D'autres livres qui pourraient vous intéresser

• 

  Pasqual Maragall i l'Europa pròxima

  Paola Lo Cascio, Òscar Monderde...

  • 0
  • 0
  • 0

  Pasqual Maragall i Mira (Barcelona, 1941), alcalde de Barcelona i president de la Generalitat de Catalunya, ha estat una figura rellevant de la política catalana i espanyola dels darrers quaranta anys. Seguint amb la voluntat d'analitzar-lo i donar-lo a conèixer, la Fundació Catalunya Europa ha impulsat la realització d'una nova recerca que s'afegeix a les dues ja publicades en torn a la seva figura i la seva acció política: Pasqual Maragall. Pensament i acció i Maragall i el govern de la Generalitat: les polítiques del canvi. Aquest cop per aprofundir en el seu compromís amb el projecte d'integració política europea i la seva incansable activitat internacional, moguda pel convenciment de la importància d'Europa com a arena política fonamental, necessària i de futur.
  En aquest volum es tracta l'experiència de l'alcalde dels Jocs Olímpics i la projecció internacional de Barcelona, de l'home i dirigent polític colpit i compromès amb la pau durant el conflicte dels Balcans, de l'impulsor de la diplomàcia de ciutats i de la cooperació descentralitzada a la Mediterrània, del president del Comitè de les Regions, del professore de la Università Roma Tre que estudia, pensa, debat i reflexiona sobre Europa amb acadèmics i dirigents polítics.

  Voir livre

• 

  Les ciutats interiors - Enviat...

  Lluís Bassets

  • 0
  • 0
  • 0

  Portava mig segle fent de periodista i de cop va ensopegar amb la notícia més extraordinària de la seva vida. Una noticia paorosa que començà gairebé inadvertidament, de primer massa lluny perquè la por arribés fins aquí, però que anà creixent i acostant-se fins a convertir-se en una amenaça per la vida de cadascun de nosaltres i pel planeta sencer. La seva era la primera generació europea que no havia conegut una guerra, i ara es trobava amb una emergencia sanitària que feia córrer el pànic, desbordava els hospitals i omplia els dipòsits de cadàvers. Com una guerra que, al contrari de les guerres, triava la majoria de les víctimes entre els més grans, gent com ell mateix, sobretot quan els trobava aplegats a les residències. Aquesta generació és també la primera que havia gaudit dels antibiòtics i de les vacunes, lluny de la mortaldat secular entre els nadons i els infants que ha portat el dol a les cases durant tota la història de la humanitat. Així és com, en el tram final de la seva carrera, el periodista autor d'aquest dietari es va encarar amb la Covid-19, el nom oficial d'una pandèmia del segle XXI, germana de les pestes medievals, de les infeccions de còlera i tifus del segle XIX, de la grip anomenada espanyola de 1918 i de les més recents del Sida, el Sars i l'Ebola.

  Voir livre

• 

  Un cafè a Roma

  Josep Maria Fonalleras

  • 0
  • 0
  • 0

  Una passejada per Roma de la mà d'un dels gran narradors en llengua catalana.No hi ha una sola Roma; n'hi ha tantes com mirades hi reposen, tantes com passejades o cafès. Roma és un pòsit d'hores viscudes, d'esglésies on tornes a entrar, de columnes i negronis, de l'art que fascina i els ocres que t'atrapen. Aquesta és una Roma íntima, feta de records personals, de viatges i anècdotes, de les veus d'uns altres i de la pròpia veu que mira de copsar-la a través dels detalls. Un poble que és capital sentimental. No és una guia turística ni una enciclopèdia històrica, sinó un retrat de la ciutat i, alhora, un autoretrat de qui la mira i la viu.

  Voir livre

• 

  Titulars i reserves - Cròniques...

  Josep Lluís Micó

  • 0
  • 0
  • 0

  El titular és l'element més rellevant de la informació. La reserva és l'actitud de recel o desconfiança davant d'algú; per exemple, un periodista que pretén revelar amb un bon titular allò que els altres volen amagar, perquè és delicte o perquè és dolorós i humiliant.
  Titulars i reserves presenta tres mostres de periodisme literari sobre realitats i vivències que els actors implicats havien mantingut ocultes fins ara. Així, els relats tracten les experiències d'individus que, després de la derrota, van recórrer a solucions extremes —la violència, la prostitució, el narcotràfic— per iniciar la remuntada. Uns ho van aconseguir i d'altres van optar per una solució dràstica.
  La primera narració, "Consells per tallar una ceba sense plorar", se centra en l'assetjament físic i digital que pateix una família de Madrid instal·lada en un poble petit durant la pandèmia. La protagonista de la segona, "Producte interior brut", és una universitària que es converteix en escort de luxe per guanyar els diners que costa el prestigiós màster que vol cursar. La tercera peça, "Gent que passa", és un experiment que fusiona dos gèneres tan allunyats com l'entrevista i la poesia.

  Voir livre

• 

  Amb cor de foc Correspondència...

  Joan Brossa, Antoni Tàpies

  • 0
  • 0
  • 0

  La correspondència entre el poeta Joan Brossa (Barcelona, 1919-1998) i l'artista Antoni Tàpies (Barcelona, 1923-2012) conforma una documentació íntima excepcional que permet conèixer l'extensa i intensa relació d'amistat i de col·laboració entre dos dels grans referents de l'avantguarda artística i literària catalana de la segona meitat del segle XX. El desembre del 1950, després d'haver inaugurat la seva primera exposició individual a Barcelona, Antoni Tàpies marxava a París, becat per l'Institut Francès. El 15 de desembre de 1950 escrivia al seu amic Joan Brossa per explicar-li les seves primeres impressions de la ciutat i comentar-li com era d'important per a ell la seva amistat. És la primera de les cartes que constitueixen l'epistolari entre els dos creadors format per 32 documents que van del 1950 al 1991. Les cartes són un ric testimoni de la fascinació per París, l'atmosfera asfixiant del franquisme, el descobriment de l'amistat i l'admiració mútua en un moment clau de l'evolució de l'obra creativa del poeta i del pintor. Estimulats, entre d'altres, pel poeta i crític brasiler João Cabral de Melo abandonen el neosurrealisme de Dau al Set i cerquen un nou realisme crític que conduirà a la poesia rasa i essencial de Brossa i a l'informalisme matèric de Tàpies. La crisi i la fi de la seva col·laboració a la revista Dau al Set, l'èxit internacional del pintor o la seva fraternal empremta creativa en llibres d'artista indispensables com Novel·la (1965) o Fregoli (1969), són alguns dels fets que relata aquesta correspondència, fins ara inèdita en la seva totalitat, que compta amb un rigorós estudi introductori i una acurada edició i anotació del crític i assagista Manuel Guerrero Brullet.

  Voir livre

• 

  El xalet de Puigcerdà...

  Jordi Finestres Martínez

  • 0
  • 2
  • 0

  Un capítol de la nostra història ple d’emoció, tragèdia i èpica.
  
  
  Una història commovedora que relata la fundació de Plan al 1937, una ONG dedicada a apadrinar nens i nenes víctimes de la Guerra Civil. Un relat extraordinari sobre les persones que la van fer possible, però sobretot sobre aquells nens perduts entre l’horror de la guerra i retrobats gràcies a l’amor i la generositat.
  
  Un relat humanitari, desconegut fins ara i d’alt interès històric.
  
  La història inèdita de John Langdon-Davies, que narra com l’ONG més antiga del món neix a Catalunya l’any 37.

  Voir livre