Mestissa

Maria Campbell

Editora: Club Editor 1959 S.L.

Sinopse

 Ara que la violència post-colonial incideix en la nostra societat, surt en català un dels textos fundadors de la literatura aborigen canadenca. Una relectura del mite americà. Sortida simultània en castellà a Tránsito Editorial. 
Mestissa és el primer llibre d'una activista del Canadà, filla d'aborígens i de colons europeus. Narra la infància i joventut de Maria Campbell, una dona que fa tentines per un món de minories. Víctima de l'opressió racial i de la seva condició mestissa, aquí blanca, allà índia, Campbell veu com la seva cultura es perd en nom del "progrés" i d'una societat que no suporta la diferència.
El testimoni íntim de Campbell va acompanyat d'una qüestió col·lectiva: el genocidi colonial. La història de Mestissa és dura. La pobresa, la prostitució, les agressions dels homes, la segregació racial o l'addicció a les drogues són omnipresents en un relat nu de tot efectisme. Darrere hi ha els anys de qui ha superat el rancor. I una literatura tendra i càlida només a l'abast dels escriptors que tenen de debò alguna cosa per transmetre.
Mestissa va publicar-se el 1973. La seva traducció al català s'ha fet amb la nova edició del text que recupera el capítol censurat en què Campbell és violada per un agent de la policia. No és casual que coincideixi amb els moviments #MeToo i #BlackLivesMatter, quan el Canadà reconeix les víctimes d'abusos sexuals comesos contra dones indígenes.

Disponível desde: 21/10/2020.

Outros livros que poderiam interessá-lo

Córrer

Jean Echenoz

A l'Emil no li agrada l'esport però sempre diu que no amb un somriure. "Vam haver d'insistir perquè l'Emil comencés a córrer. Però quan va començar, ja no es va aturar. No va parar d'accelerar. Vet aquí l'home que va córrer més de pressa sobre la Terra." Aquesta és la història de l'Emil Zatopek, un home que inventarà noves formes d'entrenament per córrer cada cop més de pressa. Primer sorpren Txecoslovàquia amb els seus rècords, després sorprendrà el món. Un parell d'Olimpíades més tard se'l considera invencible. Però en la seva vida, a més d'enfrontar-se amb els rivals a la pista, haurà de lluitar també contra el règim opresor, sigui quin sigui aquest. Amb la seva escriptura plena d'ironia, Echenoz ens relata quaranta anys d'una vida excepcional i, com la de qualsevol de nosaltres, amb un destí marcat pel poder.

Ver livro

El món d'ahir - Memòries d'un...

Stefan Zweig

'El món d'ahir' és un dels testimonis més commovedors i atractius del nostre passat recent, escrit a més amb el mestratge d'un europeu amarat de civilització i nostàlgic d'un món que es desintegrava a passos agegantats. Escriptor extraordinàriament popular i testimoni d'excepció dels canvis que van trasbalsar l'Europa del segle XX entre les dues guerres mundials, Zweig recorda, desposseït i en terra estranya-en unes circumstàncies personals d'insospitat dramatisme-, els moments cabdals de la seva vida, paral·lela al desmembrament d'aquella Europa central que es volia més lliure i segura, a recer de la bogeria i la tempesta. El resultat és un llibre fonamental, una de les millors obres de Zweig i referència inexcusable per entendre els deliris d'un segle devastador.

"La memòria del nostre passat més proper, exprimida per la sensibilitat d'un gran escriptor que el va viure amb absoluta intensitat".
Robert Saladrigas, 'La Vanguardia'

"Una gran radiografia de la cultura europea moderna".
Rafael Argullol, 'El País'

"Un home extraordinàriament sensible a qui el xoc de viure les dues grans guerres a Europa el va portar a recollir aquest lúcid testimoni".
'AVUI'

"El recomano amb vehemència als lectors".
Jordi Llovet, 'El País'

