Otros libros que te pueden interesar

• 

  L'atzarosa vida d'Enrique Blat -...

  Joan J. Adrià i Montolío, Josep...

  • 0
  • 0
  • 0

  La historia de Enrique Blat (1879-1951) es la biografía singular de un hombre corriente y un fiel reflejo, al mismo tiempo, de los temores, las esperanzas y las frustraciones de buena parte de sus contemporáneos.
  Molinero por tradición familiar, se inició en la aventura empresarial con una fábrica de conservas vegetales que, hasta que quebró, el año 1929, llegó a tener una significativa actividad exportadora en Europa y en América. De existencia más bien efímera fue la destilería de licores que montó en Caracas con su hermano. El empresario regresó enfermo a Liria dos años más tarde. Republicano desde su infancia, trabajó de escribiente municipal y participó activamente en la vida política local. El desastre de 1939 le afectó trágicamente. La represión franquista le dejó sin faena y se encarnizó con su familia. Sobrevivió aún al triste ambiente de la posguerra ingeniándoselas para ganarse la vida.
  La vida de Enrique Blat es, por tanto, excepcional y normal al mismo tiempo, una aventura que nos sitúa en el tiempo que le tocó vivir.

  Ver libro

• 

  La Via Bàltica - El somni...

  Jordi Arrufat

  • 0
  • 0
  • 0

  El 23 d'agost de 1989 dos milions de bàltics es van donar la mà per recuperar la propietat dels seus països, perduda exactament cinquanta anys abans pel Pacte Molotov-Ribbentrop. L'una al costat de l'altra, totes aquestes persones van dibuixar sobre el mapa d'Europa, des de Tallinn fins a Vílnius, un camí de sis-cents noranta quilòmetres, la Via Bàltica. Se'n van sortir i poc després quedaven restituïdes les repúbliques d'Estònia, Letònia i Lituània, alliberades del domini soviètic.
  Han passat tres dècades i ara Jordi Arrufat en fa balanç. Després de recórrer-la a peu i de parlar amb els seus protagonistes —i amb els que se n'han beneficiat—, escriu un relat fresc i documentat perquè entenguem què queda d'aquella proesa històrica en l'esperit i la memòria dels estonians, els letons i els lituans. Sabrem com va ser possible organitzar la Via Bàltica superant les adversitats, sense mòbils ni internet i sota un règim totalitari i violent.
  La Via Bàltica és el retrat d'unes societats dinàmiques, instal·lades ja a l'Europa democràtica, que encaren el futur, tot i la bel·ligerància de Rússia, amb confiança. El vent sembla que bufa a favor seu.

  Ver libro

• 

  Film & Soda - Articles feministes

  Rosa Maria Arquimbau

  • 0
  • 0
  • 0

  «És necessari que no tractem el feminisme entre glopadetes de te, com l'hem tractat sempre. Cal que li concedim una més gran atenció que la que es concedeix a un passatemps de tarda».
  Rosa Maria Arquimbau (1909-1992) va ser l'única periodista dels anys trenta que va tenir una secció fixa en un diari, amb una capçalera pròpia. Duia per títol «Film & Soda», i es va publicar a La Rambla entre 1930 i 1932. Aquest volum presenta els millors articles d'Arquimbau publicats en aquella columna, més una selecció dels que va publicar a L'Opinió i tres reportatges periodístics per al setmanari Imatges. Una mostra representativa, per tant, d'una de les plomes més modernes del període. L'autora hi demostra una especial combinació de murrieria, compromís i desencantament. Arquimbau era una feminista que anava per lliure; una pionera que va obrir més camí del que se li va reconèixer.
  Amb edició i epíleg de Julià Guillamon i pròleg d'Irene Pujadas.
  Film & Soda és un dels títols que forma part de la col·lecció «Autories».
  A Comanegra també hem publicat quatre volums d'Arquimbau que formen una petita col·lecció tancada: L'enigma Arquimbau, Cor lleuger, Prostitució i Quaranta anys perduts.  

