Other books that might interest you

• 

  L'Estat dels jueus - Assaig...

  Theodor Herzl

  • 0
  • 0
  • 0

  La peculiaridad de este escrito clásico de Theodor Herzl, manifiesto inaugural del sionismo moderno, fue de los primeros en tratar la «cuestión judía» como un problema nacional. A partir de un análisis exhaustivo de las causas y consecuencias del antisemitismo creciente en la Europa de su tiempo, desarrolló la idea que la única manera de superar la miseria y la discriminación, la persecución y las humillaciones del pueblo judío era la creación de un Estado propio e independiente, una patria que acogería los judíos de la diáspora y los protegería. A la realización de esta idea dedicó Herzl su vida, y puso en marcha una corriente política -el sionismo- que finalmente, tras grandes vicisitudes, se pudo lograr con la fundación de Estado de Israel. He aquí tanto la fuerza como las limitaciones de un texto que ha marcado la época contemporánea.

  Show book

• 

  Captius i senyors de captius a...

  Antoni Ferrer Abárzuza

  • 0
  • 0
  • 0

  Després que Jaume I conquerís Mallorca, Eivissa va ser l'objectiu dels nobles feudals. Conquerida el 8 d'agost de 1235, els pocs documents existents mostren que la seua població andalusí va ser objecte de desplaçaments i captivitat. Cap a 1260 s'hi havia consolidat una oligarquia local d'alguns cavallers i prohoms que cultivaven vinya, blat i collien sal de les Salines, tot gràcies a l'ús de captius. Aquells captius o esclaus foren, primer, els indígenes, i després, sarraïns portats a l'illa per corsaris i mercaders. Elaborat sobre el registre documental de la captivitat insular, aquest llibre proposa una reflexió sobre les causes i implicacions del fet que la historiografia haja generalitzat l'ús de les paraules 'esclau' i 'esclavitud' i que haja originat així una distinció entre captiu i esclau que, en realitat, no es detecta en les fonts.

  Show book

• 

  Sàtira i falles - Les...

  Josep Lluís Marín i Garcia

  • 0
  • 0
  • 0

  Els textos que Josep Bernat i Baldoví va escriure a mitjan segle XIX per desenvolupar l'argument de diverses falles plantades a la ciutat de València són les explicacions falleres més antigues que es conserven i constitueixen una de les parts més populars de la seua obra. Més enllà de les visions simplificadores que encara envolten l'autor, els escrits fallers de Bernat es revelen rics en matisos, amb una àmplia varietat de temes (morals, però també culturals, polítics o socials), acompanyada d'una notable habilitat per a entrellaçar-los mitjançant la metàfora, la ironia i, sobretot, el joc de paraules i el doble sentit. Aquesta edició crítica posa a disposició del lector actual les explicacions falleres de Bernat i Baldoví tot inserint-les en el seu context social, cultural, polític i literari.

  Show book

• 

  Per què vaig ser el secretari de...

  Jesús Arnal

  • 0
  • 0
  • 0

  Per què vaig ser el secretari de Durruti? És la narració, escrita en primera persona de les experiències que l'autor, mossèn Jesús Arnal, va viure durant la guerra civil, al costat de Bonaventura Durruti i altres anarquistes que lluitaven contra l'exèrcit franquista. El testimoni de Jesús Arnal permet de dibuixar un perfil de Durruti més humà i més real que no pas el que altres textos sobre la guerra n'havien establert. Arnal, que no va passar d'un oficinista de la Columna Durruti, però que a pesar de ser capellà va arribar a un grau d'intimitat i d'amistat amb el líder anarquista, parla amb naturalitat, frescor i intel*ligència, d'episodis de la guerra i de la Columna Durruti sense ressentiment, actitud de revenja ni confrontació ideològica. Simplement explica les coses tal com les va veure un home bo que va haver d'adaptar-se a la realitat històrica.

  Show book

• 

  Foucault: un il·lustrat radical?

  Josep Antoni Bermúdez Roses

  • 0
  • 0
  • 0

  Michel Foucault ha sido considerado un nihilista, un neoanarquista, un antiilustrado, un neoconservador y, en definitiva, un peligroso irracionalista, desde las posiciones canónicas del racionalismo y la modernidad. La tesis que aquí se mantiene es justamente la contraria. Es cierto que Foucault no sólo ataca a aquello irracional de  la sociedad moderna, sino que ataca y desenmascara precisamente la parte que muchos quieren salvar: el componente racional y humanitarista, y de aquí las impugnaciones en nombre de la racionalidad. La lectura que se propone en estas páginas ?oblicua, lateral, a partir del Foucault disperso- permite, en cambio, leer su obra como una aportación muy personal al proyecto moderno e ilustrado, atenta a los mecanismos profundos, y a menudo olvidados, de dominación. Crítica radical y defensa de la Ilustración no son una dualidad opuesta, sino todo lo contrario, son una dualidad complementaria y necesaria. En Foucault la crítica radical y consistente a la razón se convierte en realidad en una versión sui generis de la teoría crítica, se convierte en una forma radical de modernidad.

  Show book

• 

  George Steiner l'hoste incòmode...

  Nuccio Ordine, George Steiner

  • 0
  • 0
  • 0

  En aquest llibre, testimoni de la profunda amistat entre George Steiner i Nuccio Ordine, l'amor pels clàssics, la passió per l'ensenyament i el paper essencial de la literatura per a la humanitat constitueixen els temes d'un intens diàleg nodrit durant més de quinze anys. Ordine hi traça un original retrat de Steiner, a qui descriu com un «hoste incòmode» que va habitar el judaisme, la literatura i la vida d'una manera molt singular: no només va dir sovint el que molts haurien preferit callar, sense atenir-se a les convencions o els tabús, sinó que la seva concepció mateixa de la vida va trobar el seu veritable fonament en la idea de l'hoste. Un ideal tan necessari com difícil de dur a la pràctica: no tant una invitació a respectar passivament les lleis de qui ens acull com l'oportunitat de contribuir a millorar la vida dels altres i la pròpia a través de l'intercanvi d'idees i el diàleg.
  
  «Una delícia per a tot amant del deixant humanístic, i, més encara, li darà ànim i esperança. Les humanitats encara no reviscolaran, però llibres com aquest permeten respirar fondo, confiar-hi».
  Jordi Llovet, El País
  
  «El retrat que el lector acaba tenint d'aquest gran humanista revela un ésser que ja no necessita amagar les seves fragilitats ni les seves frustracions».
  Germán Cano, El Cultural
  
  «Poques vegades el plaer pel coneixement i l'amor immarcescible als clàssics troben un encaix tan fecund com en aquestes converses que Nuccio Ordine aplega al seu llibre. Un testimoniatge desbordant de saviesa, el d'aquests dos humanistes ja absents».
  Josep Gras, El Temps
  
  «El llibre llisca com una font ufana plena de savieses contades amb emoció, senzillesa i alegria. Produeix sacsejades sísmiquies d'un efecte regenerador. Un llibre per llegir, subratllar i rellegir».
  Biel Mesquida, Diario de Mallorca
  
  «Un bon llibre per entrar o per comprendre millor Steiner i la seva època».
  Joan Cuscó i Clarasó, El 9 Nou

  Show book