Other books that might interest you

• 

  Els americans indocumentats - El...

  Karla Cornejo Villavicencio

  • 0
  • 0
  • 0

  Finalista del National Book Award 2020
  Just després de les eleccions que van portar Donald Trump a la Casa Blanca, Karla Cornejo Villavicencio, una de les primeres sensepapers graduades a la Universitat Harvard, s'adona que la història que havia intentat evitar és l'única que vol compartir. I per fer-ho emprèn un viatge pels Estats Units per explicar les vides dels companys que, com ella, no tenen documents del país on viuen.
  Amb una mirada incisiva, Els americans indocumentats combina narracions sensibles i personals sobre la resistència, la bogeria i la mort de dones i homes que els mitjans de comunicació redueixen a simples actors secundaris deshumanitzats i menyspreats.
  Les històries que Karla Cornejo Villavicencio treu a la llum no són alliçonadores ni ingènuament inspiradores, sinó que mostren l'amor, la màgia i el desengany del dia a dia dels seus protagonistes.
  Barack Obama va declarar que Els americans indocumentats, finalista del National Book Award, era un dels seus llibres preferits del 2020, i en va recomanar la lectura.

  Show book

• 

  Tu calla! - Sobre el dret a la...

  Blanca Busquets, Laura Huerga

  • 0
  • 0
  • 0

  Una anàlisi i una reflexió sobre la censura, la repressió de la dissidència i la criminalització de la protesta i de la pobresa.
  Aquest llibre neix de la preocupació personal de les autores pel creixement de les sancions i penes relacionades amb els drets a la llibertat d'expressió, de manifestació i d'informació. L'obra exposa i denuncia el marc legal que empara la censura a l'Estat espanyol, agreujat per l'aprovació de la llei mordassa i l'enduriment del Codi Penal el 2015.
  Alguns dels casos més coneguts dels últims anys ━Valtònyc, Altsasu, els presos polítics catalans, Pablo Hasél, La Insurgencia, Strawberry, o Cassandra, entre molts altres━ i d'altres menys coneguts però igualment importants serviran d'exemple d'aquestes males pràctiques i de com la censura i la repressió poden afectar-nos de forma insospitada.
  Aquesta activitat repressiva ha trobat resposta, afortunadament, en la societat: des de l'activitat de les organitzacions que lluiten contra aquesta llei i les seves aplicacions, com el Centre Irídia, No Callarem, No Somos Delito, Amnistia Internacional, la Plataforma en Defensa de la Libertad de Información, Greenpeace…, fins a les diverses reaccions i formes d'organització contra la censura de diferents col·lectius en forma de manifest, manifestació, caixes de resistència, cançons i campanyes.
  Tu, calla! és una anàlisi i una denúncia de l'actual estat de la censura i la repressió a Espanya i una reflexió sobre les fatals conseqüències d'aquestes polítiques: criminalització de la protesta i de la pobresa, desmobilització, autocensura i servitud d'informació.

  Show book

• 

  El descrèdit de la modernitat

  Neus Campillo Iborra

  • 0
  • 0
  • 0

  La història del segle XX es presenta com la història del «descrèdit de la modernitat». Si l'«edat de la Raó» convé com un títol global per a encunyar el segle XVIII, sens dubte, el «descrèdit de la modernitat» pot definir la característica cultural d'un segle com el que acaba, l'obsessió filosoficointel·lectual del qual ha sigut l'abast i els límits de la modernitat, les seues paradoxes.  La reflexió sobre el que som, sobre el que significa la nostra cultura, la nostra societat, ha sigut un quefer característic de la raó occidental. Prendre consciència de si és un tret definidor del que som. Quan es produeixen situacions crítiques dels paradigmes i de punts de referència, la reflexió en dóna compte com d'una crisi dels seus propis pressupòsits, com un qüestionament de si mateixa. Aquesta és una situació característica del moment actual, i no única en la història de la societat i la cultura occidentals. Més aviat al contrari: és recurrent i podria quedar definida com el «descrèdit de la modernitat».

  Show book

• 

  La filla del mar

  Àngel Guimerà

  • 0
  • 0
  • 0

  És la tercera peça de la trilogia mestra d'Àngel Guimerà: després de presentar el proletariat urbà a Maria Rosa i el rural a Terra baixa, el dramaturg retrata el món mariner, amb la barreja de minuciós realisme i xardorós romanticisme que el caracteritza.Els poderosos protagonistes (l'Àgata, en Pere Màrtir, la Mariona) són envoltats per un cor de personatges aparentment secundaris que representen la comunitat, l'opinió pública, la caixa de ressonància que amplifica i distorsiona els conflictes i en precipita el tràgic desenllaç (mort dels enamorats, l'Àgata i en Pere Màrtir). Tot plegat ben armat amb una estructura dramàtica fluida, una poderosa ambició poètica i una sinceritat expressiva captivadora. Són ingredients que fan de Guimerà un clàssic indiscutible, l'ambigüitat estètica del qual permet, a més, reconduir l'argument i les pulsions emotives per camins que freguin el present.

  Show book

• 

  Barcelona 2020 - Crònica visual...

  Jordi Panyella

  • 0
  • 0
  • 0

  Que un periodista de la premsa escrita, redactor des de fa més de trenta anys, de cop i volta es posi a escriure amb imatges, fent fotografies, només pot voler dir dues coses: o que s'ha tornat boig o que el món s'ha capgirat tant que ni es reconeix.
  Jordi Panyella (Barcelona, 1966) encara continua escrivint al diari El Punt Avui, com sempre, però el món ha canviat radicalment. I sobretot la seva ciutat, arran del brutal impacte de la crisi de la Covid-19. 
  Barcelona 2020 desgrana a través d'un relat teixit amb imatges captades durant el confinament de dos mesos el dia a dia de la ciutat, aquesta meravellosa ciutat, els carrers i la gent, en una primavera única, buida de vida, plena de por i espant, lluites i esperances. 
  És la crònica visual d'un esdeveniment històric que marcarà tota una generació. És un relat únic, carregat d'emocions, el testimoni gràfic d'uns dies irrepetibles.

  Show book

• 

  Jacques Derrida: Democràcia i...

  Laura Llevadot

  • 0
  • 0
  • 0

  El pensament polític de Jacques Derrida (1930-2004) s'articula a partir de la noció d'aporia. La seva crítica a la sobirania, a l'estat nació, a la violència fundadora de tota llei, a la comunitat excloent, al logo(falo)centrisme, a la representació... no deriva en un anarquisme ingenu sinó més aviat en una exigència ètico-política. Es tracta de, malgrat viure en els estats que tenim, malgrat no haver superat la democràcia representativa, romandre oberts a l'heterogeneïtat, a tot allò que l'estat i la seva construcció jurídica exclouen.
  Si alguna cosa defineix la democràcia, per Derrida, és el fet de ser l'únic sistema obert, l'únic capaç de permetre el dret a l'alteritat. És aquesta exigència de justícia la que desborda tot dret i tota estructura estatal. La relació entre democràcia i sobirania esdevé doncs aporètica, no té sortida ni resolució, però per a tot estat constituït, per a tot sistema polític que pretén tancar-se en si mateix i legitimar-se a partir d'un principi fundador, la democràcia serà allò tan difícil de realitzar com d'exorcitzar. La resta no és sinó totalitarisme.
  Amb pròleg del filòsof Joan-Carles Mèlich.

  Show book