Les ciutats interiors - Enviat especial al voltant de la meva cambra

Lluís Bassets

Synopsis

Portava mig segle fent de periodista i de cop va ensopegar amb la notícia més extraordinària de la seva vida. Una noticia paorosa que començà gairebé inadvertidament, de primer massa lluny perquè la por arribés fins aquí, però que anà creixent i acostant-se fins a convertir-se en una amenaça per la vida de cadascun de nosaltres i pel planeta sencer. La seva era la primera generació europea que no havia conegut una guerra, i ara es trobava amb una emergencia sanitària que feia córrer el pànic, desbordava els hospitals i omplia els dipòsits de cadàvers. Com una guerra que, al contrari de les guerres, triava la majoria de les víctimes entre els més grans, gent com ell mateix, sobretot quan els trobava aplegats a les residències. Aquesta generació és també la primera que havia gaudit dels antibiòtics i de les vacunes, lluny de la mortaldat secular entre els nadons i els infants que ha portat el dol a les cases durant tota la història de la humanitat. Així és com, en el tram final de la seva carrera, el periodista autor d'aquest dietari es va encarar amb la Covid-19, el nom oficial d'una pandèmia del segle XXI, germana de les pestes medievals, de les infeccions de còlera i tifus del segle XIX, de la grip anomenada espanyola de 1918 i de les més recents del Sida, el Sars i l'Ebola.

Disponible depuis: 07/04/2021.

Longueur d'impression: 224 pages.

Essai

D'autres livres qui pourraient vous intéresser

Sobre la llibertat - Quatre...

Maggie Nelson

"Maggie Nelson és una de les escriptores més electrificants del panorama nord-americà contemporani, una de les pensadores més incisives i àgils de la seva generació", Olivia Laing

La retòrica de la llibertat, tan sovint lligada al ultranacionalisme i als crits amenaçadors a favor de la unitat, o simplement centrada en moments puntuals i èpics d'alliberament col·lectiu, pot arribar a encendre tant com a crear rebuig. Per a uns és la clau de la nostra autonomia, justícia i benestar; per a d'altres, la paraula llibertat ha perdut vigència i sentit. L'obsessió amb el concepte ens fa millors, i més lliures, o, en canvi, és el reflex d'un nihilisme galopant? A partir de material molt divers, des de teoria crítica fins a cultura popular passant per les intimitats i intercanvis de la nostra vida diària, Nelson en planteja les complexitats en quatre blocs separats —l'art, el sexe, les drogues i el clima— i analitza com pensem, experimentem o parlem de la llibertat segons les circumstàncies que ens envolten o les condicions del nostre dia. Per a Nelson, el fet de reflexionar públicament sobre temes tan candents com el llegat pertorbador de l'alliberament sexual, les paradoxes doloroses de l'addicció o la desesperació davant de la crisi climàtica és un exercici de llibertat, una manera de bastir fortalesa, coratge i companyonia entre les persones. Sobre la llibertat, que combina experiència pròpia i una sòlida base intel·lectual, és un llibre estimulant i necessari.

"Precís i atmosfèric, Sobre la llibertat és una sacsejada intel·lectual contundent combinada amb una exploració dels matisos… Maggie Nelson es pregunta com podem viure en un món oprimit, al costat de gent amb ideologia cruel i violenta, sense rendir-nos nosaltres també a la desesperació o la violència", Annalisa Quinn, NPR.org

Voir livre

Gent d'ordre - La desfeta d'una...

Cristian Segura

El món d'on vinc s'està extingint. L'univers no trontollarà quan deixi d'existir; de fet, alguns ho celebraran. En algun moment del passat jo també ho hauria celebrat, però és on vaig néixer i és natural que estigui de dol. A mig camí entre l'assaig, unes memòries i una crónica periodística, Cristian Segura escriu un retrat exhaustiu de les elits barcelonines. Una societat en transformació per causa de la globalització, de la consolidació de l'estat del benestar i també per l'hegemonia del nacionalisme català. Les elits no desapareixen, es transformen. I Barcelona n'és el paradigma.

Voir livre

Si la memòria no ens falla - Una...

Quim Monzó, Sergi Pàmies

Quim Monzó i Sergi Pàmies són dos escriptors popularíssims. Dels seus llibres de narrativa se n'han fet desenes d'edicions. Han col·laborat amb molt d'èxit a la ràdio i a la televisió i han ofert un contrapunt crític i humorístic a temes d'actualitat: del futbol a la cuina creativa i del porno a les manifestacions de l'Onze de Setembre. Fruit de l'amistat que es va iniciar als anys vuitanta, han compartit copes i restaurants, llibres i pel·lícules, obsessions i compulsions. En una llarga entrevista de més de dotze hores, parlen amb Julià Guillamon de la família i la infantesa, dels progres, de la Barcelona moderna, dels programes de ràdio on han col·laborat, de l'articulisme, de la llengua dels seus llibres i de la seva visió de la literatura.
Sergi Pàmies: "Jo tinc la sensació que una de les característiques d'ell és aquesta: la compulsió per damunt de la mitjana. Jo vaig a rebuf. Jo soc com allò del Marc Màrquez. Si ell sopa dues vegades doncs es sopa dues vegades". Quim Monzó: "Com deia Groucho Marx ¿per què m'hauria de preocupar jo per la posteritat si la posteritat no ha fet mai res per mi?".

