Otros libros que te pueden interesar

• 

  Reunió

  Natasha Brown

  • 0
  • 0
  • 0

  «Exquisida, atrevida, absolutament captivadora. Una nova escriptora impressionant», Bernardine Evaristo 
  
  Sigues amable encara que l'ambient et sigui hostil. Ves a la universitat, educa't, fes una carrera professional profitosa. Compra't un pis, compra obres d'art, compra alguna mena de felicitat. Però, sobretot, abaixa el cap. Estigues calladeta. I tira endavant.
  
  La narradora d'aquesta història, una dona negra britànica i d'origen humil, ha aconseguit a còpia d'esforç i sacrificis que li ofereixin un alt càrrec en un banc d'inversions. La seva parella, un home blanc i ric, l'ha convidat a una festa a la casa de camp dels seus pares amb l'esperança que la reunió l'acabarà de fer acceptable per a la família. Però les peces no sempre encaixen, i justament ara, que sembla que ho té tot a l'abast, tot comença a ensorrar-se al seu voltant. 
  
  Aquesta és una història sobre moltes altres històries —històries de raça i de classe, de seguretat i de llibertat, de vencedors i vençuts. Però és abans que res la història d'una dona que gosa agafar el control del seu propi destí, fins i tot posant la seva vida en joc. Reunió és una primera novel·la impressionant, sòlida i intel·ligent, escrita amb un estil torrencial poderosíssim i una precisió poc habitual. 
  
  «M'omple d'esperança que aquest sigui el tipus de llibre que no només marca el moment en què les coses canvien, sinó que també fa possible aquest canvi», Ali Smith

  Ver libro

• 

  Persecució

  Toni Sala Isern

  • 2
  • 1
  • 0

  "Vaig sortir un any amb un home, fins que vaig saber que havia matat la seva dona. Va dir-m'ho ell mateix. Feia deu anys, amb un ganivet, i havia passat per la presó. No vaig poder escoltar-lo més. El vaig acompanyar fins a la porta, li vaig donar la jaqueta i ell va obrir i va marxar.
  
  Em vaig ficar al llit vestida. Al matí havia canviat els llençols per ell, la coixinera feia olor de suavitzant i vaig quedar com narcotitzada pel perfum de les flors estampades als llençols, de les flors de la samarreta i els pantalons que no m'havia tret. L'olor de les garlandes a la pantalla del llum de la tauleta, l'olor de les sanefes de les parets, dels rams de flors a les cortines, de les corones de flors al mosaic. Vaig adormir-me en un núvol de pètals, com si la morta fos jo."
  
   
  
  "Sala domina a la perfecció el llenguatge culte: si el llenguatge fos una fletxa i l'expressió un blanc, els seus tirs farien tots diana."Joan Flores Constans

  Ver libro

• 

  La cosina Rosamund

  Rebecca West

  • 0
  • 0
  • 0

  Els lluminosos anys vint van apagant-se, i ja s'albira la foscor de la Gran Depressió. La Mary i la Rose s'han convertit en pianistes d'èxit, i viatgen pels Estats Units, allotjant-se als hotels més exclusius i anant a les festes més selectes, on el xampany raja a dojo i on els convidats són d'allò més encantadors i fascinants. Totes dues germanes es troben immerses en un món de luxe extravagant i excessos, habitat per falsos filantrops, experts musicals que no passen d'un diletantisme del tot mediocre. Però el que de veritat impedeix a les dues germanes refer les seves vides és la desaparició de la seva mare i el seu estimat germà. La Rosamund, l'altre gran pilar, és a punt de desaparèixer en un matrimoni sòrdid i insípid. Cada vegada més la Rose i la Mary esdevenen el refugi de l'altra en un món estrany. La certesa d'aquesta vida que s'ha fet estranya farà que la Mary busqui refugi, cada cop més, en el seu interior; la Rose, en canvi, de manera sobtada, descobreix l'amor, i tot un món que li havia estat desconegut.Tercer i últim títol que tanca la trilogia de la família Aubrey, «d'una dels gegants de la literatura anglesa del segle xx», segons The New Yorker.«Un dels millors llibres del segle xx.» Alessandro Baricco «Un autèntic gegant del seu moment, tant pel que va escriure com pel que va representar.» Vanity Fair

  Ver libro

• 

  Trencatenebres

  Juli Alandes

  • 0
  • 1
  • 0

  Trencatenebres és com una navalla suïssa: un artefacte del qual sorgeixen tot d'històries, per boca dels seus personatges, que van narrant cadascun la seua història i alhora construint la història de tothom. És una novel·la històrica, un vast fresc que imprimeix una imatge cubista del País Valencià, del 1919 al 1937, entre metges i llauradors, feixistes, anarquistes i valencianistes. És una novel·la policíaca, amb un assassí en sèrie que ve de lluny, es desboca amb el caos de la guerra civil i deixa una estranya marca sobre les seues víctimes. És una novel·la sobre un amor, si no impossible, dificultós com tots els amors, una novel·la sobre la difusa frontera entre el bé i el mal, sobre les esperances perdudes, sobre la distància entre el desig i la realitat, sobre els obstacles que les dones i els hòmens, però sobretot les dones, troben per a poder ser allò que volen ser o allò que són, tot buscant la llum entre les tenebres.

  Ver libro

• 

  Família

  Natalia Ginzburg

  • 0
  • 0
  • 0

   Un retrat meravellós de les realitats familiars del segle XX. 
  Família i Burgesia són els dos relats llargs que formen aquest llibre que Natalia Ginzburg va escriure el 1977. En ells, l'autora es submergeix en un territori molt proper: el de les crisis familiars i els destins dibuixats per la fortuna, la desgràcia, casualitats capricioses i trobades inesperades, amors fràgils i aversions obstinades.
  Natalia Ginzburg segueix els arabescos d'aquestes vides imperfectes amb un estil depurat i líric, caracteritzat per la subtilesa, en un contrapunt submís però implacable que reinventa la música banal i terrible de la vida.
  Un cop més, Ginzburg demostra uns dots d'observació superbs i molt poc habituals. En la recerca deliberada de les coses petites hi trobem la grandesa de la seva literatura.

  Ver libro

• 

  El defecte

  Magdalena Tulli

  • 0
  • 0
  • 0

  Davant dels ulls del lector una plaça d'una gran ciutat sense nom i el tramvia que hi circula cobren vida. En aquest escenari minimalista es desenvolupa una història sobre les vides quotidianes i les passions ocultes dels seus residents. Tot el seu món el controla el personal invisible interessat només a maximitzar els beneficis i a infectar, amb un enfocament omnipresent, destructiu i improvisat, expressió de la seva arrogància, els residents i enverinar-ne les emocions. El desdeny posa en acció un mecanisme de violència i exclusió quan la plaça s'omple d'una multitud de refugiats que, sobtadament desposseïts de les seves llars, hi arriben amb el tramvia.
  La visió dels altres com un tot, sense singularitats i desproveïts de qualsevol emoció o empatia, fa possible veure'ls com un conjunt de problemes i molèsties que cal resoldre sense objectivar-ne les possibles carències i dificultats. Tulli realitza un exercici magistral d'escriptura envers la definició de la subjectivitat de la persona i de com s'enfronta als conflictes socials. En la seva literatura es poden percebre influències de José Saramago, Antonio Tabucchi o Paul Auster.

  Ver libro