Other books that might interest you

• 

  Elles - 20 relats 20 dones 20...

  Maite Moreno Conesa

  • 0
  • 0
  • 0

  Elles. 20 relats, 20 dones, 20 vides trenades explica la vida de diverses dones unides per fils invisibles i, a voltes, sorprenents. Cadascuna apareix, pel cap baix, dues vegades; una com a protagonista, l'altra com a antagonista o personatge secundari d'una altra història. Els relats han estat inspirats en fets de la vida quotidiana o de notícies aparegudes en premsa.
  
  Els vint relats d'aquest recull, el primer en solitari de Maite Moreno, estan salpebrats de vida, d'un realisme a vegades màgic, de misteri, d'algun que altre crim, de pèrdues i retrobaments; d'incomoditats, silencis, alegries i tristeses. Les històries que llegireu a Elles no sempre acaben bé o malament, a vegades haureu de decidir-ho vosaltres perquè, com la vida, hi ha finals que depenen dels testimonis.

  Show book

• 

  La Font de la Salut

  Vicent Sanz Arnau

  • 0
  • 0
  • 0

  La Font de la Salut és un lloc concret al món, un santuari al cor del Maestrat, i també una idea sobre la vida, la individual i la que vivim amb els altres, els qui van venir abans i els qui vindran. Aquesta história és una reivindicació de les ganes d'existir, de la puresa de les sensacions. Un recorregut sensorial pels espais, mítics i actuals, ancestrals i contemporanis. La Font de la Salut és, al mateix temps, una guia apócrifa.

  Show book

• 

  L´aleman

  Jordi Santasusagna

  • 0
  • 0
  • 0

  El Raymond Bauer, l'Aleman, és un desertor de l'exèrcit nazi que, acabada la Segona Guerra Mundial, arriba a una pròspera explotació minera catalana. Aquí és rebut amb honors per les autoritats franquistes i els directius de Unión Española de Explosivos, que no dubten en oferir-li un lloc entre els seus. En Vicenç Santacreu és un noi de quinze anys, malaltís i instal·lat en la misèria de la seva família, que el 1948 aconsegueix la primera feina a La Companyia, la fàbrica de la mina de Cardona. Basat en una cas real, L'Aleman narra la història de dos mons propers i llunyans alhora: el de les classes benestants i el dels treballadors. Uns preocupats pel poder i les aparences: els altres, senzillament, per aconseguir menjar cada dia. Uns vivint amb el luxe dels seus xalets; i els altres, en la foscor dels carrers de La Coromina dels anys quaranta. Dues realitats que col·lideixe violentament, i amaguen un inconfessable i obscur rerefons.-

  Show book

• 

  Solastàlgia

  Ada Castells

  • 0
  • 0
  • 0

  «Entreveig finals, grandiloqüents o esllanguits, però sempre inevitables. L'únic que no en sé calibrar és l'abast. Soc jo sola qui s'ofega? O és només la nostra família? O és tota l'espècie humana? O és el planeta Terra?»
  
  La Sara és una Quixot empatxada de lectures apocalíptiques i, arran d'unes inundacions extremes a Barcelona, decideix fugir cap a l'Empordà. A l'expedició l'acompanyen un marit que exporta pollastres al Brasil, una filla adolescent que vol un gos i una tieta excèntrica que no hi toca gaire. L'objectiu és refundar l'edat mitjana amb tecnologia del segle XXI. En contacte amb la natura, la Sara aprendrà a pactar amb l'amenaça, però primer haurà de superar un remordiment profund, la sobredosi filosòfica, les baralles amb la filla i la solastàlgia*. L'amor i assumir la pròpia fragilitat seran les úniques sortides per sobreviure i recuperar el lligam amb els altres.
  
  *La solastàlgia és un terme híbrid (consol + dolor) ideat per l'activista australià Glenn Albrecht. Designa la tristesa causada per la destrucció del nostre entorn i, de retruc, de tot el planeta Terra.

  Show book

• 

  Moriria per tu i altres contes...

  F. Scott Fitzgerald

  • 0
  • 1
  • 0

  Nous relats inèdits de Fitzgerald: divuit textos tan còmics com foscos, d'accents inesperats, que resignifiquen i expandeixen l'obra del seu autor.  
  Empresaris atrapats en un psiquiàtric per error; guionistes reconvertits en rodamons per inspirar-se; soldats penjats dels polzes; seductors llegendaris per qui se suïciden les dones; però també hereves tan riques com maldestres a qui resulta impossible trobar un marit; joves amb problemes per culpa de la seva excessiva bellesa; adolescents que descobreixen la gran ciutat per primer cop; nois que coneixen noies i viceversa. Sobre aquests personatges i d’altres escrivia, entre 1920 i la seva mort el 1940, Francis Scott Fitzgerald als relats que es reuneixen aquí per primera vegada. 
  Són textos redescoberts, molts dels quals van ser descartats pels editors potser perquè afegien complexitat al Fitzgerald més rutilant, embarcat aquí en l’exploració de nous tons i temes. Contes que abracen la sàtira, l’humor físic i altres formes de la comicitat en un estil lleuger i espurnejant, amb rèpliques i contrarèpliques afuades, però que també burxen en la foscor de la bogeria, la guerra i el suïcidi; l’alcohol, la malaltia i el desamor. Relats, a la fi, molt estimats per l’autor, que no va voler modificar-los fins i tot a costa del seu bandejament injust. Ara són rescatats en aquest volum imprescindible anotat i presentat amb cura per Anne Margaret Daniel.

  Show book

• 

  El castell

  Sigmund Freud

  • 0
  • 0
  • 0

  "Quedi's una estona. Aquí ens comencem a llevar cap a les cinc, llavors podrà complir millor la seva compareixença. Si us plau, deixi la maneta d'una vegada i segui on vulgui, és cert que no hi ha gaire lloc, més val que segui aquí a la vora del llit. ¿Es fa creus que no tingui cadira ni escriptori? Doncs miri, vaig haver de triar entre un mobiliari complet amb un llitet d'hotel o bé aquest llit tan gran amb rentamans i prou. Vaig triar el llit gran, en un dormitori el més important és el llit. Ah, qui pogués estirar-se i fer-hi una bona dormida! Aquest llit seria la glòria per a un bon dormidor. Però fins i tot em fa bé a mi, que em costa dormir per cansat que vagi tothora. M'hi passo bona part de la jornada, hi despatxo tota la correspondència, m'hi entrevisto amb el públic. Va la mar de bé. Els particulars no tenen lloc per seure, cert, però ja s'hi avenen. S'estimen més estar a peu dret i que el secretari d'acta es trobi còmode, que no pas seure ells i que els esbronquin. O sigui que només queda aquest lloc a la vora del llit, és clar que no és cap lloc oficial i només és bo per a converses nocturnes… Està molt callat, senyor agrimensor."
  En aquesta nova traducció d'El castell feta a partir del manuscrit original, la rialla de Kafka ressona per tots els caus on s'amaguen les seves criatures lascives. I prova que la literatura no mossega mai tant com quan pren forma de farsa.

  Show book