Begleiten Sie uns auf eine literarische Weltreise!
Buch zum Bücherregal hinzufügen
Grey
Einen neuen Kommentar schreiben Default profile 50px
Grey
Jetzt das ganze Buch im Abo oder die ersten Seiten gratis lesen!
All characters reduced
Memoria y utopía - La primacía de la intersubjetividad - cover

Memoria y utopía - La primacía de la intersubjetividad

Luisa Passerini

Übersetzer Inmaculada Miñana Arnao, Josep Aguado Codes

Verlag: Publicacions de la Universitat de València

  • 0
  • 0
  • 0

Beschreibung

La memoria y la utopía identifican dos disposiciones del sujeto, una vuelta hacia el pasado y otra hacia el futuro, siendo ambas actitudes críticas respecto al presente. La intersubjetividad define el eje central de la obra: la memoria es concebida como puente entre el pasado y el presente, entre el silencio y la palabra, entre lo singular y lo colectivo, y, en consecuencia, como una narración estructurada como forma de olvido individual y colectivo. La utopía es analizada en dos de sus formas históricas: como compromiso crítico con la cultura y la sociedad, restituyendo y haciendo posible el mantenimiento del estado de deseo en una comunidad no étnica (tal como la del 68 francés), y la formulación de una concepción del ser europeo que critica toda forma de eurocentrismo y reconoce la aportación del otro (ya sea por motivo de género o raza) como constitutivo de la cultura europea.
Verfügbar seit: 28.11.2011.
Drucklänge: 164 Seiten.

Weitere Bücher, die Sie mögen werden

  • Nocturns - cover

    Nocturns

    Kazuo Ishiguro

    • 0
    • 0
    • 0
    Nocturns, primer llibre de relats del Premi Nobel Kazuo Ishiguro, aplega cinc històries que es poden llegir com si fossin estudis i variacions sobre uns quants temes, o com un concert que exposa aquests temes al primer moviment, els va combinant en els següents i els resol a l’últim. Totes cinc es configuren a partir d’elements habituals en l’autor: l’acarament entre les promeses de joventut i els desenganys del temps, el meravellós i decebedor misteri de l’altre, els finals ambigus i sense catarsi. I la música, sempre relacionada íntimament amb la vida i l’obra d’Ishiguro. I, per sobre de tot, un marcat sentiment de desarrelament en els personatges, que sempre estan de pas. 
    Kazuo Ishiguro, japonès nacionalitzat britànic i vinculat generacionalment, segons la crítica, amb Ian McEwan, Martin Amis o Julian Barnes, posseeix uns quants trets de l’extraterritorialitat de què parlava George Steiner. És particularment sensible a la forma d’expressar-se dels personatges segons la procedència i el medi social de cada un. N’hi ha que parlen com si pensessin en un altre idioma. A un dels narradors li agraden els mots de vici passats de moda. I a les històries s’encreuen subtils jocs de repeticions. A totes s’hi estableix una mena de triangle, fins i tot a la penúltima, que només té dos personatges. I s’hi barregen noms històrics amb altres d’inventats, en una demostració de solvència estilística.
    Zum Buch
  • Com una mica d'aigua al palmell de la mà - Una investigació sobre l'amor - cover

    Com una mica d'aigua al palmell...

    Mireia Sallarès Casas

    • 0
    • 0
    • 0
    De l'amor se'n pot parlar de moltes maneres, i possiblement no n'hi ha cap que abasti tota la seva magnitud. En aquest llibre, Mireia Sallarès fa un exercici d'aproximació, una investigació sobre aquest concepte per desvetllar-ne la realitat polièdrica i el potencial subversiu.
    No hi trobarem teoria. L'amor és en les relacions amb els altres, pot expressar-se en el fet de confeccionar un diccionari o de muntar torns de menjador; té una geografia i una ideologia; és essencialment nòmada i actua com a força primordial.
    L'amor, la veritat i el treball han vertebrat la "Trilogia dels conceptes deixalla" a la qual Mireia Sallarès ha dedicat els darrers anys, i aquest assaig és només una possibilitat de desplegar-la.
    Zum Buch
  • Documents de la pintura valenciana medieval i moderna I (1238-1400) - cover

    Documents de la pintura...

