D'autres livres qui pourraient vous intéresser

• 

  Patriotes filipins a Barcelona...

  Salvador Alegret

  • 0
  • 0
  • 0

  Patriotes filipins a Barcelona és una monografia centrada en una petita finestra de temps (1880-1898), en la qual uns joves patriotes filipins, majorment estudiants universitaris a Barcelona, de bracet amb intel·lectuals conterranis exiliats, refermen la consciència nacional que tenien sobre el seu país. Aquests patriotes, coneguts com ilustrados al seu país, catalitzaran indirectament l'esclat revolucionari de la colònia a les darreries del segle xix, que portarà el caduc imperi espanyol, en un context internacional advers, a retirar-se d'aquelles terres asiàtiques i de les altres possessions d'Oceania, tot abandonant-les a mans d'altres potències.
  Intel·lectuals cabdals en l'emancipació nacional de les Filipines, com ara José Rizal, Marcelo H. del Pilar, Graciano López Jaena i Isabelo de los Reyes, son tractats amb cert detall.

  Voir livre

• 

  Premsa valencianista - Repressió...

  Francesc Martínez Sanchis

  • 0
  • 0
  • 0

  Després de la desfeta del valencianisme republicà com a conseqüència de la Guerra Civil, a finals dels anys cinquanta del segle XX la premsa valencianista reprèn la tradició històrica. Entre 1958 i 1987, anys que abracen el franquisme, la Transició i la primera legislatura autonòmica, van sorgir tot un seguit de revistes que empren el català com a element recuperador de la identitat valenciana. Publicacions com Gorg, Dos y Dos, Saó, Valencia Semanal, Trellat, Generalitat, L'Espill, l?Horta o El Temps, entre altres, configuren un nou teixit identitari que aglutinarà persones forjades en la lluita antifranquista i les plataformes democràtiques de la Transició, influenciades pel nou valencianisme articulat al voltant del pensament de Joan Fuster. Aquest moviment va dipositar en la premsa moltes de les esperances de normalització de la llengua.

  Voir livre

• 

  Nocturns

  Kazuo Ishiguro

  • 0
  • 0
  • 0

  Nocturns, primer llibre de relats del Premi Nobel Kazuo Ishiguro, aplega cinc històries que es poden llegir com si fossin estudis i variacions sobre uns quants temes, o com un concert que exposa aquests temes al primer moviment, els va combinant en els següents i els resol a l’últim. Totes cinc es configuren a partir d’elements habituals en l’autor: l’acarament entre les promeses de joventut i els desenganys del temps, el meravellós i decebedor misteri de l’altre, els finals ambigus i sense catarsi. I la música, sempre relacionada íntimament amb la vida i l’obra d’Ishiguro. I, per sobre de tot, un marcat sentiment de desarrelament en els personatges, que sempre estan de pas. 
  Kazuo Ishiguro, japonès nacionalitzat britànic i vinculat generacionalment, segons la crítica, amb Ian McEwan, Martin Amis o Julian Barnes, posseeix uns quants trets de l’extraterritorialitat de què parlava George Steiner. És particularment sensible a la forma d’expressar-se dels personatges segons la procedència i el medi social de cada un. N’hi ha que parlen com si pensessin en un altre idioma. A un dels narradors li agraden els mots de vici passats de moda. I a les històries s’encreuen subtils jocs de repeticions. A totes s’hi estableix una mena de triangle, fins i tot a la penúltima, que només té dos personatges. I s’hi barregen noms històrics amb altres d’inventats, en una demostració de solvència estilística.

  Voir livre

• 

  L'espai de la imaginació

  Ian McEwan

  • 0
  • 0
  • 0

  Són compatibles la llibertat estètica i el compromís polític? McEwan hi reflexiona a partir d'Orwell i Camus.  
  El 1940 George Orwell va publicar l’assaig «Dins la balena», en què es preguntava com poden conjugar els escriptors la llibertat estètica i el compromís polític. Són compatibles? Té sentit exigir a un creador que denunciï en les seves obres les injustícies del món? Anys més tard, el 1957, Albert Camus –un altre heterodox antitotalitari– reflexionava encara sobre el mateix tema. 
  Avui, en un context d’incertesa, Ian McEwan aborda la qüestió a partir d’aquests dos il·lustres predecessors: les seves idees continuen interpel·lant-nos i ens ajuden a veure-hi més clar.

  Voir livre

• 

  Suspens Com escriure una...

  Patricia Highsmith

  • 1
  • 2
  • 0

  «Aquest llibre no és un manual d'instruccions. És impossible explicar com s'escriu un llibre reeixit, és a dir, llegible. Però això és el que fa que escriure sigui una professió activa i emocionant: la possibilitat sempre present de fracassar.
  Molts escriptors novells pensen que els autors consolidats han de tenir una fórmula d'èxit. Per damunt de tot, aquest llibre desfà aquesta idea. No hi ha cap secret per triomfar escrivint fora de la individualitat, o diguem-ne personalitat. I, com que cada persona és diferent, només l'individu pot expressar el que el distingeix dels qui l'envolten.
  Això és el que jo anomeno l'obertura de l'esperit. Però no és una cosa mística. És simplement una mena de llibertat; una llibertat organitzada. Suspens no aconseguirà fer treballar més intensament a ningú. El que sí que aconseguirà, espero, és que els qui volen escriure descobreixin el que ja tenen a dins».
  "Consells sensats, benhumorats i pràctics d'una de les escriptores de suspens més importants i reconegudes de la literatura universal", Damon Knight
  "Highsmith és una escriptora a l'altura de Dostoievski, Faulkner i Camus", Los Angeles Times

  Voir livre

• 

  Ocell de bosc Mirar pensar-hi...

  Antoni Puigverd

  • 0
  • 0
  • 0

  Un àlbum de records, idees i pensaments, en què l'Antoni Puigverd expressa la seva visió del món, a través de textos de formats molt diferents.Les experiències al voltant del menjar, des dels primers records amb la família fins al present, són reviscudes en aquest llibre amb pausa i amb una ambició literària cada dia més difícil de trobar. 
  
  Com a La finestra discreta, també de Libros de Vanguardia, Ocell de bosc és una barreja de dietari i llibre de memòries que beu de la tradició de Pla, Leopardi o Goethe.Diversos gèneres s'hi barregen: del narratiu a l'aforístic, de l'assaig literari a l'elegia. També hi treuen el cap figures de l'escena política, amb qui l'autor ha compartit taules i sobretaules. Sense oblidar la crítica a "un temps que s'esforça a ser tràgic i frívol alhora, un temps en el qual, com ja deia Jacques, el criat de Diderot, tothom corre i vola, però encara ningú no sap on va".

  Voir livre