  Ver libro

• 

  El camp periodístic valencià -...

  Mònica Parreño

  • 0
  • 0
  • 0

  En el context de la crítica situació del periodisme al País Valencià, aquest llibre estudia i analitza el camp periodístic i els professionals de la informació, els emissors, els públics i la qualitat periodística. L'anàlisi mostra com l'impacte de la societat de la informació, la crisi del mercat publicitari i les polítiques de comunicació i culturals esdevenen factors determinants en la configuració i la pervivència dels espais comunicatius. Amb dades referides a premsa, ràdio, televisió i Internet es mostra l'evolució dels emissors i els públics al PV. Al capdavall, l'anomenada crisi del periodisme, lligada a la crisi econòmica, corrobora el principi segons el qual com més feblesa democràtica hi ha i més control polític dels mitjans, més greu és el descens de la qualitat periodística i de les condicions adients per al bon desenvolupament de la professió.

  Ver libro

• 

  La Ciutat del Sol - seguida de...

  Tommaso Campanella

  • 0
  • 0
  • 0

  Una utopía es una obra de carácter imaginario que comprende la narración de un viaje, la descripción de un país exótico y la exposición de un sistema social no conocido. La Ciudad del Sol es una utopía en sentido estricto, es decir, una propuesta doctrinal relativa a una sociedad ideal. La obra tiene forma de diálogo entre un genovés, antiguo piloto de Colón, y un hospitalario, en el que el primero informa ampliamente sobre su estancia en la Ciudad del Sol, con referencias pormenorizadas a la organización del espacio físico, la estructura social y política, la religión y las formas de convivencia, en las que destaca el igualitarismo, la comunidad de mujeres o el papel de la astronomía y la astrología. La Ciudad del Sol es una utopía pura y seria. Representa una sociedad que se quiere perfecta, una teocracia con un príncipe elegido entre pocos, una comunidad jerarquizada y sujeta a normas, que recuerdan a las órdenes monásticas o las reglas militares. Es también una antítesis, que muestra los abusos y las injusticias de la sociedad real. En definitiva, una crítica de la sociedad existente y el augurio de una nueva edad de oro. Pese a la diferencia de época y contexto intelectual, se puede encontrar denominadores comunes con determinadas propuestas del socialismo utópico, como la igualdad de tipo comunista, la elevación humana a través de la educación, la creación de condiciones para una vida segura y solidaria a través de unos servicios públicos accesibles para todos y de un urbanismo apropiado.

  Ver libro

• 

  Quadern de dilluns - Educació...

  Jaume Cela i Ollé

  • 0
  • 0
  • 0

  Aquest quadern comença el primer dia de l'any 2012 i acaba el dia 31 de desembre. És un quadern de notes que l'autor ha escrit cada dilluns. El resultat és com aquelles carpetes dels alumnes que s'han d'endreçar a final de cada trimestre i que recullen el treball fet durant un curs. 
  
  Hi trobareu referències a l'actualitat que parlen del temps que ens toca viure. Un temps present, però que se sap condicionat pel passat, en forma de memòria, i que té la mirada al futur, a la utopia i a l'esperança que sempre suposa un projecte educatiu.
  
  Al llarg de les setmanes apareixen anècdotes, algunes categories, records, vivències, persones, reflexions ètiques i estètiques, preguntes, respostes i noves preguntes que, possiblement, mai no tindran una resposta definitiva. Per això té sentit educar.
  
  També s'hi inclouen resums breus d'alguns dels llibres i de les pel·lícules que l'autor ha llegit o ha vist durant l'any. Per a ell, l'educació, el cine i la literatura formen un tot indestriable, a través del qual ens explica com mira el món i com es veu en ell, en aquest món que intenta conèixer, entendre i millorar.

  Ver libro