Weitere Bücher, die Sie mögen werden

• 

  Joan Fuster i "Serra d'Or" - Els...

  J. Àngel Cano Mateu

  • 0
  • 0
  • 0

  L'extensa bibliografia dedicada a Joan Fuster inclou estudis sobre els seus papers polítics, sobre els seus textos d'història social, sobre els seus escrits de literatura, sobre el seu estil tan característic, sobre els seus aforismes, sobre la seua poesia, etc. Tanmateix, per a cercar algun treball en què es pose la lupa, des d'un punt de vista estrictament literari, sobre un corpus determinat d'articles del suecà, hauríem d'acudir a introduccions de reculls o antologies, a apunts dispersos o, fins i tot, a alguna nota a peu de pàgina. Amb la intenció de cobrir, si més no, una porció d'aquest nínxol, s'aborda l'anàlisi literària del corpus conformat pels cent trenta articles que Fuster va publicar en les dues seccions mensuals que mantingué amb regularitat en la revista 'Serra d'Or': "Restriccions mentals" (1968-1973), primer i, posteriorment, "Passar el dia, empènyer l'any" (1978-1984).

  Zum Buch

• 

  Una confabulació d'imbècils

  John Kennedy Toole

  • 1
  • 5
  • 0

  El protagonista d’aquesta novel•la és un dels personatges més memorables de la literatura nord-americana: l’Ignatius J. Reilly –un còctel d’Oliver Hardy delirant, Quixot adipós i Tomàs d’Aquino pervers–, que amb trenta anys encara viu amb la seva estrafolària mare mentre escriu una denúncia demolidora contra el segle XX, tan mancat de «teologia i geometria» com de «gust i decència»; un al•legat trastornat contra una societat trastornada. A causa d’una inesperada necessitat de diners, es veu catapultat «al mig del desori de l’existència contemporània» i embarcat en feines d’allò més absurdes. Els personatges secundaris són tan exòtics (i neuròtics) com els d’una pel•lícula dels germans Marx: la Darlene, la ballarina d’estriptis que prepara un número amb una cacatua; en Jones, el primmirat porter negre del Night of Joy, regentat per la rapaç Lana Lee, que complementa els seus ingressos com a model de fotos porno; l’agent Mancuso, el policia més incompetent de Nova Orleans; la Myrna Minkoff, la catastròfica estudiant contestatària; la senyoreta Trixie, l’octogenària enfurida perquè no la jubilen... 
  Una confabulació d’imbècils, que presentem traduïda de nou al català per Xavier Pàmies, és l’obra mestra pòstuma de John Kennedy Toole, reconegut unànimement com un autor imprescindible en la tradició de Cervantes, Fielding, Swift, Rabelais i Dickens.

  Zum Buch

• 

  Filosofia de la cura

  Boris Groys

  • 0
  • 0
  • 0

  La nostra civilització té com a propòsit essencial protegir les vides humanes. La societat ens fa responsables de cuidar-nos a nosaltres mateixos i de tenir cura dels altres, directament i a través de les institucions, a fi de preservar la salut individual i col·lectiva, però també la cultura, la memòria històrica, els espais públics, la manera de viure... La idea de la cura té una llarga tradició filosòfica, i Boris Groys la ressegueix –de Plató a Foucault, passant per Hegel, Nietzsche i Bataille, entre molts altres– per plantejar una qüestió central: ¿qui és el subjecte de la cura? ¿M'he de cuidar jo o bé confiar-ho a altres, al sistema, a les institucions? Tenir cura d'un mateix és un principi revolucionari que confronta l'individu amb els mecanismes dominants de control.

  Zum Buch

• 

  Abans ningú deia t'estimo -...

  Anna; Forn Beta; Turull Laura;...

  • 0
  • 0
  • 0

  Abans ningú deia t'estimo recull l'experiència intensa, dura, desconcertant i emotiva de quatre noies i un noi que veuen com els pares són empresonats, arran dels fets polítics de setembre i octubre del 2017 a Catalunya.Els protagonistes d'Abans ningú deia t'estimo tenen entre 17 i 23 anys i repassen els moments més difícils viscuts aquests darrers mesos, reflexionant sobre com l'empresonament dels pares els ha obligat a fer-se algunes preguntes i a madurar.Les veus que escoltem a Abans ningú deia t'estimo ens ofereixen un testimoni sincer, íntim i corprenedor d'una vida que, malgrat la seva sobtada cruesa, ha de continuar dia a dia.

  Zum Buch

• 

  Per què vaig ser el secretari de...

  Jesús Arnal

  • 0
  • 0
  • 0

  Per què vaig ser el secretari de Durruti? És la narració, escrita en primera persona de les experiències que l'autor, mossèn Jesús Arnal, va viure durant la guerra civil, al costat de Bonaventura Durruti i altres anarquistes que lluitaven contra l'exèrcit franquista. El testimoni de Jesús Arnal permet de dibuixar un perfil de Durruti més humà i més real que no pas el que altres textos sobre la guerra n'havien establert. Arnal, que no va passar d'un oficinista de la Columna Durruti, però que a pesar de ser capellà va arribar a un grau d'intimitat i d'amistat amb el líder anarquista, parla amb naturalitat, frescor i intel*ligència, d'episodis de la guerra i de la Columna Durruti sense ressentiment, actitud de revenja ni confrontació ideològica. Simplement explica les coses tal com les va veure un home bo que va haver d'adaptar-se a la realitat històrica.

  Zum Buch

• 

  Religions espiritualitat i valors

  Francesc Torralba Rosselló

  • 0
  • 0
  • 0

  La crisi de transmissió de valors característica de les societats postmodernes ha comportat la irrupció d'una generació de ciutadans que desconeixen l'univers religiós dels seus avantpassats, els seus mites i els seus símbols, cosa que ha provocat l'eclipsi de valors que en el passat estaven arrelats en l'imaginari col•lectiu. Paral•lelament, la hiperactivitat de la societat d'avui ha comportat una impressió d'acceleració i de saturació mental i emocional. Això ha desvetllat una fam d'espiritualitat, la necessitat d'aturar-se i meditar els valors que mouen la pròpia existència, i ha fet créixer l'interès en móns religiosos, sapiencials i espirituals molt allunyats de la tradició occidental.
  En una societat on cadascú es fabrica la seva "biografia de bricolatge", el ciutadà s'apropa a les tradicions religioses fent-se seu allò que considera que li pot ser beneficiós per al seu desenvolupament vital. Francesc Torralba relata el naixement d'aquesta nova espiritualitat laica i es planteja si obrirà la porta a descobrir nous valors i a recuperar-ne d'antics. 

  Zum Buch