Other books that might interest you

• 

  La caiguda - Memòries d’un pare...

  Diogo Mainardi

  • 0
  • 1
  • 0

  El llibre arrenca amb una frase demolidora: «En Tito té paràlisi cerebral.» És la primera de les 424 passes en què avança aquest testimoni escrit a fogonades i sense caure en el sentimentalisme. Diogo Mainardi és un escriptor brasiler. Quan va néixer el seu fill Tito la família vivia a Venècia. Un error mèdic va fer que al nen li faltés oxigen durant el part. Lluny de deixar-se endur per la desolació, l?autor va prendre una decisió: «He acceptat la paràlisi cerebral d?en Tito. L?he acceptat amb naturalitat. L?he acceptat amb enlluernament. L?he acceptat amb amor.»

  Show book

• 

  El retrat de matrimoni

  Maggie O'Farrell

  • 1
  • 3
  • 0

  Plena de l'esperit i l'energia amb què Maggie O'Farrell va il·luminar la història shakespeariana de Hamnet, El retrat de matrimoni ens transporta a la Itàlia del segle XVI. La Lucrezia, tercera filla del poderós duc de Mèdici, és una noia discreta i independent que creix feliç a l'ombra dels seus germans, lliure per observar els tresors de palau, explorar els passadissos secrets i espiar feines i converses clandestines. Li agrada aprendre coses, pintar i mirar les musaranyes, i no acaba d'encaixar gaire en el paper de duquessa, ni tampoc en les expectatives de la família. Però quan la seva germana gran, que està promesa amb del duc de Ferrara, emmalalteix i es mor, la plàcida existència de la Lucrezia quedarà sacsejada per sempre: amb només quinze anys es veurà arrossegada a una nova vida a Ferrara amb el seu marit, Alfonso, que és un misteri per a ella.
  El retrat de matrimoni, una novel·la potent i evocadora, explora la fina membrana que separa la vida de la mort, un dels temes centrals de l'obra d'O'Farrell, i ofereix el retrat inoblidable d'una dona molt jove, castigada per ser diferent, que lluita per la seva supervivència. «O'Farrell estira petits fils de detalls històrics per teixir aquesta història d'una nena precoç i sensible a les contradiccions de la seva posició social. Potser us penseu que coneixeu la seva història, que sabeu què passarà, però no n'estigueu tan segurs: O'Farrell i Lucrezia, amb la seva ràbia clara i honesta, sempre van un pas per davant», The Washington Post

  Show book

• 

  Les meves idees estúpides

  Bernardo Zannoni

  • 0
  • 0
  • 0

  L'Archy és una fagina. Ell i els seus germans neixen una nit d'hivern. La mare els cria sola. Els animals d'aquest llibre parlen, utilitzen plats per menjar, taules, llits, encenen foc, però el seu món és la natura, una lluita despietada per la supervivència. L'Archy és feble, la mare ho percep: el cedeix a canvi d'una gallina i mitja.
  El seu nou amo, una guineu plena de secrets, es diu Solomon. A la seva vora l'Archy creix i es va tornant cada cop menys fagina: amb ella aprèn a llegir i escriure. El lector, al revés, es va submergint en una dimensió que ja no és ben bé humana, que busca el cor dels instints. Una faula escrita per un italià de vint-i-vuit anys, la barreja impossible entre Tolstoi i una pel·lícula de Pixar.

  Show book

• 

  Intermezzo

  Sally Rooney

  • 0
  • 0
  • 0

  En Peter i l'Ivan són germans, però no sembla que tinguin res en comú. El primer és un advocat carismàtic instal·lat a la trentena, que aparenta tenir-ho tot sota control però que depèn de la medicació per superar la mort del pare i gestionar les seves relacions amoroses. El segon és un jugador d'escacs professional que sempre s'ha considerat un inadaptat social, l'antítesi del seu frívol germà i que, poc després de l'enterrament del pare, s'embarca en una relació apassionada amb una dona més gran, la Margaret.
  
  Els dos germans, sumits en el desconcert, encaren un nou interludi: un període de desesperança, desig i possibilitats; una oportunitat per descobrir quanta vida pot contenir un mateix a dins sense esclatar.

  Show book

• 

  Olor de clor sota la roba

  Maria Guasch

  • 0
  • 1
  • 0

  La Júlia, onze anys i un llarg estiu per endavant. Filla única, callada i observadora, busca sempre la companyia de la Sílvia, la seva cosina adolescent, i del David, un estiuejant de catorze anys que s’està amb la família a casa de la Sílvia. Però la seva cosina i el David tenen un món propi, i la Júlia no sempre hi pot entrar. Quan els seus pares decideixen marxar de viatge tots sols i la nena s’instal·la a casa dels tiets, sota el mateix sostre que la Sílvia i el David, l’estiu promet alguna cosa diferent.Un relat per recordar com s’estima, com es desitja o com s’odia quan es tenen onze anys 

  Show book

• 

  Contes russos

  Francesc Serés

  • 0
  • 0
  • 0

  Ola Yevguènieva, Véra-Margarita Abansèrev, Vitali Kroptkin, Aleksandr Vòlkov i Iosif Bergxenko eren per a mi uns escriptors desconeguts abans que Anastàssia Maxímovna em fes arribar els seus contes. 
  
  Per a mi, formen part d'una ficció sobre una ficció. Tot el que s'esdevé en els seus relats acaba configurant la història d'un territori i d'un país que podria ser imaginari. Fins i tot en la realitat, ¿no podria ser susceptible d'ésser pensada com una enorme fàbula, la història de Rússia del darrer segle i mig? Un país tan gran que sembla mentida que pugui existir, amb unes epopeies d'una magnitud inconcebible i que ha provocat i patit sismes que es noten arreu del globus. I com si aquesta ficció només es pogués entendre des de la ficció, aquests contes descriuen un arc històric que va des d'aquell principi dels temps que és el segle XIX fins les línies aèries de baix cost. Des de la recreació d'algunes fàbules tradicionals fins la difícil relació de Rússia amb el segle XXI. Els contes parlen de Rússia des de Rússia, lluny dels corrents que intenten fer desaparèixer el lloc en el no-lloc o diluir el jo i el nosaltres en les societats líquides. Són contes físics, concrets, els personatges no tenen ni les angoixes existencials franceses, ni la ironia servil, ni el postmodernisme ubic que dilueix formes i identitats.
  
  Premi Ciutat de Barcelona 2009
  Premi de la crítica 2009

  Show book