Voir livre

Pensar l'assaig en el segle XXI

Autores Varios

En més d'una ocasió, Joan Fuster va especular amb la idea de la caducitat de l'assaig. Si es donaven determinades circumstàncies, aquest gènere literari, emblema de la modernitat, podria deixar de tenir sentit en la societat del segle XXI. Tanmateix, ara que ens acostem al primer quart de la centúria, sembla que l'assaig manté un paper clau en el món cultural. Serà així en el futur? Davant de reptes com la crisi climàtica o la intel·ligència artificial, aquest «reducte humanístic d'opinió», pot continuar vigent? En aquest volum, sis especialistes agafen el guant de Joan Fuster i reflexionen sobre l'assaig actual, alhora que s'interroguen sobre el seu desenvolupament al llarg de les pròximes dècades. Des de la teoria literària fins al feminisme, des dels processos editorials i periodístics fins a la carrera acadèmica, el llibre conjuga diferents arguments i perspectives per a suggerir algunes respostes i, sobretot, per a suscitar noves preguntes.

Voir livre

Refer la memòria - Dietaris...

Oriol Bohigas

Combat d'incerteses (1989), Dit o fet (1992) i Passar comptes (2012) són els tres volums, entre el dietari i les memòries, en què Oriol Bohigas ha desgranat la seva experiència i comentari de l'actualitat al llarg dels anys. Amb l'aparença formal de dietaris, els llibres de Bohigas parteixen de l'apunt de l'actualitat, però sovint reculen a moments i experiències del passat. Així, dels dos primers llibres, escrits als anys vuitanta, Combat d'incerteses se centra en els anys d'infantesa i joventut, i Dit o fet, comprèn l'època de la maduresa. Passar comptes, escrit entre 2007 i el 2012, reprèn l'activitat memorialística de l'autor vint anys després.

Voir livre

Dietaris

Stefan Zweig

Els dietaris de Stefan Zweig comprenen prop de trenta anys de la vida de l'escriptor, i per la seva espontaneïtat són un document irreemplaçable, a més d'un gran contrapunt a la seva autobiografia, «El món d'ahir». Les pàgines d'aquest volum, sovint dictades per la urgència del moment, però tan lúcides com els seus textos més treballats, ens descobreixen el dia a dia de l'escriptor a Viena, París, Zuric o Berna—on va cultivar l'amistat d'altres intel·lectuals, com ara Émile Verhaeren, Romain Rolland i Rainer Maria Rilke—, o la fascinació que li van produir dues ciutats americanes com Nova York i Rio de Janeiro. Però també ens revelen l'íntim horror que va suposar per a Zweig la Gran Guerra i, dos dècades més tard, la deriva totalitària i antisemita del continent i l'ascens del nazisme, que el van empènyer a buscar desesperadament un recer lluny del descoratjador ensorrament d'Europa. Aquests dietaris ens ofereixen un cop més la veu del gran cronista del món d'ahir, que en molts moments sembla continuar revelant-nos el d'avui i potser fins i tot el de demà.

Edició de Knut Beck.

«Cap lector en llengua catalana no pot conèixer rigorosament Zweig sense accedir a aquest gran memorial».
Mauricio Wiesenthal

«Un llibre que acaba de definir el perfil de l'autor i que els amants de la seva literatura situaran al lloc que escau: consideracions marginals, observacions de novel·lista perspicaç, preocupació moral pel destí d'Europa, desfilada de tota la gent que va conèixer, entre ells literats, músics, polítics, artistes i pensadors».
Jordi Llovet, El País Quadern

«L'últim gran llibre que quedava per publicar de Stefan Zweig. Els dietaris finals fan prendre consciència del pes aclaparador de la història, del temps convuls del segle XX. Una obra de lectura imprescindible».
Jordi Llavina, Ara

«Al marge de la seva extraordinària qualitat literària, els Dietaris de Stefan Zweig són una eloqüent lliçó d'història i moral».
Rafael Narbona, El Cultural

«Inèdits en català fins ara, hi apareix, sobretot, l'home, en els seus pensaments i la seva vida quotidiana, malgrat que també narra en directe les grans convulsions del món, en especial les dues guerres mundials que li va tocar viure».
Xavi Ayén, La Vanguardia

«La lectura d'aquests fulls autobiogràfics, escrits amb una prosa enèrgica, permet copsar el canviant estat d'ànim del protagonista, així com els progressos que va fent en l'escriptura dels seus llibres, les tensions i els fracassos del dia a dia o les seves trobades profitoses».
Josep Gras, El Temps

«Un dels esdeveniments de l'any».
Qué Leer

Voir livre