D'autres livres qui pourraient vous intéresser

• 

  Anorrear

  Michel Houellebecq

  • 0
  • 0
  • 0

  Una novel·la total: thriller amb elements esotèrics, obra de crítica política, cru retrat familiar i narració existencial sobre el dolor i l’amor.  
  Any 2027. França es prepara per a unes eleccions presidencials i el candidat amb més possibilitats és una estrella de la televisió. L’home fort darre­re de la candidatura és el ministre d’Economia i Finances, Bruno Juge, per a qui treballa com a assessor Paul Raison, el protagonista de la novel·la, un home taciturn i descregut. 
  De sobte, algú puja a internet uns vídeos amenaçadors –en un dels quals es veu el ministre Juge a la guilloti­na– amb uns enigmàtics símbols geomètrics. I la violència passa del món virtual al real: l’explosió d’un portacontenidors a la Corunya, un atemptat contra un banc d’esperma a Dinamarca i el sag­nant atac a una embarcació de migrants a prop de les Pitiüses. 
  Mentre investiga els fets, en Paul s’enfronta a una crisi personal: el seu matrimoni està en des­composició i el seu pare, espia jubilat, pateix un infart cerebral, la qual cosa propicia el retrobament d’en Paul amb els seus germans: una germana catòlica i simpatitzant de la ultradreta casada amb un notari en atur i un germà restaurador de tapis­sos casat amb una periodista de segona fila. A més, a en Paul li diagnostiquen una malaltia greu. 
  Michel Houellebecq compon una ambiciosa novel·la total que és moltes coses alhora: thriller esotèric, obra de crítica política, descarnat retrat familiar i també narració íntima i existencial so­bre el dolor, la mort i l’amor, que tal vegada és l’única cosa que ens pot redimir.

  Voir livre

• 

  Un paradís com el nostre -...

  Laia Beltran, Borja Duñó

  • 0
  • 0
  • 0

  L'èxode urbà dels periodistes Laia Beltran i Borja Duñó es remunta a deu anys enrere, quan teletreballar era molt poc habitual i aquesta tendència encara no havia estat accelerada per una pandèmia. 
  A Un paradís com el nostre narren la seva aventura a dues veus. Ella torna al seu poble i furga en la memòria del paisatge que la va veure créixer. Ell ve de l'asfalt i es troba un món nou i apassionant. 
  Trieu per quin dels dos voleu començar i viatgeu al paradís que han descobert plegats, el que relliga Barcelona amb les Terres de l'Ebre, la seva Califòrnia particular.

  Voir livre

• 

  El ventall finès

  M. Brugués Mitjans

  • 0
  • 0
  • 0

  A la ciutat d'Hèlsinki, poc després de la mort de la seva mare, la Katariina troba entre les seves pertinences un ventall i una carta sense destinatari. Aquestes troballes permeten a l'autora de traslladar una part del relat a la Barcelona de l'any 1935, on la mare va viure una estada breu però emotiva. El ventall enllaça els personatges d'un passat desconegut per la Katariina amb els del seu present. Alhora, la carta li fa avinent una història d'amor viscuda per la seva mare, interrompuda per les guerres que van assolar l'Europa de mitjan segle XX. El desencís inicial de la Katariina es transforma en gratitud quan comprova, amb sorpresa, que la seva mare li ha deixat a les mans la comesa de cloure i recomençar la història d'amor inacabada.

  Voir livre

• 

  L'integrista reticent

  Mohsin Hamid

  • 0
  • 1
  • 0

  Assegut en una taula d'un cafè de Lahore, Pakistan, el jove Changez narra la seva vida a un ciutadà nord-americà que acaba de conèixer. Estudiant brillant, jove promesa d'una multinacional i amant de l'elegant Erika, Changez representava el somni de l'immigrant nord-americà fins que l'atemptat de l'11 de setembre sacseja la seva vida: la desconfiança i el racisme creixent faran que Changez comenci a sentir-se expulsat de la vida occidental i l'arrossegaran a una profunda reflexió sobre l'encaix entre les seves arrels i el món on viu.
  A través d'un monòleg captivador i vertiginós, el jove exposarà les claus que expliquen la fractura actual entre orient i occident. L'integrista reticent és un terratrèmol literari decidit a radiografiar el món on vivim.
  "He de recomanar L'integrista reticent per mil·lèsima vegada. És una novel·la tan punyent i ben aconseguida que fa que agraeixis ser lector." Junot Díaz
  "Alguns llibres són actes de coratge. El que ha fet Hamid amb aquest llibre és extraordinari." The Washington Post
  "Breu, fascinant i discretament furiosa. Un encert clamorós." Sydney Morning Herald
  "L'integrista reticent continua sent una lectura de plena vigència, que ens força a mirar la nostra realitat amb ulls d'estranger i a reflexionar sobre el sentit de la pertinença, del sentir-se autòcton en un món globalitzat. Mohsin Hamid ens col·loca en la incomoditat d'haver de prendre partit." Albert Forns, Diari Ara
  "L'integrista reticent és una novel·la valenta, amb la fluïdesa d'un relat policial i una notable clarividència política." Cultural / El Mundo

  Voir livre

• 

  Belfondo

  Jenn Díaz

  • 0
  • 0
  • 0

  A Belfondo, el temps es va aturar fa molt. És un poble aïllat i misteriós, on hi ha una fàbrica i el seu amo governa les vides de tots els habitants del poble. Cada un d'ells sap que és una peça de l'engranatge i sap el seu paper en aquesta hermètica realitat social.A través de la ploma de Jenn Díaz, el lector coneix Belfondo, no pels seus carrers, sinó per les persones que hi habiten, com l'Arcadi, el mestre del poble, l'Horaci, l'enterrador, la Beremunda, la prostituta, o el seu germà Dositeo. Els seus anhels, inquietuds, il·lusions i rutines es despleguen en les històries entrecreuades i hom llegeix com si tragués el cap per espiar a través de les finestres.-

  Voir livre

• 

  Persecució

  Toni Sala Isern

  • 2
  • 1
  • 0

  "Vaig sortir un any amb un home, fins que vaig saber que havia matat la seva dona. Va dir-m'ho ell mateix. Feia deu anys, amb un ganivet, i havia passat per la presó. No vaig poder escoltar-lo més. El vaig acompanyar fins a la porta, li vaig donar la jaqueta i ell va obrir i va marxar.
  
  Em vaig ficar al llit vestida. Al matí havia canviat els llençols per ell, la coixinera feia olor de suavitzant i vaig quedar com narcotitzada pel perfum de les flors estampades als llençols, de les flors de la samarreta i els pantalons que no m'havia tret. L'olor de les garlandes a la pantalla del llum de la tauleta, l'olor de les sanefes de les parets, dels rams de flors a les cortines, de les corones de flors al mosaic. Vaig adormir-me en un núvol de pètals, com si la morta fos jo."
  
   
  
  "Sala domina a la perfecció el llenguatge culte: si el llenguatge fos una fletxa i l'expressió un blanc, els seus tirs farien tots diana."Joan Flores Constans

  Voir livre