    VV VVAA

    • 0
    • 0
    • 0
    He aquí la primera entrega de un proyecto ambicioso: reunir y publicar todos los documentos relativos a la pintura valenciana anterior a 1400. El lector, ya sea proveniente del campo de la historia del arte o de la historia tout court, encontrará cientos de documentos transcritos y editados sobre pintores y pinturas, desde el encargo de una obra, con la indicación de las características que debía tener, hasta el salario que cobró su pintor. Este corpus documental continúa y completa una benemérita tarea llevada a cabo desde finales del siglo XIX por grandes historiadores como Roc Chabàs i Lluís Tramoyeres, que más tarde proseguirían, entre otros, Josep Sanchis Sivera, Manuel Betí o Lluís Cerveró. En esta obra, dirigida por Ximo Company a la cabeza de un amplio y competente equipo de investigación, no sólo se ha reunido, revisado y nuevamente compilado todo lo que ya se conocía, sino que se han aportado numerosos documentos inéditos, exhumados tras una larga y paciente investigación en numerosos archivos valencianos, desde los grandes depósitos de la ciudad de Valencia (Archivo del Reino, Archivo Municipal, Archivo de la Catedral, Archivo de Protocolos del Patriarca) hasta los riquísimos archivos locales de Jérica, Segorbe, Gandía y muchas otras poblaciones valencianas.
    Zum Buch
  • Les Corts valencianes de Felip III - cover

    Les Corts valencianes de Felip III

    M. Lluïsa Muñoz Altabert

    • 0
    • 0
    • 0
    Esta obra no sólo es la exposición sistemática y documentada de las únicas Cortes celebradas en el Reino de Valencia durante el reinado de Felipe III, sino que también refleja un momento fluido de las relaciones del reino con la monarquía y la influencia del duque de Lerma como favorito real. Estos nuevos aires de acuerdo fueron aprovechados por el monarca para obtener una buena contribución económica y recompensar a la nobleza valenciana, sin comprometer sus intereses políticos encaminados hacia el autoritarismo. Asimismo, las Cortes de 1604 respondían a la necesidad del país de normalizar su vida pública y de canalizar, dentro del marco institucional, el diálogo con la monarquía, después de diecinueve años sin celebrarse Cortes y de sufrir una sistemática política antiforal por parte de los virreyes de Felipe II. En definitiva, en esta asamblea todos jugaron favorablemente sus cartas, excepto el pueblo, que quedó endeudado por muchos años.
    Zum Buch
  • La mort de l'altre - Memòria arran de terra - cover

    La mort de l'altre - Memòria...

    Teresa Ibars

    • 0
    • 0
    • 0
    Una meditació sobre la mort carregada de vida.
    
    El xoc de veure dues vides oposades exhaurint-se a la mateixa habitació, a les fosques, va fer saltar un munt de guspires de pensament lluminós. Un dels morts era l'home més proper —el company de vida—; l'altre, més altre que mai, un xiquet acabat d'arribar de Gàmbia que no havia tingut temps ni de fer mitja arrel. En la cruïlla de les morts aparentment antagòniques, Teresa Ibars va començar a fer inventari dels «parèntesis de vida» que l'han marcat: les persones, les olors, els colors, els pobles, les cases... La memòria és la gran gestora de la pèrdua, i de les pèrdues es forja el caràcter, la identitat. No ens referim només a les pèrdues humanes, sinó també a les que es manifesten en el paisatge, en els costums, en la llengua, en les formes de vida que van evaporant-se com la rosada. Recordant les morts petites i grosses, la prosa d'Ibars ens regala uns relats que sí, ens ajuden a viure.
    .......................
    
    «Dos comiats paral·lels en un hospital, el cerimonial perdut dels enterraments de poble, una padrina-caragolina... Aquest llibre és un passeig tendre, emocionat i trasbalsador per les morts que acompanyen una vida»
    —Arnau Barios
    
    «Un text bell i emotiu que ens endinsa en allò més íntim i alhora més universal. Un llibre emotiu i exquisit»
    —Montse Sanjuan
    Zum Buch
  • Records de la darrera carlinada - cover

    Records de la darrera carlinada

    Marian Vayreda

    • 0
    • 0
    • 0
    Quan va esclatar la tercera guerra carlina (1872-1876), el jove olotí Marian Vayreda, fill d'una família de la petita noblesa rural, es va incorporar a l'exèrcit carlí. Integrat en el cos de cavalleria, va arribar a formar part de l'estat major del general Savalls. Durant prop de tres anys, va participar en accions destacades fins que va ser ferit en una mà. Al final de la guerra es va exiliar a França. Vint-i-cinc anys després, i amb una mirada que el pas del temps havia tornat desenganyada cap als ideals de la joventut, Marian Vayreda, convertit en pintor i escriptor, va narrar els diversos episodis, entre caricaturescos i patètics, que va viure a la guerra. Escrits amb subjectivitat, però també amb vigor i precisió, els Records de la darrera carlinada constitueixen una crònica desencantada i desmitificadora de l'absurd d'una guerra.
    Zum Buch