Other books that might interest you

• 

  Les feres

  Uriol Gilibets

  • 0
  • 0
  • 0

  Sant Gonera és un poble perdut en algun punt, posem per cas, del deep Solsonès. Un matí de Nadal es desperta amb la visió del rector brandant la relíquia del sant Prepuci, nu, cridant i rient a cor què vols. Amb el fred que carda. Després el rector s'esfuma, engolit pel bosc frondós. Ves que no s'hagi convertit en una fera, com tothom que per una raó o altra vol desaparèixer del poble.
  
  Així comença «Les feres», escrita en estat de gràcia, en què el protagonista és el poble i els seus peculiaríssims vilatans. I el bosc i el sotabosc, i les feres que l'habiten.
  
  Empeltada d'un humor descordat, atàvic i popular, Uriol Gilibets reescriu la tradició per fer-se-la seva. El seu univers agermana Raimon Casellas amb Amanece que no es poco de José Luis Cuerda; l'escatologia catalana amb l'absurd dels Monty Python; el seny amb la rauxa. Tot plegat per descobrir-nos la grandesa i les misèries d'un poble que podria ser el nostre. Aviat és dit. Poca broma. No res.

  Show book

• 

  El cercle de Felanitx

  Miquel Barceló Perelló

  • 0
  • 0
  • 0

  Memòria i mite de Felanitx en l’obra narrativa completa d’un gran savi mallorquí. 
     
  El present volum recull l’obra narrativa completa de l’historiador Miquel Barceló Perelló (Felanitx, 1939-2013), integrada pels reculls de narracions El terme de Manacor (2007) i Trenc d’alba (2009), el text per a una exposició del pintor homònim i convilatà «Miquel Barceló vist per Miquel Barceló» (2010) i la novel·la autobiogràfica L’hivern de 1947, a la vila, «malauradament inconclusa, tot i que no incompleta», com diu Emili Manzano al pròleg. 
  Especialista en la societat d’al-Andalus i les conquestes feudals –en alguna ocasió es va definir com a «estudiós d’exterminis»–, en les obres que constitueixen El cercle de Felanitx va rescatar la memòria del seu Felanitx en una Mallorca en plena postguerra. Precís en les descripcions del poble i els seus habitants, determinat a l’hora de fixar els detalls d’una feta, atent a reproduir tant la parla com els silencis del seu temps, Barceló va bastir en una obra tan breu com vibrant tot «un món d’una absorbent complexitat simbòlica, històrica i emotiva», en paraules de Julià Guillamon.

  Show book

• 

  Picadura de Barcelona

  Adrià Pujol

  • 0
  • 0
  • 0

  UN DELS 10 MILLORS LLIBRES DE LITERATURA CATALANA DE L'ANY SEGONS EL PERIÓDICO.
  Barcelona té l'habilitat de viure immersa en un batibull considerable. Els Jocs Olímpics, el Fòrum, els okupes, les acampades, els preus que pugen, la gent que passa i els carrers, que es queden. La ciutat és un rusc de passions. Uns l'adoren. D'altres la cremarien.
  Després d'enlluernar la crítica amb Escafarlata d'Empordà i Alteracions, Adrià Pujol s'atreveix ara a disseccionar, amb intel·ligència, perspicàcia i ironia, la ciutat i de retruc el país.

  Show book

• 

  L'amor que molesta

  Elena Ferrante

  • 0
  • 0
  • 0

  La relació entre la Delia i la seva mare, l'Amalia, era cruel i passional. La mort sospitosa de la mare el dia de l'aniversari de la Delia la porta a recórrer la seva terra napolitana per intentar esbrinar què va passar, amb qui estava i qui era en realitat la seva mare. La seva investigació no dona treva i a "L'amor que molesta" intenta transformar una quotidianitat familiar turmentada en un thriller domèstic que ens deixa sense alè.Es tracta de la primera de les novel·les d'Elena Ferrante. L'obra amb què l'autora revela el seu talent en el món de la literatura italiana contemporània i sorprèn el món sencer amb la seva força literària. Un thriller familiar que manté el lector atrapat des del començament.Aquest audiollibre està narrat en català-

  Show book

• 

  I del cel van caure tres pomes

  Nariné Abgarian

  • 1
  • 0
  • 0

  L'Anatòlia és una dona abonyegada per les desgràcies que es refugia a la biblioteca del poble (amagant els llibres del comte Tolstoi, per qui professa un odi rotund); en Hovhannés es fuma el tabac de la seva collita enrotllant-lo amb el paper de la «premsa babaua» i de llibres vells, perquè no n'hi ha cap altre. I només són dos dels personatges inoblidables d'aquesta novel·la. Maran és un món que sembla que té els dies comptats, però aviat ens adonarem que, en realitat, aquest poble perdut al cim de la humanitat, en un racó del Caucas, està empès per una energia immortal. Premi Iàsnaia Poliana, fenomen editorial a Rússia i traduït a una vintena de llengües, la commovedora rondalla armènia de Nariné Abgarian arriba a casa nostra de bracet d'una traducció que fa obrir la gana.

  Show book

• 

  Les cares

  Tove Ditlevsen

  • 0
  • 0
  • 0

  Som a Copenhaguen l'any 1968. La Lise, autora de llibres infantils, casada i amb tres criatures, comença a sentir-se assetjada per cares sense cos i veus estranyes. Està convençuda que el seu marit, que li és infidel, la deixarà, i que hi ha gent que conspira per fer-li mal. I, sobretot, té por de no ser capaç de tornar a escriure mai més. Però quan finalment cau en un infern de pastilles i hospitals psiquiàtrics, la Lise es planteja si la bogeria, al contrari del que se sol pensar, no serà en realitat la millor manera de sentir-se lliure, d'escapar d'una realitat que se li fa insuportable. Basada en la seva vida, que l'autora va relatar esplèndidament al volum de memòries, Trilogia de Copenhaguen, Les cares és una novel·la breu, intensa i commovedora que explora la bogeria des de dins, amb tota la vivesa i intensitat de l'experiència viscuda.
  
  "Un testimoni intel·ligent i mai sensacionalista sobre un tema tractat a bastament —la lluita d'una artista per fer la seva feina, sense sentir-se culpable per la família o el món exterior. Admirable i sense cap mena d'autocompassió, sovint irònica, Ditlevsen és una veu imprescindible", Kirkus
  
  "El fet que Ditlevsen patís problemes mentals explica en gran part l'autenticitat aclaparadora d'aquesta novel·la. Però Les cares és molt més que un estudi científic perquè, treballant des de dins, Ditlevsen és capaç d'explorar els contorns sorprenents de l'experiència de la Lise: des del seu punt de vista, la bogeria pot ser divertida, dolça i segura, i molt més il·luminadora que la 'realitat' de la qual vol fugir", The New York Times

  Show book