Otros libros que te pueden interesar

• 

  La panerola

  Ian McEwan

  • 0
  • 0
  • 0

  McEwan esmola els ullals: una sàtira mordaç de l’Anglaterra del Brexit i l’Europa dels populismes.  
  Ian McEwan presenta una sàtira corrosiva de l’Anglaterra del Brexit i l’Europa dels populismes. L’arrencada de la novel·la és una reelaboració del famosíssim començament de La metamorfosi de Kafka. Però aquí s’inverteixen els termes i ens trobem amb una panerola que, un bon dia, quan es desperta, descobreix que s’ha convertit en un ésser humà enorme, concretament el primer ministre del Regne Unit, anomenat Jim Sams. I no és l’única panerola transformada en polític. 
  El primer ministre invoca el poble per situar-se per sobre de tot i de tothom: l’oposició, els dissidents del seu propi partit i fins i tot el Parlament i les normes més elementals de la democràcia. El seu projecte estrella passa per posar en pràctica una absurda teoria econòmica anomenada «reversalisme» i canviar així la direcció del flux dels diners, de manera que cal pagar per treballar i es reben diners quan es compra. Una fórmula màgica que suposadament ho solucionarà tot. 
  McEwan recorre a Kafka per retratar una realitat que té molt de kafkiana, però el gran referent d’aquesta sàtira és Jonathan Swift, un dels mestres en l’art de servir-se de l’humor per posar en evidència l’estultícia i combatre-la. Des de la perplexitat i la indignació, McEwan ha escrit un llibre d’emergència, contundent i divertit, que denuncia l’alarmant degradació de la classe política. 

  Ver libro

• 

  Un cadàver inquiet

  Salvador Casas

  • 0
  • 1
  • 0

  Que li diguin a l'Àngel Alegre, el protagonista d'aquesta novel·la, si l'ofici de mediador pot arribar a ser ben complicat o no. El que inicialment sembla un cas ben rutinari i senzill —com és la contractació per fer de mitjancer en la separació d'una amiga de la seva companya assetjada pel seu marit, un tal Orlando Pomar— s'embolica de mala manera amb uns quants cadàvers, un d'ells especialment inquiet, de qui Alegre haurà de desempallegar-se'n.
  Així serà com el protagonista es veu abocat en una carrera esbojarrada de fugides, persecucions i mentides, i, fins i tot, haurà de disfressar-se del mateix difunt, tot sigui per evitar l'encalçament dels amics que el persegueixen. I és que res no l'aturarà en l'espiral de delinqüència, perills i correcuites en què es veu involucrat. Convençut que el seu seràfic aspecte el protegeix, actuarà com el criminal que suplanta per aconseguir la seva redempció, amb uns propòsits més que sospitosos.

  Ver libro

• 

  Blancor

  Jon Fosse

  • 1
  • 0
  • 0

  Un home condueix sense saber on va. Gira a l'esquerra i a la dreta, alternativament, i a la fi s'endinsa en un bosc per una pista forestal plena de bonys. No s'atura fins que el cotxe queda encallat al fang, incapaç d'avançar o retrocedir. Comença a nevar, enfosqueix i fa fred, però en lloc d'anar a buscar ajuda, l'home camina per un corriol del bosc, malgrat que ja ha enfosquit tant que amb prou feines pot veure res entre els arbres. Cada cop s'endinsa més en la foscor. Està cansat i mort de fred quan, al cor de la foscor del bosc, es troba amb una presència lluminosa. Blancor és una novel·la brillant sobre la frontera entre la vida i la mort.

  Ver libro

• 

  A quin pis va?

  Esther González Bayo

  • 0
  • 0
  • 0

  És una història que explica la vida dels veïns d’una escala en un moment de crisi personal de cadascú i cadascuna. Els eixos vertebradors de la novel·la són el personatge de la Cuquita, la portera, i un ascensor avariat. Ella coneix bé la història de l’edifici i dels seus habitants. La crisi constitueix en tots ells i elles un moment de canvi, un dolor emocional intens que deriva en una transformació vital.
  
  Els temes tractats són les dificultats econòmiques, la sexualitat, els maltractaments, la maternitat i les inseguretats. La complexitat psicològica ens dificulta la presa de decisions a causa dels patrons de conducta adquirits, però el nostre destí està a les nostres mans.

  Ver libro

• 

  El ball dels estudiants

  Anna Crusafont

  • 0
  • 0
  • 0

  En el cinquantè aniversari del ball que va marcar les seves vides, quatre amigues, ara altre cop reunides, reviuran el passat que van viure plegades.El ball dels estudiants ressegueix la vida de quatre amigues: ­la Salut, la Clara, l'Àngela i la Rosa­ i un moment transcendental, el ball del 12 de maig de l'any 1956, una data que havia de marcar-les per sempre. El temps ha passat i, tot i la promesa de tornar-se a trobar, ja no són les noies d'aquell any 1956, han crescut i s'han convertit en persones diferents, sovint amb vides que les allunyen d'aquelles que havien estat anys enrere. L'any 2006 es commemora el cinquanta aniversari del ball d'aquell any que va passar a la memòria de totes quatre amigues, ara altre cop reunides, mirant el passat que van viure plegades.

  Ver libro

• 

  Contes russos

  Francesc Serés

  • 0
  • 0
  • 0

  Ola Yevguènieva, Véra-Margarita Abansèrev, Vitali Kroptkin, Aleksandr Vòlkov i Iosif Bergxenko eren per a mi uns escriptors desconeguts abans que Anastàssia Maxímovna em fes arribar els seus contes. 
  
  Per a mi, formen part d'una ficció sobre una ficció. Tot el que s'esdevé en els seus relats acaba configurant la història d'un territori i d'un país que podria ser imaginari. Fins i tot en la realitat, ¿no podria ser susceptible d'ésser pensada com una enorme fàbula, la història de Rússia del darrer segle i mig? Un país tan gran que sembla mentida que pugui existir, amb unes epopeies d'una magnitud inconcebible i que ha provocat i patit sismes que es noten arreu del globus. I com si aquesta ficció només es pogués entendre des de la ficció, aquests contes descriuen un arc històric que va des d'aquell principi dels temps que és el segle XIX fins les línies aèries de baix cost. Des de la recreació d'algunes fàbules tradicionals fins la difícil relació de Rússia amb el segle XXI. Els contes parlen de Rússia des de Rússia, lluny dels corrents que intenten fer desaparèixer el lloc en el no-lloc o diluir el jo i el nosaltres en les societats líquides. Són contes físics, concrets, els personatges no tenen ni les angoixes existencials franceses, ni la ironia servil, ni el postmodernisme ubic que dilueix formes i identitats.
  
  Premi Ciutat de Barcelona 2009
  Premi de la crítica 2009

  Ver libro