Otros libros que te pueden interesar

• 

  Soc llegenda

  Richard Matheson

  • 0
  • 1
  • 0

  Robert Neville sembla ser l'únic supervivent d'una guerra bacteriològica que ha assolat el planeta i convertit la resta de la humanitat en vampirs. Serà ell l'últim home viu a la Terra?
  Tot un clàssic en el seu gènere, aquesta novel·la és un pertorbador relat sobre la soledat i l'aïllament i una magnífica reflexió sobre conceptes que ens semblen molt clars com normalitat i anormalitat o bé i mal.

  Ver libro

• 

  Olor de rural

  David G. Resbier

  • 0
  • 0
  • 0

  Tota vida té un sentit. Des de les poques setmanes d’una abella obrera als mil·lennis d’una olivera. Tot ésser viu es nodreix, es relaciona i es reprodueix amb una funció que li ve marcada per la seva condició. La de fer rusc i vetllar-ne, la de créixer aprofitant el sòl per fer-ne fruits. I és que a la vida venim a fer coses. Els humans sobretot doncs n’hem tret més profit de la nostra condició. Persones que donen sentit al seu cos, com en Martí, els seus fills i la comunitat on viuen. Nodrint-se, relacionant-se, reproduint-se entre fets que marquen el camí de vida a escollir com la mort d’algú molt estimat i l’adaptació a nous entorns.
  
  Olor de rural ve a ser un petit homenatge a les persones que fan coses. Que viuen per veure, sentir i descobrir. Que no es conformen amb el pas inert de les hores. Que no depenen dels demés. Que no esperen al que s’esdevindrà. Persones que, més enllà del fil de la novel·la, mouen vides d’edat, gustos i origen diferent però totes elles amb capacitats diverses de relacionar, de viure, d’expressar-se.
  
  De fer coses.

  Ver libro

• 

  Com es fa una noia

  Caitlin Moran

  • 1
  • 2
  • 0

  Si ets una adolescent grassoneta, t’has de masturbar amb discreció per no despertar el teu germà petit, vius a Wolverhampton, pertanys a una família nombrosa amb una economia precària, tens un pare bevedor amb aspiracions mai satisfetes de triomfar en el món de la música i una mare depressiva, la vida pot ser una merda. Si per a més inri fas el ridícul a la televisió local llegint un poema, ha arribat el moment de prendre mesures dràstiques. 
  Així és com la Johanna Morrigan es converteix en la Dolly Wilde i, sense ser major d’edat, comença a dedicar-se a la crítica musical en una revista de Londres. Entre concert i concert, la protagonista i narradora d’aquesta novel•la d’iniciació relata sense pèls a la llengua el seu pas a l’edat adulta a còpia de fumar, beure i deixar de masturbar-se amb artefactes d’allò més diversos per passar al sexe amb homes no menys diversos, entre els quals un músic de Brighton amb un membre viril inhumanament descomunal. 
  Caitlin Moran continua la seva indagació rupturista en les interioritats de la feminitat amb aquesta narració escrita amb realisme descarnat i humor procaç i plena de referències a la cultura pop dels anys noranta. La veu de Moran ja és imprescindible: contundent, díscola i sobretot molt i molt divertida.

  Ver libro

• 

  Un final

  J. P. Sansaloni

  • 0
  • 0
  • 0

  Una científica està tancada en un laboratori obsessionada per trobar la fórmula definitiva del producte que ha sotmès a la societat: unes pastilles que contenen experiències humanes per sentir emocions i vivències alienes. La societat de consum, incapaç de crear o produir, ha trencat el mecanisme que la feia funcionar. L'home ha substituït la seva capacitat d'imaginar, cooperar i compartir per una set egoista i insaciable a la recerca d'una experiència superior. El culte del jo es reflecteix també en el cos, en la possibilitat de canviar qualsevol part d'un mateix, i deixar de ser per aparentar ser. L'obstinació de viure les vides dels altres provoca l'efecte contrari; l'altre ja no existeix, ja no importa. El lector serà propulsat cap al buit d'una existència que gira al voltant de l'individu i de les aparences, on trobarà les hipocresies i contradiccions del seu temps.
  Un món on veurem les conseqüències de les notícies falses i d'uns mitjans de comunicació servils amb el poder, on l'home no necessita d'amenaces externes perquè és el seu propi pitjor enemic.

  Ver libro

• 

  Matrioixques

  Marta Carnicero Hernanz

  • 0
  • 0
  • 0

  La Hana viu un doble exili: un d'estrictament geogràfic, lluny de la terra que la va veure néixer i que va haver d'abandonar, i un altre d'íntim, que la manté apartada de la vida que l'envolta per por de prendre mal. Dos mil quilòmetres enllà, en un entorn privilegiat, la Sara, que acaba de fer divuit anys, està ansiosa per ser lliure. Enfrontades a una realitat incòmoda, fruit de decisions del passat que encara reverberen en el present, totes dues faran descobriments tan amargs com inesperats a mesura que escurcen la distància que les separa. A «Matrioixques», Marta Carnicero Hernanz basteix, amb la prosa destil·lada que la caracteritza, un relat punyent i lúcid sobre el trauma, el pes de l'herència històrica i familiar, la sistematització de la violència i la reparació necessària.
  
  «El virtuosisme de Marta Carnicero fa que vulguis seguir llegint-la només per gaudir de la manera com construeix les frases, més per aprendre'n que per distreure't: és d'aquesta classe d'autores»
  Marta Rojals
  
  «És fàcil oblidar les xifres, però és impossible oblidar una història com aquesta. Marta Carnicero posa nom, rostre, vida al que anomenem asèpticament "violència contra les dones com a arma de guerra"».
  Bel Olid
  
  «En un moment en què la literatura creu erròniament que la seva funció és ser un exemple moral, Carnicero ens ofereix una novel·la complexa, amb personatges i situacions contradictoris, perquè la violència crida violència, perquè la venjança és, moltes vegades, un desig irrefrenable, perquè la reparació no és mai total i perquè els mals col·laterals són a vegades inevitables».
  Anna Maria Iglesia, El País
  
  «Una novel·la breu però contundent per la diversitat de temes que toca, com ara el trauma, el pes de l'herència històrica i familiar, l'adopció i, sobretot, la sistematització de la violència».
  Lluís Llort, El Punt Avui

  Ver libro

• 

  Mort de dama

  Llorenç Villalonga i Pons

  • 0
  • 0
  • 0

  Mort de Dama és la primera novel·la escrita per Llorenç Villalonga i Pons i és considerada una de les primeres novel·les modernistes de les Illes Balears. La novel·la és una sàtira de la societat mallorquina i gira entorn de l'agonia d'Obdúlia de Montcada, una viuda que representa l'aristocràcia, una dona avariciosa i de caràcter fort. La viuda fa d'eix temàtic amb la resta de personatges que mostren els diferents vessants de la societat de l'illa, des dels terratinents nobiliaris i aristòcrates al món intel·lectual i literari. La comparació del passat esplendorós amb els tems de canvi que retrata l'autor a la novel·la és un dels punts principals de la història.-

  Ver libro