Altri libri che potrebbero interessarti

• 

  Ofert a les mans el paradís crema

  Pol Guasch

  • 0
  • 0
  • 0

  Efervescència i melancolia: una novel·la sobre l'amistat en un món abocat al col·lapse.
  La Rita viu a la Colònia, dalt d'un cim on homes cansats buiden una mina a punt d'esgotar-se. Des d'allí, contempla el poble enfonsat a la vall, i els boscos que, tot d'una, comencen a cremar. En Líton, que va créixer a ciutat, apaga el foc amb la resta de joves del Servei.
  Aquesta novel·la ressegueix la història dels dos amics: la infantesa en contextos oposats, el descobriment del desig, els seus amors amb en Fèlix i en René –i la nostàlgia del futur que no serà. Junts viuen l'emancipació i l'efervescència festiva de la vintena, però també les servituds de la família i d'una època marcada per l'extinció: com deu ser el brunzit d'una abella? En un món abocat al col·lapse, allà on la vida es fa impossible de viure, la Rita i en Líton converteixen l'amistat en una confabulació per pensar un univers habitable.
  Pol Guasch ha escrit un llibre en què cada dosi de dolor té el seu revers fulgurant, i cada desenllaç augura un nou començament. Desordenada com la memòria, fosca i lluminosa alhora, Ofert a les mans, el paradís crema és melancòlica com només ho pot ser assistir a la fosa en negre de la joventut del món.
  «És un dels joves prodigiosos de la poesia del nostre país» (Pepa Blanes, Cadena SER).
  «El català de Guasch és actual, bombollejant, capaç de descriure amb llum interna els matisos d'allò real, una prosa que desborda la sensibilitat d'un autor poeta» (Valèria Gaillard, El Periódico).
  «Una descripció de l'horror feta des de la fascinació que normalment es reserva a la bellesa» (Guillem Gisbert).

  Mostra libro

• 

  Aquest deu ser el lloc

  Maggie O'Farrell

  • 1
  • 4
  • 0

  El Daniel Sullivan i la Claudette Wells són una parella improbable: ell és de Nova York però viu perdut enmig del no-res a Irlanda, ha deixat enrere un divorci, dos fills a qui no veu mai a Califòrnia i un pare amb qui no s'entén a Brooklyn, i ella és una exestrella de cinema francesa que ha triat viure aïllada del món, lluny dels rodatges i del brogit de les càmeres. Tenen una relació apassionada, intensa i tempestuosa, plena de tensions i desavinences puntuals, i porten una vida poc convencional, molt solitària i raonablement feliç. Fins que un dia, escoltant la ràdio, el Daniel sent una notícia sobre una dona amb qui va perdre el contacte fa anys i que el llança en una espiral irracional i incontrolable que amenaça de destruir la fràgil estabilitat de la seva vida i l'allunya de tot el que fins ara ha representat casa seva.
  Aquest deu ser el lloc és una novel·la enlluernadora i íntima sobre el pes del passat, de les tries i les renúncies, i sobre qui som i en qui ens convertim quan busquem el nostre lloc al món.
  "Maggie O'Farrell és una escriptora enormement dotada, empàtica i molt ambiciosa. Aquest deu ser el lloc farà que aquest lector –i sospito que molts d'altres– surti volant a buscar més llibres seus", Richard Russo
  "L'epicentre d'aquesta novel·la és el retrat d'un matrimoni tan hàbilment dibuixat per O'Farrell que l'experiència de la lectura és, de vegades, devastadora… És la seva millor novel·la fins ara, un llibre que la confirma com una de les narradores més solvents, completes i creatives del Regne Unit", Observer & Guardian
  "Quants personatges convincents i quantes històries entreteixides, i quantíssima tristesa i pèrdua que hi ha en aquesta novel·la. I molta bellesa, també… Una història que t'arrossega dins d'un món de dolor i pèrdua, d'amor i esperança. Et deixarà despullat i amb ganes de més", Sunday Times Culture Magazine

  Mostra libro

• 

  Tretze biografies imperfectes

  Gerard Vergés

  • 0
  • 0
  • 0

  Aquí llegim tretze biografies radicalment originals, on les especulacions sobre els orígens de Shakespeare es mesclen amb les desventures viscudes per la Circe homèrica o amb l'oblit a què estan condemnats bandolers i músics que van flirtejar amb la posteritat. Entremig, autobiografia, història del país, crítica literària, i un estil únic en la nostra literatura, alhora irònic, poètic i erudit. Feia anys que calia reeditar aquesta obra, i ara ho fem amb una catorzena biografia, a mans de Joan Todó, tan imperfecta com les que va signar el mateix Vergés.

