Otros libros que te pueden interesar

• 

  Desmuntant Societat Civil...

  Jordi Borràs

  • 0
  • 0
  • 0

  Societat Civil Catalana neix el 2014 per fer de contrapès a les accions de les entitats sobiranistes i dificultar el procés cap a la independència del país.
  El periodista i fotògraf Jordi Borràs, membre del Grup de Periodistes Ramon Barnils i relator implacable del món més radical de la ultradreta, travessa en el llibre d'investigació periodística Desmuntant Societat Civil Catalana els murs de l'opacitat de l'associació espanyolista, i posa davant de l'opinió pública la seva història sorprenent, les connexions no casuals i el currículum no sempre públic dels seus dirigents.
  Un relat documentat, rigorós i valent per no perdre de vista els antecedents de Societat Civil Catalana; per saber com es va gestar, quina estructura té i qui són els socis fundadors; per posar al descobert l'entramat associatiu que la impulsa; per deixar en evidència les connexions amb l'extrema dreta, ja des de l'origen; per posar el focus sobre el seu finançament, i, finalment, per fer un recorregut atent pel seu erràtic full de ruta.

  Ver libro

• 

  Tots a l'escola? - El sistema...

  Quintí Casals Bergés

  • 0
  • 0
  • 0

  Tots a l'escola? es un título que juega con la ironía de las intenciones educativas liberales de la primera mitad del siglo XIX. El libro pretende explicar los avances en materia educativa del XIX español desde la crítica objetiva que permite la distancia en el tiempo. La lectura del texto descubre el evidente esfuerzo legal del liberalismo para implantar la enseñanza general, crear el grado medio y reorganizar el grado superior, pero también evidencia una limitación, perceptible en el estudio general de Lleida, en el momento de concretar las infraestructuras materiales y humanas planificadas. Aun así, fue mérito de los liberales la plasmación del sistema educativo español contemporáneo que resultó del debate y del enfrentamiento entre las tendencias políticas del momento. Este trabajo obtuvo el XXII Premi Ferran Soldevila de Biografies i Investigacions Històriques convocado por la Fundació Congrés de Cultura Catalana.

  Ver libro

• 

  Descolonitzar la ment

  Ngugi wa Thiong'o

  • 0
  • 1
  • 0

   Descolonitzar la ment , referència imprescindible en els estudis sobre postcolonialisme, no només defensa la importància de recuperar la llengua pròpia en la construcció de la identitat nacional, cultural, social i històrica, sinó que també ens mostra els esdeveniments vitals que han contribuït a elaborar el pensament de  Ngũgĩ wa Thiong'o. 
   El llibre desenvolupa temes com la redistribució del poder, la lluita de classes o la importància de la posició dels intel·lectuals en aquesta lluita, i també aprofundeix en conceptes com el neoesclavisme, l'imperialisme i el neocolonialisme tractant-los des d'una perspectiva cultural. A partir de la seva experiència personal, Thiong'o explica que les armes conquereixen el país, però que és la política cultural colonial i neocolonial la que subjuga el poble. 
   Aquesta insòlita combinació entre assaig i autobiografia atorga al punt de vista i als arguments de l'autor una coherència i solidesa difícils de trobar en aquests gèneres en l'actualitat. 

  Ver libro

• 

  Una confabulació d'imbècils

  John Kennedy Toole

  • 1
  • 5
  • 0

  El protagonista d’aquesta novel•la és un dels personatges més memorables de la literatura nord-americana: l’Ignatius J. Reilly –un còctel d’Oliver Hardy delirant, Quixot adipós i Tomàs d’Aquino pervers–, que amb trenta anys encara viu amb la seva estrafolària mare mentre escriu una denúncia demolidora contra el segle XX, tan mancat de «teologia i geometria» com de «gust i decència»; un al•legat trastornat contra una societat trastornada. A causa d’una inesperada necessitat de diners, es veu catapultat «al mig del desori de l’existència contemporània» i embarcat en feines d’allò més absurdes. Els personatges secundaris són tan exòtics (i neuròtics) com els d’una pel•lícula dels germans Marx: la Darlene, la ballarina d’estriptis que prepara un número amb una cacatua; en Jones, el primmirat porter negre del Night of Joy, regentat per la rapaç Lana Lee, que complementa els seus ingressos com a model de fotos porno; l’agent Mancuso, el policia més incompetent de Nova Orleans; la Myrna Minkoff, la catastròfica estudiant contestatària; la senyoreta Trixie, l’octogenària enfurida perquè no la jubilen... 
  Una confabulació d’imbècils, que presentem traduïda de nou al català per Xavier Pàmies, és l’obra mestra pòstuma de John Kennedy Toole, reconegut unànimement com un autor imprescindible en la tradició de Cervantes, Fielding, Swift, Rabelais i Dickens.

  Ver libro

• 

  Alain Badiou: allò polític i la...

  Jordi Riba

  • 0
  • 0
  • 0

  L'escena filosòfica de la caverna, emprada per Badiou com a exemple i resum de la seva pròpia filosofia, no solament posseeix intrínsecament la forma de vida del filòsof, sinó també la permanent necessitat d'afirmar la filosofia com a eix vertebrador de l'humà davant formes de vida inhumanes, mostrades en l'al·legoria platònica com a éssers encadenats.
  
  Per Badiou, la naturalesa del filosofar és fer sempre un pas més enllà en el si d'un problema que existeix des de sempre, un problema que arriba al filòsof com un llegat pendent de transformar i transmetre a generacions futures. En l'àmbit del pensament polític, el filòsof prendrà aquest llegat i hi aprofundirà, en produirà crítica, sempre des d'una interpretació que mai no serà concloent. La seva crítica a la democràcia representativa s'encamina, com la seva filosofia, vers un comunisme renovat, ja que segons Badiou, aquesta és l'única forma d'organitzar "allò polític" d'una manera justa.

  Ver libro

• 

  Un país de lletrats i analfabets...

  Alfred Garcia Femenia

  • 0
  • 0
  • 0

  Tots sabem escriure. Tots hem aprés a fer-ho en algun moment de la nostra vida. Un dels grans èxits de la societat occidental actual és que aquesta eina cultural ha arribat a tothom i que, amb millor o pitjor qualitat, sabem identificar les lletres i compondre paraules. Això no obstant, no sempre ha estat així. El període de màxima esplendor política, econòmica, cultural i demogràfica del País Valencià, els segles a cavall entre l'edat mitjana i la modernitat, va estar caracteritzat, en canvi, per uns elevats percentatges d'analfabetisme entre els nostres avantpassats, com també succeïa en la resta d'estats de la Corona d'Aragó i de l'Europa del moment. Algunes d'aquestes persones, malgrat no saber de lletra, tenien la necessitat d'apropar-se a la paraula escrita i ho feren emprant diferents estratègies que els permetien mantenir l'autoria intel·lectual dels escrits. Per a canviar aquesta situació, havien d'aprendre a llegir i a escriure –a casa, a l'escola, al taller–, cosa que no estava a l'abast de tothom. Una vegada superat l'esglaó del desconeixement lectoescriptor, s'inclourien en el minúscul grup dels alfabetitzats, un conjunt de persones que, depenent de les hores dedicades a escriure, tindrien més o menys traça per a demostrar que formaven part d'aquesta elit. En aquesta monografia, els lectors podran veure com les classes mitjanes i baixes valencianes i de la resta de la confederació feien ús del producte escrit, estigueren o no alfabetitzades, i conéixer el valor que es donava a l'escriptura en un moment en què l'accés a l'educació estava sols a la mà d'uns pocs.

  Ver libro