Otros libros que te pueden interesar

• 

  999 Les primeres dones...

  Heather Dune Macadam

  • 0
  • 0
  • 0

  El primer transport oficial de jueus a Auschwitz no estava format per combatents de la resistència ni presoners de guerra. No hi havia homes, de fet: eren noies enganyades, que van partir d'Eslovàquia creient que anaven a treballar per al seu govern durant uns pocs mesos. Era una «oportunitat de feina» que, literalment, no podien rebutjar. Les poques supervivents d'aquell grup amb la xifra maquiavèl·lica de 999 dones han ajudat a recuperar el relat ocult de la construcció de Birkenau: una història d'amistat, sororitat i resistència a la barbàrie.

  Ver libro

• 

  El poder de la mentida -...

  Joan Julibert

  • 0
  • 1
  • 0

  En ple debat sobre les fake news i la rellevància que ha adquirit la comunicació a les xarxes socials, Joan Julibert s'interroga a El poder de la mentida sobre el concepte de veritat, i posa sobre la taula la possibilitat que sigui una idea indiscutible. En contraposició, situa la mentida al mateix nivell: tant la veritat com la falsedat són una construcció.
  En aquest assaig, provocatiu i que hauria de ser polèmic, es reclama el dret de la mentida davant el valor absolut de la veritat, i es demostra que el debat sobre les notícies falses és en realitat una guerra de relats interessats, que s'entaula entre els poders establerts, els de sempre, i els emergents.
  Els relats, per tant, es construeixen amb la intenció d'aconseguir l'hegemonia i el domini de la transformació de la realitat que trobem sempre en qualsevol forma de poder.
  L'autor que a La causa del periodisme defensava que la funció del periodisme és guanyar la credibilitat en la persecució honesta de la veritat, ara fa un pas més enllà i accepta que aquesta idea és una convenció necessària, no és un valor absolut.

  Ver libro

• 

  L'espai de la imaginació

  Ian McEwan

  • 0
  • 0
  • 0

  Són compatibles la llibertat estètica i el compromís polític? McEwan hi reflexiona a partir d'Orwell i Camus.  
  El 1940 George Orwell va publicar l’assaig «Dins la balena», en què es preguntava com poden conjugar els escriptors la llibertat estètica i el compromís polític. Són compatibles? Té sentit exigir a un creador que denunciï en les seves obres les injustícies del món? Anys més tard, el 1957, Albert Camus –un altre heterodox antitotalitari– reflexionava encara sobre el mateix tema. 
  Avui, en un context d’incertesa, Ian McEwan aborda la qüestió a partir d’aquests dos il·lustres predecessors: les seves idees continuen interpel·lant-nos i ens ajuden a veure-hi més clar.

  Ver libro

• 

  Què passa als grups - La...

  R. D. Hinshelwood

  • 0
  • 3
  • 0

  La gent sovint se sent totalment desconcertada per les coses estranyes i alarmants que ocorren en grups, en tota mena de grups —grups d'estudi, d'oficines, de clubs, d'organitzacions polítiques, d'equips.
  Aquest llibre tracta sobre les maneres en què els individus, col·lectivament i individualment, intenten protegir-se dels aspectes més negatius de la vida del grup. De manera habitualment inconscient, en els grups es desenvolupen cultures específiques de grup, amb els efectes i problemes corresponents. Les nombroses il·lustracions s'han pres de la riquesa dels grups petits, dels grups grans i també dels sistemes multigrupals que apareixen en una comunitat terapèutica. El llibre s'ha concebut per fer-lo accessible a qualsevol persona que treballi en grups, comitès o institucions.
  L'autor es basa en els escrits d'altres observadors de la dinàmica de grup, en particular Bion, Jaques i Menzies Lyth. La seva singular contribució és aplicar les idees de la psicoanàlisi kleiniana a les reunions grupals. Desplega una forma de categoritzar les cultures de grup —rígida, fràgil i flexible— destinada a assenyalar una base per desenvolupar un mètode d'intervenció dins mateix del grup i en la vida institucional. L'autor, a part de la seva claredat i perspicàcia clínica, ha escrit un llibre realment útil.

  Ver libro

• 

  #FakeYou - Fake news i...

  Simona Levi

  • 0
  • 0
  • 0

  Les fake news no són un fenomen nou: els governs, els partits polítics, els mitjans de comunicació i les grans corporacions —o els monopolis d'informació equivalents en cada època— sempre n'han fet ús interessat. No és sospitós, doncs, que les polítiques i les reformes normatives que s'estan proposant per combatre-les criminalitzin les noves tecnologies i, en canvi, no facin el mateix amb els que s'han dedicat a produir notícies falses des de sempre? Per què en lloc de tallar el problema d'arrel pretenen imposar als ciutadans retallades de les llibertats d'expressió i informació?
  #FakeYou exposa investigacions que desmunten els mites en els quals es recolza l'onada de legislacions lliberticides que patim en l'actualitat. Aquest llibre es planteja com una eina de defensa contra les retallades de les llibertats fonamentals i una arma contra les noves formes de manipulació, mentida i falsificació.
  Un projecte dirigit per Simona Levi, que ha comptat amb la col·laboració de Xnet i Robert Guixaró, a més de Max Carbonell, Gemma Palau, Elizabeth Bodi i Gemma García, Guillem Martínez, Lorin Decarli i Tatiana Bazzichelli, Emanuele Cozzo i Luce Prignano, i incorpora material il·lustratiu cedit per Mariluz Congosto.
  "El que es necessita per lluitar contra les fake news és més i millor democràcia, i menys tecnofòbia i criminalització de les llibertats; més rendició de comptes i verificació, i menys impunitat, paternalisme desinformat i monopoli dels mitjans i dels recursos informatius."

  Ver libro

• 

  Sobre el descrèdit de la modernitat

  Varios Autores

  • 0
  • 0
  • 0

  Aquest volum aplega les actes de les Jornades al voltant d'El descrèdit de la realitat de Joan Fuster. 50 anys desprès. Art, modernitat i descrèdit?, celebrades el 2005 al (MuVIM), en col·laboració amb la Càtedra Joan Fuster de la Universitat de València. Es tractava d'estudiar el fet significatiu que justament l'any 1955 es publicara el primer assaig de Fuster, centrat en una temàtica artística que ocupava, en aquella conjuntura històrica de postguerra, determinades claus polèmiques entre el realisme i l'abstracció pictòrica. Les reflexions que el jove Fuster va desgranar llavors, entorn d'aquestes qüestions, zigzaguejaven hàbilment per la història de l'art, des del Renaixement fins a la segona meitat del segle xx. I aquella particular mirada, cinquanta anys després, podia tenir el seu propi espai en un museu valencià, tot convertint-se en motiu d'estudi i de recerca.

  Ver libro