Publisher: Comanegra
Aquesta és la cinquena novel·la del cicle novel·lístic més important de Manuel de Pedrolo, Temps Obert. Una edició nova que compara la versió censurada durant el franquisme amb la restaurada posteriorment, amb un postfaci explicatiu del funcionament de la censura i l'impacte que aquesta va tenir en l'obra.
Membres del club d'aficionats del Hajduk, bèsties humanes, combatents decebuts i nans que, com en un projecte d'estat secret, eliminen les mines i transformen els racons oblidats d'Eslavònia en un paradís turístic... tots aquests reis menors de corones rovellades tenen el mèrit de fer que l'excursió cap al fràgil castell aeri de la prosa de Malkoč, esdevingui un viatge del qual no volem (ni podem) tornar.Show book
Aquest llibre va de vells. Sense embuts i al natural: ni jaies, ni avis, ni ancians, sinó homes i dones en aquesta etapa de la vida en què tot es gira com un mitjó. La imparable tercera edat, no pas com la pinten les companyies d'assegurances sinó tal com és als carrers i a les cases. Una variada galeria de personatges apareix en aquests contes on passa de tot: desfilades de moda al geriàtric, flirtejos al ball del casal d'avis, nostàlgies persistents o revolucions sexuals dels qui s'han quedat vidus. El pare pidola el cotxe al fill, la mare demana un cavall a la filla, les inhibicions cauen i el present es torna surrealista, tant si vius sol com si els fills i néts et cuiden, et vigilen, t'aguanten. Després de Monzó i Pàmies, Antònia Carré-Pons aborda la vellesa des de la pura ficció, a estones amb humor negre, sempre amb una tranquil·litat als antípodes del sentimentalisme.Show book
Arbre de l'oblit comença a Ouagadougou, la capital de Burkina Faso, l'any 2016. La Shayna, una nord-americana de vint-i-quatre anys, viatja a l'Àfrica per primera vegada a la vida amb el seu amant, l'Hervé, un metge humanitari haitià. Però la història fa un salt enrere i ens trobem, alternativament, al Bronx l'any 1945 i a Nou Hampshire l'any 1955, a les infanteses dels pares adoptius de la Shayna, en Joel, un jueu novaiorquès, i la Lili Rose, filla única i nena solitària. A partir de les vides d'aquests tres personatges, Nancy Huston esbossa el retrat d'una família americana acomodada i construeix, amb habilitat i precisió, una novel·la que és alhora iniciàtica i saga familiar, una història sobre la memòria que ens recorda que el passat no s'esborra mai, i que sempre, inevitablement, deixa cicatrius en el present. "Novel·la coral magistralment orquestrada. Testimonia l'experiència de la immigració i el trauma de l'Holocaust, reflexiona sobre qüestions de maternitat, feminisme, religió, agressions sexuals i malalties mentals", Manon Dumais, Le Devoir "És un llibre sobre la identitat absolutament sorprenent, increïble, irònic, violent, gairebé punk", Arnaud Viviant, Le Masque & La PlumeShow book
La Lívia és una jove traductora a qui no li agrada fer colla, i els homes els gasta com si fossin mistos: un clau i fora. En Marcel és un rellotger acabat de jubilar que funciona des de fa anys com un dels seus aparells: sembla la persona més previsible del món. Un dia qualsevol, la seva dona li diu que ja en té prou, d'avorriment, que vol separar-se i anar per lliure. Un altre dia qualsevol, els dos companys de pis de la Lívia diuen que marxen, ella se'n va de festa a pescar algun home i aquest l'acaba forçant al lavabo. Tal com ha anat la cosa, està convençuda que no la creuran si ho denuncia. Tots dos fugiran al mateix poble, en Marcel a una torre familiar i la Lívia a un antic coniller, i allà s'enceta el joc del gat i la rata. GEMMA SARDÀ (Barcelona, 1967) és lingüista, traductora i correctora. De la seva primera novel·la, La veu del Cyrano (Empúries), se'n va dir que presentava una prosa d'una naturalitat excepcional, amb una comicitat tràgica i una llengua acuradíssima, plena de registres. Ja va quedar finalista del premi de novel·la curta Just M. Casero, i amb Mudances ho va tornar a fer. La seva veu es degusta a glopades curtes, com el rom que beuen la Lívia i en Marcel.Show book
La Paula té quaranta anys, és neonatòloga i està viva. Quan una revelació i una pèrdua sobtada la porten a submergir-se en ella mateixa, emprèn un camí que l'endinsarà en la ràbia, la por, el desig i la reconstrucció personal, i que li despertarà l'instint de supervivència. Desorientada, s'haurà d'enfrontar fins i tot a ella mateixa per reorganitzar una geografía emocional que sent extingida. Aprendre a parlar amb les plantes és una novel·la delicada escrita des del punt de vista d'una dona que haurà de reconciliar-se amb un món que ja no reconeix. La narrativa de Marta Orriols, emotiva, intensa i reflexiva, ens convida a quedar-nos amb el que és essencial. Un llibre íntim que teixeix un relat proper capaç d'enfrontar-se al dolor més punyent amb una maduresa estilística molt poc habitual. Tothom hauria de debutar amb la seva maduresa narrativa i estilística. Tina Vallès Una prosa breu, concisa, treballada, continguda, que prova de quedar-se només amb l'essencial. Xavier Serrahima, Nació DigitalShow book
En les pàgines d’Azami, la primera novel·la de la pentalogia, Aki Shimazaki parla d’una família com moltes altres, i retrata sentiments íntims, relacions trencades viscudes en les ombres, i mentides. En Mitsuo Kawano, de trenta-sis anys, divideix el seu temps entre la família i la feina com a redactor en una revista d’actualitat, i per compensar la inexistent vida sexual amb l’Atsuko, la mare dels seus fills, freqüenta un club luxós. Allà, hi trobarà l’atractiva i misteriosa Mitsuko, una excompanya de classe que va ser el seu primer amor secret. Els records ressorgeixen i aviat comença una relació entre els dos en què en MitsuoShow book
