Other books that might interest you

• 

  Curial e Güelfa

  Anonymous

  • 0
  • 0
  • 0

  Nova edició de Curial e Güelfa en catLà actual, a càrrec de Lluís-Anton Baulenas. En un nou format d'un sol volum, pensat com a novel·la per gaudir de la lectura. L'edició es completa amb un epíleg completament nou de l'editora i medievalista Raquel Parera en què destaca la importància de les figures femenines dins l'obra.
  El Curial e Güelfa és una novel·la escrita a mitjan segle xv per un autor del qual en desconeixem el nom. L'obra narra les aventures cavalleresques i sentimentals de Curial, nascut en una família humil del nord d'Itàlia, que de ben jove se'n va a la cort del marquès de Montferrat. Allà coneix la jove vídua Güelfa, senyora de Milà, que esdevindrà la seva protectora i enamorada.
  La valentia i habilitat de Curial el converteixen aviat en un cavaller victoriós, sempre al servei de la justícia, que lluitarà al costat del rei Pere II el Gran, i serà honorat per l'emperador d'Alemanya i pel rei de França. Els èxits, però, aniran acompanyats de temptacions amoroses que faran trontollar la relació amb la Güelfa.

  Show book

• 

  La plaça del Diamant

  Mercè Rodoreda

  • 0
  • 0
  • 0

  "Distingida amiga: Arribo al despatx mort de son, per culpa de vostè. M'he passat la nit en blanc llegint la seva novel·la, sense poder deixar-la. Feia molt de temps que cap llibre no m'havia tret el son d'aquesta manera. Trobo aquesta novel·la simplement formidable. És la seva obra mestra." (Carta de Joan Sales a Mercè Rodoreda, 1961)"Totes aquestes pàgines, poètiques i patètiques, sense un gra de sentimentalisme, m'han emocionat profundament, i les últimes m'han deixat sense alè. Sembla mentida que amb elements tan simples es pugui arribar a una tensió tan extraordinària, a estones inaguantable. Se m'ha nuat el coll tres o quatre vegades, hi ha pàgines d'una veritat que esborrona. Aquest equilibri perfecte entre el dramatisme, la poesia i la banalitat, molt poca gent el deu haver aconseguit. I t'ho dic, no després de llegir una novel·la policíaca, sinó després d'acabar —immediatament després d'acabar— Els posseïts de Dostoievski." (Carta d'Armand Obiols a Mercè Rodoreda, 1960)"Pocas personas saben fuera de Cataluña quién era esa mujer invisible que escribía en un catalán espléndido unas novelas hermosas y duras como no se encuentran muchas en las letras actuales. Una de ellas —La plaza del Diamante— es, a mi juicio, la más bella que se ha publicado en España después de la Guerra Civil. Mi deslumbramiento fue apenas comparable al que me había causado la primera lectura de Pedro Páramo, de Juan Rulfo, aunque los dos libros no tienen en común sino la transparencia de su belleza." (Gabriel García Márquez, 1983)

  Show book

• 

  A tota màquina

  Ethel Lina White

  • 0
  • 0
  • 0

  Després d'uns dies de vacances complicats amb els seus amics, l'Iris Carr decideix tornar a casa sola. Al tren, coneix la senyoreta Froy, una amable institutriu anglesa. Tot canvia quan, després d'una migdiada, desperta i veu que ha desaparegut. Pregunta a la resta de passatgers, però ningú no ha sentit a parlar d'ella: sembla que no hagi existit mai. L'Iris decideix investigar i, a mesura que recopila pistes, s'endinsa en un estrany complot que podria posar en perill la seva vida. 
  
  A tota màquina és l'obra més coneguda d'Ethel Lina White, que en vida va gaudir d'una fama comparable a la d'altres contemporànies com Agatha Christie. La novel·la va inspirar la pel·lícula d'Alfred Hitchcock Alarma a l'exprés i es considera un exemple imprescindible del suspens psicològic. White sap encomanar al lector la paranoia de la protagonista i ofereix un viatge inoblidable que manté atrapat fins a la darrera pàgina.

  Show book

• 

  La follia d'Almayer

  Joseph Conrad

  • 0
  • 0
  • 0

  Escrita el 1895, La follia d'Almayer va ser la primera novel·la de Conrad, i l'obra que el va decidir a deixar el mar per la literatura. La història transcorre en una zona inexplorada de l'illa de Borneo, a la vora del riu Pantai, on s'estableix el comerciant holandès Kaspar Almayer, casat amb una dona malaia que havia estat capturada en un vaixell pirata. L'objectiu d'Almayer és, un cop enriquit, marxar d'allà cap a Europa amb la seva filla Nina, però el seu projecte es veu frustrat quan ella s'enamora d'un nadiu, fill d'un poderós rajà. En aquesta primera novel·la, Conrad hi retrata un món, el dels mars del Sud, que havia conegut en la seva etapa a la Marina Mercant britànica, però al mateix temps ofereix una visió de l'imperialisme que s'allunya de la que havia caracteritzat el gènere de la ficció exòtica. Tot capgirant la percepció colonial dels indígenes com a éssers aptes per a ser conquerits, hi qüestiona l'actuació dels colonitzadors europeus, britànics i holandesos, de manera que mostra la seva fortalesa com a debilitat, els seus somnis com a follia. El llibre va ser portat al cinema el 2011 per la prestigiosa directora belga Chantal Akerman.

  Show book

• 

  Els ous fatídics

  Bulgakov Mikhail

  • 0
  • 0
  • 0

  Moscou, 1928. El professor Pèrsikov descobreix un raig excepcional que fa que els ous fertilitzin a una velocitat extraordinària i amb un vigor inaudit. Això passa en temps de carestia radical per culpa d'una pesta que afecta les granges de gallines russes. El poble passa gana, i el prodigi de Pèrsikov sembla caigut del cel. El govern expropia l'invent del professor i crea un pla esperpèntic per reflotar les granges del país a partir d'un gran centre de producció que, gràcies al raig, crearà unes gallines esplèndidament ponedores. I a partir d'aquí, tot anirà de tort. Què passa quan la ciència cau en mans d'ineptes? Mikhaïl Bulgàkov va escriure aquesta novel·la d'anticipació l'any 1924; una sàtira del que el jove escriptor s'ensumava del règim soviètic. No cal dir que l'obra no li va procurar gaire bona fama.

  Show book

• 

  El misantrop

  Molière

  • 0
  • 0
  • 0

  Hi ha una manera de definir El misantrop: el món contra mi, i, si convé, jo contra el món. Si algú em porta un sonet que és més dolent que el pebre, en nom de què podria afalagar-lo? Si em jutgen perquè he dit allò que havia de dir, per què hauria de buscar algú que recomanés la meva innocència al tribunal? Que tinc raó és clar: que em jutgin, doncs, i demostrin si són al costat de la veritat o amb l'interès que sembla moure-ho tot en el món dels homes. O amb mi o contra mi, amb la raó o contra la raó.

  Show book