Weitere Bücher, die Sie mögen werden

• 

  El nostre pitjor enemic - XXXIII...

  Jesús M. Tibau

  • 0
  • 0
  • 0

  El general exdictador d'un país inconcret és traslladat d'incògnit a una illa perduda en l'oceà. La seva vigilància s'encomana a un comandant de poca rellevància, un personatge perdedor, secundari, ple de sentiments de culpabilitat per un trauma familiar. La vida l'ha tractat malament, sempre havia tendit a abaixar els braços davant els revesos, i veu en aquesta missió la possibilitat de redimir-se. Però l'illa i el llast del passat esdevenen implacables.
  
  Un retrat de les dificultats de comunicació, dels malentesos intergeneracionals, de la manca de tendresa i amor, de la baixa autoestima.
  
  La primera novel·la de Jesús M. Tibau

  Zum Buch

• 

  L'hostal vermell

  Honoré de Balzac

  • 1
  • 0
  • 0

  A les acaballes d'un sopar a casa d'un banquer parisenc en honor d'un home de negocis alemany, el convidat explica una història de por: l'any 1799, dos joves estudiants de medicina mobilitzats durant les guerres napoleòniques van a trobar el seu regiment en una petita ciutat alemanya. Allà s'allotgen a L'hostal vermell, on coincideixen amb un negociant alemany, amb qui comparteixen sopar i habitació. Aquest els explica que a la seva bossa hi porta cent mil francs en or i diamants. Un dels dos joves somia que mata el negociant i s'apodera dels seus diners. L'endemà, en despertar-se, descobreix horroritzat que el negociant alemany és mort i el seu company ha fugit.

  Zum Buch

• 

  Des de fa dos mil anys

  Mihail Sebastian

  • 1
  • 1
  • 0

  Des de fa dos mil anys és, com afirma Mihail Sebastian, un acte arriscat de sinceritat. Aquest és el balanç que fa l'autor arran de l'escàndol provocat per la publicació, l'any 1934, d'aquesta novel·la amb el pròleg del seu mentor Nae Ionescu, filòsof compromès amb l'extrema dreta i l'antisemitisme, que incorporem en aquesta edició juntament amb un pòrtic de la investigadora i escriptora Marta Petreu.
  Al llibre, que abraça deu anys de la història del Bucarest cosmopolita d'entreguerres, d'una Romania inserida de ple en el continent europeu, l'autor ressegueix la vida del protagonista que escriu en forma de dietari i es planteja amb un estil fi, a voltes racional i èpic, a voltes frívol i evocador, la recerca de la seva identitat jueva.
  El contrast entre la brutalitat del món exterior —en la narració dels abusos antisemites com avantsala del que passaria a Europa— i la veu interior del protagonista sense nom —manifesta en el relat íntim de la resistència per mantenir la llibertat individual— s'escorre enmig de passatges propis de la novel·la psicològica, vetllades de regust modernista, episodis amb debats encesos, escenes que lloen l'amistat o la solitud devastadora i moments sublims com el del retrat d'un llibreter jiddisch.
  Tota una saga de personatges rere els quals Sebastian pren distància del seu món, com si d'un espectador es tractés, per fer-lo arribar tant als lectors d'aleshores com als d'ara: amb la sagacitat de l'escriptor conscient —però no tràgic— del fet jueu.

  Zum Buch

• 

  Josafat

  Prudenci Bertrana

  • 0
  • 0
  • 0

  Josafat és una novel·la que neix en la polèmica i respon també a una voluntat polèmica: des d'una concepció plenament modernista de l'home i del món ataca directament determinades qüestions morals.

  Zum Buch

• 

  El guardià de les trufes

  Fèlix Edo

  • 0
  • 1
  • 0

  En Leovigild ha desertat de l'exèrcit, durant la Guerra Civil, amb l'objectiu de tornar a casa. En el llarg camí que ha d'afrontar recorre una naturalesa desfermada que intenta sobreviure als paisatges arrasats i a la civilització en descomposició.
  En un altre temps, en Lluís i la seua família, tots ells masovers del mas de Forès, viuen i treballen a compàs de les estacions i en contacte amb la terra i les seues entranyes, sense poder restar aliens a les violències que els ha tocat viure. I encara en un altre temps, un dels últims habitants d'un món en extinció conviu amb l'amarga consciència d'aquest final i amb l'estoica resignació per tot el que li ha tocat viure.
  Resolt a no perdre la independència, tot i que sap que amb ell morirà el seu món, encara li queda un bri d'esperança… Hi planteja un rigorós exercici antropològic que és capaç de reflectir els sotracs de la història i que no està exempt de lirisme. L'obra és una conseqüència de les sèries d'articles temàtics que ha escrit a la revista Saó sobre la realitat natural, paisatgística i humana dels Ports i del Maestrat. 

  Zum Buch

• 

  El corb burleta - Contes...

  Edgar Allan Poe

  • 0
  • 1
  • 0

  Enmig de l'edifici de foscor i tenebres que és l'obra de Poe, hi ha una petita cambra per a l'humor més cru i condescendent. Nobles, autors frustrats, escriptors pèssims que triomfen, editors que publicarien el pitjor llibre del món per guanyar quatre cèntims i periodistes que lloarien el dimoni per rebre un copet a l'esquena. Tots hi tenim lloc. Passeu, d'un en un.
  
  «Res no ajuda tant a estimular l'escriptura com un coneixement viscut de primera mà. Vostè ja sap la dita: "La veritat és estranya, més estranya que la ficció", i a més a més s'adapta a cada cas».

  Zum Buch