Ver livro

Barcelona El llibre dels passatges

Jordi Carrión

Espais màgics i rituals, laboratoris de la cultura i de la tècnica, els passatges permeten pensar el gran text urbà des de les seves notes a peu de pàgina. A Barcelona n'hi ha prop de quatre-cents. Alguns són camins que condueixen a un passat rural; d'altres, passadissos proletaris o carrerons de barraques que parlen de la metròpoli fabril i del franquisme; els més famosos tenen forma d'interseccions enjardinades i de galeries burgeses del segle xix; els més recents estan en polígons industrials o acullen cases amb piscina i restaurants per a turistes. Jordi Carrión ha viatjat per tots ells, els ha estudiat, els ha llegit, per accedir a una dimensió de Barcelona que no havia estat explorada fins ara. Una dimensió protagonitzada per les bugaderes d'Horta, per fotògrafs com els Napoleon, per editors com els Tasso, per anarquistes i republicans, per pintors com Josep Maria Sert o Joan Miró, per llibreters i comerciants, per arquitectes com Benedetta Tagliabue o escriptors com Eduardo Mendoza. Així, sumant passos i lectures, entrevistes i viatges, Barcelona. Llibre dels passatges narra aquesta ciutat com mai no ho havia fet cap altre llibre. Inspirat per Walter Benjamin i Italo Calvino, l'autor fa dialogar la seva ciutat amb tota la resta de ciutats. Així, Barcelona, Venècia, París, Nova York, Buenos Aires o Londres dialoguen en aquestes pàgines com ho fan l'assaig i la crònica de viatge, l'autobiografia i el periodisme. El resultat és una apassionant novel·la sense ficció.

Ver livro

Nicolau Primitiu Gómez Serrano -...

Alaitz Zalbidea Berenguer

Amb l'estudi dels dietaris de Nicolau Primitiu Gómez Serrano (1877-1971) i la recerca de la documentació familiar, l'autor ens endinsa en el pensament de l'empresari suecà, exemple de mecenes, que exercí alhora d'intel·lectual i de líder cívic. Encara que el llibre se centra en l'anàlisi del manuscrit "Varia I" (1934-1935), l'autor en completa l'estudi amb la revisió de diversos textos dels volums dietarístics més importants, amb l'objecte d'oferir al lector una visió més arredonida de les aportacions de don Nicolau sobre els aspectes més recurrents del seu ideari: les connexions entre llengua i nació, el valor històric de la toponímia, la visió del valencianisme i les relacions del País Valencià amb Catalunya i Balears. Don Nicolau fou un dels escassos membres de la burgesia valenciana que es manifestà lleial a la llengua i al país en un moment en què la burgesia valenciana, encara que majoritàriament valencianoparlant, tendia a adoptar el castellà com a llengua de cultura i de relació.

Ver livro

Per què ser feliç quan podries...

Jeanette Winerson

Quan la jove Jeanette Winterson va confessar a la seva mare adoptiva que s'havia enamorat d'una noia va rebre una resposta que la marcaria per sempre més: «Per què ser feliç quan podries ser normal?». Aquesta és la història d'una dona que no es rendeix. La història d'un esperit lliure que es va refugiar en els llibres i en la recerca de l'afecte per sobreviure en un món que no acceptava la seva manera de viure.
Llibre de memòries, autobiografia, oda al poder guaridor de la literatura, aquest és un text colpidor sobre una infantesa escanyada per una mare autoritària i cruel. Una obra impregnada d'un humor ferotge que ens permet acompanyar l'autora en la seva cerca incansable de la felicitat. Reflexiva i generosa, Jeanette Winterson exposa les seves vivències i reivindica l'amor com la millor llar on viure.

Ver livro

El tumor

Toni Soler

«El pare em va acompanyar fins als setze anys (...). Es va posar malalt als cinquanta-dos, que són els que jo tinc en el moment d’escriure aquestes línies. No soc especialment aprensiu, però la fita fa reflexionar, sobretot quan parlem de dos organismes vius que s’assemblen en tantes coses (...). Parlar del pare o de la mare és parlar d’un mateix. Les seves morts ens expliquen, tant com les seves vides. Un dol incomplet ens allunya de qui som realment, ens impedeix coneixe’ns de veritat.» 
El tumor és un llibre de dol. O potser és un llibre sobre el no-dol: una confessió sobre el dolor llargament reprimit. És un relat escrit en pocs mesos però covat durant més de trenta anys, perquè la pèrdua dels pares –per sort– és una absència que no s’omple mai del tot. 
Escrit amb un llenguatge contingut i precís, Toni Soler retrata aquell adolescent que no va saber com enfrontar-se a la pèrdua i reconstrueix la figura del pare mort abans d’hora. El tumor cerebral que el va fer emmalaltir durant quatre anys, i finalment se’l va endur, reapareix en la ment del narrador com un mur insuperable, i esdevé a la pràctica un personatge més d’aquest fris familiar.

Ver livro