participat en aquest projecte, cadascun i cadascuna des de la seva disciplina, mirada i trajectòria.
  
  El resultat és aquest conjunt de vint veus, que presenten una aposta generacional i renovadorasobre el discurs i les pràctiques de les humanitats actualment, i sobre quin pot ser el seu futur.Textos de:
  David Bueno, David Casassas, Lúa Coderch, Eduard Escoffet, Eudald Espluga, Oriol Fontdevila, Marina Garcés, Marcos García, Raül Garrigasait, Ingrid Guardiola, Albert Lladó, Pablo La Parra, Irene Masdeu, Joana Masó, Karo Moret, Manel Ollé, María Ruido, Mireia Sallarès, Victoria Szpunberg i Brigitte Vasallo.

  Show book

• 

  A l'ombra d'Amazon - Una...

  Alec MacGillis

  • 0
  • 0
  • 0

  Durant deu anys el periodista Alec MacGillis ha viatjat pels Estats Units, des de Washington i Baltimore fins a Seattle i San Francisco, investigant i recollint el testimoni de desenes de persones que s'han vist afectades per la influència d'Amazon en la societat i la política nord-americanes. Treballadors esclafats per l'augment del cost de la vida que ha suposat la construcció de centres de processament de dades o magatzems de distribució d'aquest gegant econòmic que ha desplaçat sense remei l'activitat econòmica tradicional de les seves ciutats.
  A l'ombra d'Amazon és un estudi sobre una societat fracturada i al límit. Un text de lectura obligada per a tothom que vulgui saber com funciona l'economia global en l'anomenada «època del clic» i que ens mostra, de manera vívida, què pot passar ben aviat a casa nostra si no es restringeix el poder dels monopolis.

  Show book

• 

  Film & Soda - Articles feministes

  Rosa Maria Arquimbau

  • 0
  • 0
  • 0

  «És necessari que no tractem el feminisme entre glopadetes de te, com l'hem tractat sempre. Cal que li concedim una més gran atenció que la que es concedeix a un passatemps de tarda».
  Rosa Maria Arquimbau (1909-1992) va ser l'única periodista dels anys trenta que va tenir una secció fixa en un diari, amb una capçalera pròpia. Duia per títol «Film & Soda», i es va publicar a La Rambla entre 1930 i 1932. Aquest volum presenta els millors articles d'Arquimbau publicats en aquella columna, més una selecció dels que va publicar a L'Opinió i tres reportatges periodístics per al setmanari Imatges. Una mostra representativa, per tant, d'una de les plomes més modernes del període. L'autora hi demostra una especial combinació de murrieria, compromís i desencantament. Arquimbau era una feminista que anava per lliure; una pionera que va obrir més camí del que se li va reconèixer.
  Amb edició i epíleg de Julià Guillamon i pròleg d'Irene Pujadas.
  Film & Soda és un dels títols que forma part de la col·lecció «Autories».
  A Comanegra també hem publicat quatre volums d'Arquimbau que formen una petita col·lecció tancada: L'enigma Arquimbau, Cor lleuger, Prostitució i Quaranta anys perduts.  

  Show book

• 

  Espais i imatges de la...

  VV VVAA

  • 0
  • 0
  • 0

  La Generalitat Valenciana, nascuda fa ara sis-cents anys, va tenir quasi des dels orígens la necessitat de comptar amb una "marca corporativa", uns elements simbòlics que la representaren, cridaren l'atenció i, d'alguna manera, ressaltaren la seua presència i la seua importància. És per això que va invertir diners i esforços per a alçar una seu monumental que posés cara a aquest nou poder que cercava fer-se lloc en la xarxa política del regne. A més, lluny de limitar-se al recinte del flamant palau, la Diputació del General va buscar també projectar la seua imatge en el territori, dissenyant emblemes propis, participant en els actes públics o finançant obres. Aquest procés és paral·lel al que altres palaus dels altres estats de la Corona d'Aragó, com els de Barcelona o Saragossa –analitzats també en aquest llibre–, van viure pels mateixos anys, quan les tres diputacions territorials estaven consolidant-se. Sobre tot això versa aquest tercer volum de la sèrie "La veu del Regne", que se centra en els espais i les imatges de la Generalitat i que, sens dubte, ens ajudarà a comprendre millor l'herència tangible que aquesta institució, al llarg de sis segles d'existència, ha deixat als valencians.

  Show book