Other books that might interest you

• 

  Jo també soc de fang - Una...

  Núria G. Caldés

  • 0
  • 0
  • 0

  Quan l'escriptora i escultora Núria G. Caldés va conèixer l'art Jōmon, el primer que va pensar va ser: «Jo també soc de fang». I després: «Jo també vull ser un dogū», unes figures característiques que protegeixen l'existència perquè flueixi sempre, que recorden que la mort no existeix i que tot és vida. Que preguen per la salut dels infants, per les collites abundants, per una bona caça o una pesca generosa, per l'absència de malalties.
  I va decidir emprendre un viatge que la va dur a Niimi, al Japó, per conèixer els secrets del Jōmon, l'estil escultòric tradicional nipó entre l'any 14500 i el segle IV aC.
  El mestre Ifurai, continuador de l'art ancestral, li va evidenciar que tots els objectes, animals i persones són igual d'importants. En aquell racó de món, de natura exuberant, es va dedicar a aprendre com treballar el nendo, el fang, amb unes mans que, mentre s'omplien d'humilitat, deixaven de ser només les seves.
  Jo també soc de fang és una immersió en un univers prodigiós, una crònica literària i vital que amplia l'espai del que coneixem.

  Show book

• 

  (Des)acords

  Various Authors

  • 1
  • 7
  • 0

  Quina dimensió social adquireix la música en el món sorollós d’avui? Té sentit parlar del binomi culta/popular? Com podem valorar-ne els usos? O judicar-la des del punt de vista estètic i cultural? Qui decideix els gustos del públic? Hi ha prou orelles per a tants espais o mitjans consagrats a la música? S’ensenya bé en els nivells educatius? En quina conjuntura es troba la música en català? Especialistes diversos reflexionen sobre l’estat de la música als Països Catalans des del 1975. Tot i la precarietat de les polítiques culturals i els dèficits estructurals que arrossega, les valoracions recollides demostren l’esplèndi-da varietat musical que es viu ara i aquí.

  Show book

• 

  El ball dels espies - Músical i...

  Vicent Sanz Pérez

  • 0
  • 0
  • 0

  A Biar, vila fronterera del sud-est del País Valencià, any rere any es representa, el segon dia de les festes majors de Moros i Cristians, el Ball dels Espies. L'afamada tonada, amb la pantomima, l'ambaixada, el ball, la Mahoma i els versets conformen en l'actualitat un dels actes festius més emblemàtics de tot el País Valencià. Aquest estudi, a més de traure a la llum la primera transcripció coneguda del Ball dels Espies –obra inèdita de Manuel Quislant Botella– i reivindicar la figura del seu autor, presenta una mostra per ordre cronològic de les diverses variants melòdiques de la tonada, classifica les melodies semblants que s'interpreten arreu del País i fa una comparativa entre les estructures dels diferents balls de nanos i la versió de Quislant, tot relacionant-les amb certs aspectes del Ball de Torrent. Finalment, aporta dues instrumentacions per a banda de música i una adaptació per a dolçaina i tabalet.

  Show book

• 

  Maquis al Montsec - Del Migdia...

  Ferran Sánchez Agustí

  • 1
  • 0
  • 0

  Maquis al Montsec. Del Migdia francès a l'Aran i el Pallars (1944-1956) és un extens treball sobre els moviments guerrillers de 1944 a 1945 a les muntanyes de Catalunya, completat amb una síntesi històrica sobre la presó de Sort, transformada en el Museu Camí de la Llibertat. El llibre ens assabenta dels meritoris episodis sobre el pas clandestí de frontera protagonitzats per Josep Marsal de Boldú o Meliton Sala de Tòrrec i de la persecució a França, a causa de la Guerra Freda, de rojos exiliats, com el metge de Llimiana Josep Bonifaci Mora. També parla del sometent, del mite de la Pastora, del contraban i de l'estraperlo. A l'obra s'expliquen els crims de la Clua de Montsec (Sant Esteve de la Sarga, 1947) i Montgai (Viacamp i Lliterà, 1950), a més de l'homicidi d'Abella de la Conca el 1949 i del cas de l'últim maqui garrotat a Lleida en una silenciada execució el 1956, precedida de quatre guerrillers morts a Baén, Taús, Sant Guim de Freixenet i Vilanova de la Sal.

  Show book

• 

  El record de la bellesa

  Oriol Broggi

  • 0
  • 0
  • 0

  «El teatre es basa en el record. El seu motor, i l'únic que en quedarà, és el record que arribarem a deixar al cor de l'espectador, i com maldarà per mantenir-s'hi».
  
  A l'hora d'enfrontar-se a una obra d'art, pot ser la bellesa un fi en ell mateix? Quina és la feina real d'un director de teatre que es proposa aixecar una funció que perduri en el record de l'espectador? Com treballa aquest director que sap que el dia que la seva feina fructifiqui, no serà en escena per recollir els aplaudiments? Totes aquestes preguntes i moltes més són les que intenta respondre Oriol Broggi en aquest assaig essencial sobre la creació artística.
  
  Amb El record de la bellesa, una de les personalitats més determinants del teatre català del segle XXI ens parla del seu procés creatiu, ens convida a conèixer la seva personalitat i ens aporta noves visions sobre Sòfocles, Shakespeare, Txékhov, Lorca, Espriu, la tradició i el teatre contemporani.

  Show book

• 

  La nit portuguesa

  Gabriel Ventura

  • 0
  • 0
  • 0

  A principis de setembre de 2018, l'excèntric equip d'Andergraun Films, liderat pel director Albert Serra i la productora i actriu Montse Triola, arriba a l'Alentejo, al sud de Portugal, per rodar la que serà la pel·lícula més provocadora i procaç del cineasta de Banyoles: Liberté, que acabarà guanyant el prestigiós premi especial del jurat al Festival de Cannes de 2019, dins la secció Un Certain Regard. Entre els actors destaquen dues velles glòries del cinema europeu: Helmut Berger —adonis del cinema de Visconti— i Ingrid Caven —musa de Fassbinder. La pel·lícula es rodarà de nit, en ple bosc, on s'escenificaran les sàdiques trobades sexuals d'un grup de llibertins del segle XVIII. Per documentar aquesta aventura, Albert Serra va convidar el poeta Gabriel Ventura a escriure una crònica del rodatge. La nit portuguesa s'endinsa en la peculiar manera de treballar —oberta a l'imprevist i l'atzar— d'un dels directors més originals del cinema contemporani.

  Show book