  Mostra libro

• 

  Un tret a l'aire

  Francesc Puigpelat

  • 0
  • 0
  • 0

  Al final de la Segona República, Barcelona és un niu d'anarquistes. N'hi ha de tota mena: alguns es mouen per l'idealisme més sublim, però d'altres han fet del pistolerisme una forma de vida més propera a la delinqüència comuna. A cavall dels uns i els altres es mou K, un individu carismàtic de cognom Carrión que ha arribat a la ciutat amb la intenció d'organitzar un gran atemptat, tan atroç que posi el moviment en boca de tot Europa. Per dur a terme l'atac compta amb el Robert, el jove fill de Pierre Sabater, un veterà anarquista exiliat des de fa dotze anys a Perpinyà. Sabater no dubtarà a tornar a Barcelona, malgrat l'amenaça d'un comissari que no ha perdut mai l'esperança de veure'l a la garjola, per arrencar el noi de les urpes de K.    
  
  
  Un tret a l'aire —obra guardonada amb el I Premi de Novel·la Criminal Margarida Aritzeta-Vila de Creixell— és un retrat de la cara més negra de l'agitada Barcelona dels anys 30, on la misèria econòmica i moral empudega tant els carrers més cèntrics com la més amagada perifèria, però també un recordatori de la força dels ideals, que aporten una espurna de llum a tantes vides enfosquides per la injustícia.

  Mostra libro

• 

  La gatera

  Muriel Villanueva

  • 0
  • 0
  • 0

  Una novel·la curta poètica i intimista que ens mostra un any de la vida de la Raquel. El pitjor any, però també el millor.La Raquel acaba de viure un incident traumàtic que l'ha deixat trasbalsada. Ha heretat, a més, dos pisos simètrics en un edifici senyorial. En un d'ells, el que dóna al pati interior, s'escolta el miol d'un gat taronja. Al principi, la buidor del pis reflexa a la perfecció la buidor que sent a dins. Però a poc a poc, amb ajuda dels seus nous veïns, amb la construcció d'una gatera que comunicarà el pis de la Raquel amb el del veí i amb l'aparició de noves amistats, la Raquel anirà reparant el cor del dolorós passat per tornar a mirar, per fi, al futur.-

  Mostra libro

• 

  Et vaig donar ulls i vas mirar...

  Irene Solà

  • 0
  • 0
  • 0

  Una novel·la desbordant, plena d'històries i personatges maleïts més enllà del temps.
  Amagat entre muntanyes acinglerades i desavinents, en algun lloc remot de les Guilleries transitat per caçadors de llops, bandolers, emboscats, carlins, sortilleres, maquis, pilots de ral·lis, fantasmes, bèsties i dimonis, el mas Clavell s'agafa a terra com una paparra. És una casa, sobretot, habitada per dones, on un sol dia conté segles de records. Els de la Joana, que per trobar marit va fer un pacte que inauguraria una progènie aparentment corcada. Els de la Bernadeta, a qui manquen les pestanyes i, de tanta aigua de farigola com li van abocar als ulls quan era una nena, va acabar per veure el que no li tocava. Els de la Margarida, que en lloc d'un cor sencer en té un de tres quarts, rabiüt. O els de la Blanca, que va néixer sense llengua, amb la boca com un niu buit, i no parla, només observa. Aquestes dones, i més, avui preparen una festa.
  Amb el torrent verbal, el sentit del ritme i de l'humor, la gosadia formal i la capacitat d'evocar atmosferes i d'encarnar imaginaris que caracteritzen la seva obra, Irene Solà ha escrit una novel·la com un doll exultant d'històries, que explora la dualitat i el lligam intrínsec entre llum i foscor, vida  i mort, oblit i memòria, realitat i fabulació.

  Mostra libro